Anar al contingut

Crocodylus moreletii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
cocodril de pantà, el cocodril Morelet (Crocodylus moreletii)

El cocodril de pantà, el cocodril Morelet o cocodril mexicà (Crocodylus moreletii) és una espècie de cocodril de chicotet tamany distribuït per Guatemala, Belize i tot el golf de Mèxic en els estats de Tamaulipas, Veracruz, Tabasco, Campeche, Yucatán, Quintana Rosegue, Chiapas[1] i Oaxaca (Del Moral Flores et. al, 2019)[2] Per lo general alcança uns 3 metros de llongitut. Viu en pantans i de dieta carnívora molt variada. Subjecta a protecció especial (Pr) per la NOM-059 i de baixa preocupació (LC) per la llesta roja de la IUCN. Ademés està inclosa en l'Apèndix II de CITES. És una espècie caçada principalment per a utilisar la seua pell.[3][4][5]

Història

[editar | editar còdic]

El cocodril de Morelet o cocodril mexicà va ser descobert en El Petén, en el nort de Guatemala en 1850. La colecta de l'eixemplar per a identificar la nova espècie la narra Arthur Morelet en el seu llibre "Viage a América Central, illa de Cuba i Yucatán" en el Capítul XIV "El Petén". Estant en l'illa de Flors en mig del llac Petén Itzá, peixcadors del lloc li duen un cocodril de tres metros que varen capturar en un gancho a modo d'ham i usant d'esc un cor de bou. A partir d'eixe eixemplar, a la seua tornada a París, s'identifica la nova espècie que es nomena en el seu honor. Es confon molt en el cocodril cubà i el cocodril americà, perque són de característiques similars, comunes entre les espècies. No es varen donar conte de que eren una espècie totalment diferent fins a la década de 1920. Els cocodrils actuals provenen d'un antic linaje que comprén més de 125 gèneros.[4][1]

Apariència

[editar | editar còdic]

El cocodril d'América Central és conegut com el cocodril de Morelet o el "cocodril de Pantà." És de tamany chicotet en comparació a alguns atres cocodrils. Els machos poden aplegar a ser més grans que les femelles, #lo que es coneix com a dimorfisme sexual. Els promijos de cocodrils adults són d'al voltant de 3 metros de llongitut, en un màxim de 4,3 metros fins al moment confirmat i és similar als cocodrils americans i cubans en aparència.

Hi ha característiques d'esta espècie que ho distinguixen i ho fan fàcil d'identificar. Té un morro molt ampli, en 66-68 dents quan estan completament madurs. Els cocodrils es poden distinguir dels caimans i aligátores a causa de les seues dents tant en la seua mandíbula superior i inferior. Les seues dents en abdós mandíbules estan perfectament alineats. La quarta dent de la mandíbula inferior del cocodril és visible quan la seua mandíbula es tanca degut a que és llaugerament més gran que el restant de les seues dents.

Cocodril de Morelet en el Llac Coba, Quintana Rosegue, Mèxic.


Les fosses nassals es troben en frente de la boca, i després directament darrere d'elles estan els ulls, seguit per les orelles, els tres estan en la part superior el seu cap. Quan està casi totalment sumergit, encara té la capacitat d'olorar, sentir i conéixer les seues afores. Els cocodrils poden vore baix l'aigua per la seua membrana nictitante que rodeja l'ull. Es tracta d'una parpalla transparent que pot protegir els ulls del cocodril i li permeta vore.

Els cocodrils de Morelet són d'un gris obscur-marró. Tenen bandes obscures i taques en el cos i la coa. Açò és similar a atres cocodrils, com el cocodril americà, pero el Morelet és alguna cosa més obscur. Els cocodrils jóvens són de color groc lluent en algunes bandes obscures. El iris del cocodril és de color marró plateado. Tenen 4 pates (2 davanteres i 2 atrasseres), junt en una llarga coa que utilisen per a nadar. Les pates atrasseres dels cocodrils estan unides per una membrana. Les pates són curtes per això els cocodrils sempre es troben molt prop de la terra. Tenen capacitats molt explosives a causa dels seus forts músculs i que són corredors ràpits.[4][1]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

El cocodril de Morelet es pot trobar en hàbitats d'aigua dolça en América Central i en la costa del Golf de Mèxic, s'estén a través de Belize, Guatemala i Mèxic. En els hàbitats d'aigua dolça preferixen les seues zones desolades, que es troben aïllades. Esta espècie de cocodril es pot trobar en pantans d'aigua dolça, manglars i en grans rius i #llac. També habiten en sabanes cobertes d'herba en la Península de Yucatán.

Estos cocodrils incrementen la seua distribució durant la temporada de pluges, quan les inundacions els permeten desplaçar-se a més llocs. Els cocodrils jóvens viuen en coberta molt densa per a protegir-se d'atres depredadors que podrien estar en la zona i permaneixen allí fins que siguen majors i capaces de valdre's per sí mateixos. Els cocodrils adults se sap que caven caus durant els temps associats a les estacions seques en la seua àrea. La gama d'este cocodril es pot solapar en el cocodril americà, que a voltes pot donar lloc a que es confonguen un en l'atre. Actualment hi ha gent que conta en estos eixemplars de mascota en les seues cases.[1][4]

Els cocodrils són animals carnívors. Maten a la majoria de les seues preses subjectant-les en les seues mandíbules i arrastrant-les a l'aigua per a ofegar-les.

Els cocodrils jóvens s'alimenten en gran mida dels peixos i els insectes. Els eixemplars adults s'alimenten de menuts mamífers, d'aus i inclús d'atres reptils. S'ha observat canibalisme sobre les seues pròpies crío.[4][1]

Reproducció

[editar | editar còdic]
Un Cocodril de Morelet en 6 mesos d'edat.

La seua reproducció es porta a terme entre abril i juny, i els ous o els establiments abans de l'inici de la temporada de pluges. Els cocodrils de Morelet són únics entre els cocodrils d'Amèrica del Nort que construïxen nius de montícul solament i no un montícul en els nius de forats. Estos nius són montículs d'uns 3 metros d'ample i 1 metro d'altura i es troba prop de l'aigua o en la vegetació flotant. La femella pot posar entre 20 i 45 ous. Han trobat nius que contenen ous de més d'una femella. Els ous són enterrats i els nius són protegits per les femelles, que protegixen a les seues críes ans que naixquen dels depredadors. Els ous generalment eclosionan despuix de 80 dies d'incubació i les críes són normalment d'uns 17 centímetros de llarc. En acabant de que els ous han eclosionado, el cocodril femella fica les seues críes dins de la seua boca i les du dins de l'aigua a on estaran protegits per abdós pares i més tarde els deixaran a la seua sòrt.[4][1]

Amenaça de l'espècie

[editar | editar còdic]

El cocodril de Morelet, ha segut amenaçat per la destrucció del seu hàbitat i la caça illegal. Abdós factors han reduït significativament les seues poblacions. Se li caçava per la seua pell durant els anys 1940 i 1950, en la finalitat de ser utilisat per a fer carteres, abrics i sabates.[4]

Conservació de l'espècie

[editar | editar còdic]

El cocodril de Morelet des de 2010 no és una espècie considerada en perill d'extinció. Un dels principals protectors dels cocodrils de hui en dia és el CSG (Crocodile Specialist Group), o en espanyol Grup d'Especialistes en Cocodrils, que va començar en 1971. Esta és una organisació mundial de biòlecs i atres professionals que s'unixen per a la conservació de les 23 espècies de fardachos i cocodrils. El CSG controla tot el comerç de pells de cocodril. Ells ajuden a determinar si les pells són llegals o si han segut preses de forma illegal. Quan va començar esta organisació totes les espècies de cocodrils estaven amenaçades o en perill d'extinció. Hui eixes sifres han canviat molt. "En 1996 un terç de les espècies de cocodrils eren lo suficientment abundants per a recolzar regulats collites anuals, un atre terç ya no estaven en perill d'extinció, pero el final d'un terç de les espècies encara permaneixen en perill d'extinció."[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Plantilla:NRDB species
  2. 333489402_CONFIRMACION_DE_LA_PRESÈNCIA_DE EL_COCODRIL_DE_PANTÀ_Crocodylus_moreletii_EN_LA_SELVA_DE_ELS_CHIMALAPAS_OAXACA_MEXICO.Consultat el 31 de Juliol del 2021.
  3. . Consultat el dimarts 03 de març de 2020.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Sánchez-Olmos, J.C.. 2017. "La tornada dels cocodrils", Ciència Compartida No. 9: 4-9.
  5. Cedeño-Vázquez, J.R., Platt, S.G. & Thorbjarnarson, J. (IUCN Crocodile Specialist Group) 2012. Crocodylus moreletii . The IUCN Ret List of Threatened Species 2012: i.T5663A3045579. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2012.RLTS.T5663A3045579.en. Downloaded on 03 March 2020.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons