Anar al contingut

Crocus serotinus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
safrà d'autumne (Crocus serotinus)

El safrà d'autumne (Crocus serotinus) és una espècie botànica del gènero Crocus de la família de les Iridaceae.


Descripció

[editar | editar còdic]

Planta de 6-12 cm, en bulbo, del com sorgixen directament unes llargues i fins fulls verts i 1-3 flors de curt tubo format per la 6 peces florals (tépals), de color rosa azulado, en el centre de les quals apareixen 3 llarcs estams i un estil, dividit com una "brocha" d'escassos "pèls". Com el seu nom indica florix en autumne.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en la península ibèrica i el nort d'Àfrica en terrenys pedregosos i pasturages.

Subespecies

[editar | editar còdic]

Té 3 subespecies:

  • Crocus serotinus subsp. serotinus: El safrà brau en els fulls per lo general parcialment desenrollades, durant el periodo de floració i flors de sirimomo pàlit a blau violáceo, a voltes en nervis més obscurs per fòra i a sovint en una gola groga pàlida, perfumadas; tépals de no més de 38 mm de llarc; túbul del periant curt, de 2-5 cm. Hàbitats rocosos i arenencs, herbars rocosos i pinades obertes. Florix en autumne. En el centre i sur de Portugal.
  • Crocus serotinus subsp. clusii (J.Gay) B.Mathew: Té fulls a sovint no presents durant el periodo de floració, usualment 4-7 (no 3-4). Nort i centre de Portugal i en el noroest i suroest d'Espanya.
  • Crocus serotinus subsp. salzmannii (J.Gay) B.Mathew: Té flors sense olor i 5-7 fulls; corms a voltes estoloníferos. Flores a sovint en nervis més obscurs per fòra, cobertes per una capa plateada; túbul del tépal de 4-11 cm de llarc. Florix en autumne. En el sur, centre i nort d'Espanya. En Marroc en les rodalies de Tanger i en el Rif.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Crocus serotinus va ser descrita per Richard Anthony Salisbury i publicat en Pareu. Lond. t. 30 1806.[3]

Citologia

Número de cromosomas de Crocus serotinus (Fam. Iridaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=22.[4][5]

Etimologia

Crocus: nom genèric que deriva de la paraula grega: κρόκος ( krokos ).[6] Esta, a la seua volta, és provablement una paraula presa d'una llengua semítica, relacionada en el hebreu כרכום karkom, arameo ܟܟܘܪܟܟܡܡܐ kurkama i àrap كركم kurkum, lo que significa " safrà "( Crocus sativus ), "safrà groc" o la cúrcuma (vore Curcuma). La paraula en última instància es remonta al sánscrito kunkumam (कुङ्कुमं) per a "safrà" a menos que siga en sí mateixa descendent de la paraula semita.[7]

serotinus: epítet llatío que significa "de la vesprada".[8]

Sinonímia
  • Crocus asturicus Herb.
  • Crocus autumnalis Brot.
  • Crocus clusianus Herb.
  • Crocus clusii J.Gay
  • Crocus granatensis Boiss. ex Maw
  • Crocus nudiflorus Boiss., senar Sm.
  • Crocus salzmannianus Herb.
  • Crocus salzmannii J.Gay
  • Crocus tingitanus Herb.[4]

Castellà: safrà desteñido, safrà fatuo, safrà loco, safrà selvat, safrà sense olor, pierdemeriendas.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. García Muñoz (2004). , Àvila:Obra Social Caixa d'Àvila. ISBN ISBN 84-96264-09-2.
  2. Blamey, M. (2008). , Barcelona:Omega. ISBN ISBN 978-84-282-1450-6.
  3. «Crocus serotinus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de maig de 2014.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Crocus serotinus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 16 de novembre de 2010.
  5. Proves Chromosome counts in the genus Crocus (Iridaceae). Brighton, C. A., B. Mathew & C. J. Marchant (1973) Kew Bull. 28(3): 451-464
  6. κρόκος, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
  7. http://www.etymonline.com/index.php?term=crocus
  8. en Epítets Botànics

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons