Cromatografía de gasos
La cromatografía de gasos és una tècnica cromatogràfica en la que la mostra es volatiliza i s'injecta en el cap d'un mistera d'una columna cromatogràfica. La elución es produïx pel fluix d'una fase mòvil de gas inerte. A diferència dels atres tipos de cromatografía, la fase mòvil no interactua en les molècules del analito; la seua única funció és la de transportar el analito a través de la columna.
Existixen dos tipos d'cromatografía de gasos (GC): la cromatografía gas-sòlit (GSC) i la cromatografía gas-líquit (GLC), sent esta última la que s'utilisa més àmpliament, i que es pot cridar simplement cromatografía de gasos (GC). En la GSC la fase estacionaria és sòlida i la retenció dels analitos en ella es produïx per mig del procés d'adsorció. Precisament este procés d'adsorció, que no és llineal, és el que ha provocat que este tipo d'cromatografía tinga aplicació llimitada, ya que la retenció del analito sobre la superfície és semipermanente i s'obtenen picos de elución en coes. La seua única aplicació és la separació d'espècies gaseoses de baix pes molecular. La GLC utilisa com a fase estacionaria molècules de líquit immovilisades sobre la superfície d'un sòlit inerte.
La GC es porta a terme en un cromatògraf de gasos. Est consta de diversos components com el gas portador, el sistema d'injecció de mostra, la columna (generalment dins d'un forn), i el detector.
Història
[editar | editar còdic]La cromatografía data de 1903 en l'obra del científic rus, Mijaíl Tsvet. L'estudiant de doctorat alemà Fritz Prior va desenrollar la cromatografía de gas d'estat sòlit en 1947. Archer John Porter Martin, que va ser guardonat en el Premi Nobel pel seu treball en el desenroll de la cromatografía líquit-líquit (1941) i de paper (1944), va assentar les bases per al desenroll de la cromatografía de gas i més tart de la cromatografía líquit-gas (1950). Erika Cremer va assentar les bases i va supervisar gran part del treball de Prior.
Gas portador
[editar | editar còdic]
El gas portador complix bàsicament dos propòsits: Transportar els components de la mostra, i crear una matriu adequada per al detector. Un gas portador deu reunir certes condicions:
- Deu ser inerte per a evitar interaccions (tant en la mostra com en la fase estacionaria)
- Deu ser capaç de minimisar la difusió gaseosa
- Fàcilment disponible i pur
- Econòmic
- Adequat al detector a utilisar...
El gas portador deu ser un gas inerte, per a impedir la seua reacció en el analito o la columna. Generalment s'ampren gasos com el heli, argón, nitrogen, hidrogen o diòxit de carbono, i l'elecció d'este gas en ocasions depén del tipo de detector amprat. L'almagasenage del gas pot ser en bales normals o amprant un generador, especialment en el cas del nitrogen i de l'hidrogen. Després tenim un sistema de manómetros i reguladors de fluix per a garantisar un fluix estable i un sistema de deshidratació del gas, com pot ser un tamís molecular.
Generalment la regulació de la pressió es fa a dos nivells: un primer manómetro se situa a l'eixida de la bala o generador del gas i l'atre a l'entrada del cromatògraf, a on es regula el fluix. Les pressions d'entrada varien entre 10 i 25 psi, lo que dona lloc a cabals de 25 a 150 ml/min en columnes de farcidura i d'1 a 25 ml/min en columnes capilars. Per a comprovar el cabal es pot utilisar un rotámetro o un simple medidor de pompes de sabó, el qual dona una mida molt exacta del cabal volumètric que entra a la columna.
La purea dels gasos és sumament important, es requerixen nivells 4.5 o majors és dir 99.995 % de purea. No obstant, pel conte que es deu tindre en la fase activa de la columna, es fa completament necessari l'instalació de trampes a l'entrada del gas portador, estes trampes òbviament tenen una capacitat llimitada, pero són importantíssimes al moment d'usar el cromatògraf. Estes trampes eviten l'ingrés d'hidrocarburs, aigua i CO entre uns atres.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cromatografía de gases» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.