Cromemco Z-1
El Cromemco Z-1, llançat en agost de 1976, era un microcomputador basat en el bus S-100. Va ser el primer microcomputador que va usar el Zilog Z80 microprocessador i va anar el primer microcomputador fabricat per Cromemco.[1][2][3]
Història
[editar | editar còdic]A principis de 1976 Cromemco fabricava plaques d'interfaç i plaques de memòria per a instalar en atres computadors com l'Altair 8800 o IMSAI 8080. Quan Cromemco va introduir una placa de processament, basada en el microprocessador Zilog Z80, la companyia tenia totes les plaques requerides per a tindre un computador complet. Faltava solament un chassis. El Dr. Harry Garland, el president de Cromemco, va tindre l'idea de comprar els chassis del computador IMSAI 8080 sense plaques, i instalar les plaques de Cromemco en este chassis en la finalitat de produir el seu propi computador.[4] Va batejar el computador el “Z-1” perque era el primer sistema de la seua companyia i va usar el microprocessador Z80 de Zilog.
Especificacions
[editar | editar còdic]El computador Z-1 va ser fabricat usant el chassis del computador IMSAI 8080. Cromemco va instalar les seues pròpies plaques en el chassis incloent la placa mare en 21 recalats (el backplane del bus S-100) i les plaques de CPU (el Cromemco ZPU), de memòria, i d'interfaç.
L'unitat central de processament del Cromemco Z-1 era el Cromemco ZPU.[5] El Cromemco ZPU utilisava el microprocessador Zilog Z80 introduït en abril de 1976.[6]
El Cromemco ZPU tenia un interruptor per a elegir una senyal de rellonge de 2 MHz o de 4 MHz. Quan el rellonge de 2 MHz va ser elegit el sistema va funcionar en la mateixa velocitat d'atres computadors de l'época, com el Altair 8800 o Imsai 8080. Quan el rellonge de 4 MHz va ser elegit el sistema era dos voltes més ràpit que sistemes competidors.[7]
El computador Z-1 tenia una placa de memòria EPROM en capacitat de 8K bytes (el Cromemco Bytesaver). També el computador tenia dos plaques de memòria RAM (el Cromemco 4KZ) cada una en una capacitat de 4 KB.
Per a conectar en atres dispositius, com un terminal, el computador Z-1 tenia una placa d'interfaç (el Cromemco EL TEU-ART) que proveïa una conexió RS-232.
Llegat
[editar | editar còdic]El Cromemco Z-1 va ser succeït pel Cromemco Z-2 computador en 1977. El Cromemco Z-2, basat en el llegat del Z-1, es va convertir en un dels microcomputadores més exitosos de l'época.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cromemco Z-1». Old-Computers. com. Consultat el 24 de setembre de 2021.
- ↑ «Evolució de la computadora». Timetoast. com. Consultat el 24 de setembre de 2021.
- ↑ «Emulation of Cromemco Z-1 with frontpanel». Autometer GmbH. Consultat el 1 d'octubre de 2021. «This system was the first computer system using the Z80 CPU»
- ↑ Veit, Stan (1993). «Cromemco: Innovation and Reliability», Stan Veit's History of the Personal Computer (en anglés), Asheville, North Carolina: WorldComm, p. org/details/stanveitshistory0000unse/page/110 110. ISBN 1-56664-023-7. «They bought a mainframe from Imsai and installed their own ZPU, I/O boards and memory boards»
- ↑ «Cromemco Z80 ZPU». S100computers. com. Consultat el 24 de setembre de 2021.
- ↑ Garland, Harry (1982). Dissenye de sistemes microprocessadors (en espanyol), Madrit, Espanya: Paraninfo, p. 48. ISBN 84-283-1157-9.
- ↑ «Evolució de la computadora». Timetoast. com. Consultat el 24 de setembre de 2021. «El microprocessador Z-80 utilisava una senyal de rellonge de 4 MHz, dos voltes més ràpida que el microprocessador 8080. Cromemco va batejar la seua nova targeta de CPU, que va usar el microprocessador Z80, en el nom “ZPU”»
- ↑ Veit, Stan (1993). «Cromemco: Innovation and Reliability», Stan Veit's History of the Personal Computer (en anglés), Asheville, North Carolina: WorldComm, p. org/details/stanveitshistory0000unse/page/110 110. ISBN 1-56664-023-7. «Tens of thousands of these Z-2 computers were used for dedicated applications. I doubt if any other computer has achieved the record of the Cromemco Z-2...»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cromemco Z-1» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.