Cryptomeria japonica
Cryptomeria japonica és l'única espècie del gènero de coníferas de la família de les taxodiáceas. És endèmica de Japó, a on es coneix en el nom japonés de sugi (杉). És una important espècie forestal en China, a on va ser introduïda fa molts sigles, i també en Taiwan, a on va començar a cultivar-se durant la dominació japonesa.[1] En Occident s'ha incrementat l'us del terme «sugi» per a referir-se a este arbre, denominació més adequada que l'usat antigament en anglés, «cedre japonés», perque el sugi no és un autèntic cedre (Cedrus).
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre perennifolio que aplega a medir 70 m d'altura i 4 m de diàmetro de tronc, en corfa roig parduzca en flocs en tires verticals. Presenta fulls espiraladas, tipo agulla, de 0,5–1 cm de llarc; cons de llavor globular, de 1–2 cm de diàmetro en prop de 20–40 escamas. És superficialment similar a la sequoia jaganta (Sequoiadendron giganteum), diferenciant-se pels fulls més llarcs (menys de 0,5 cm en la sequoia) i de cons més menuts (4–6 cm en la sequoia), i de més dura corfa (prima, suau, esponjosa).
De molt temps arrere en China es va descriure una varietat Cryptomeria japonica var. sinensis (o encara una espècie distinta, Cryptomeria fortunei), pero no diferixen de tota l'àrea de variació en la vida selvada en Japó, i no hi ha definitiva evidència com per a saber qué va ocórrer en China.
Ecologia
[editar | editar còdic]Cryptomeria constituïx l'aliment de les larvas d'algunes arnas del gènero Endoclita, incloses I. auratus, I. punctimargo, i I. undulifer.
El polen de sugi (i d'hinoki) és una important causa de rinitis alèrgica en Japó.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Cryptomeria japonica va ser descrita per (Thunb. ex L.f.) D.Dò i publicada en Transactions of the Linnean Society of London 18: 167, pl. 13, f. 1. 1839.[2]
- Sinonímia
- Cryptomeria araucarioides Henkel & W.Hochst.
- Cryptomeria compacta Beissn.
- Cryptomeria elegans Jacob-Makoy
- Cryptomeria fortunei Hooibr. ex Billain
- Cryptomeria generalis I.H.L.Krause
- Cryptomeria kawaii Hayata
- Cryptomeria lobbiana Billain
- Cryptomeria lobbii (Carrière) Lavallée
- Cryptomeria mairei (H.Lév.) Nakai
- Cryptomeria mucronata Beissn.
- Cryptomeria nana Lindl. & Gordon
- Cryptomeria nigricans Carrière
- Cryptomeria pungens Beissn.
- Cryptomeria variegata Beissn.
- Cryptomeria viridis Beissn.
- Cupressus japonica Thunb. ex L.f.
- Cupressus mairei H.Lév.
- Schubertia japonica (Thunb. ex L.f.) Jacques
- Schubertia japonicum (Thunb. ex L. f.) Brongn.
- Taxodium japonicum (Thunb. ex L.f.) Brongn.[3]
Simbolisme i usos
[editar | editar còdic]El sugi és l'arbre nacional de Japó, comunament plantat al voltant de temples, en molts i enormes arbres plantats sigles arrere. Sargent (1894; The Forest Flora of Japan) registra l'instant en que un Daimyō (amo feudal) que era massa pobre per a donar una llum votiva de pedra en el funeral del Shōgun Tokugawa Ieyasu (1543–1616) en l'altar Tōshōgū, pero a requisitorias va permetre plantar una avinguda de sugi, "per a que futurs visitants senten la seua protecció de la calor del sol". L'oferta es va acceptar; i l'avinguda, encara existent, té 65 km de llongitut, i "és sense igual de grandea".
S'utilisa extensament en forestación en Japó i en China, i molt com arbre ornamental en atres àrees templades, incloent Gran Bretanya, Europa i Norteamérica. És destacable la seua presència en les illes Azores (Portugal), a on va ser introduïda per a explotació maderera i hui en dia es troba naturalisada en els boscs de l'archipèlec.
Un eixemplar jagant de Cryptomeria japonica, cridat Jōmon Sugi i ubicat en l'illa de Yakushima, (en el menut archipèlec de les Illes Osumi, al sur de Kyushu), en Japó, està hermanado en el gran Tane Mahuta (un kauri jagant) de l'illa Nort de Nova Zelanda. L'arbre japonés està declarat 'Patrimoni de la Humanitat' per l'Unesco.
Una forma arbòrea ornamental molt popular és el cultivar 'Elegans', notable per retindre el seu fullage jovenil tota la seua vida, en lloc del fullage normal desenrollat d'adult, que canvia any rere any. És un arbre arbustiu de 5–10 m d'altura.
La fusta és aromàtica, d'un roig rosat, llaugera pero forta, a prova d'aigua i resistix sense decaure. En Japó és usat en tot tipo de construcció i en interior per a boiserie, etc.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [1]
- ↑ «Cryptomeria japonica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de març de 2015.
- ↑ «Cryptomeria japonica». The Plant List. Consultat el 30 de març de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Database d'Gimnosperma: Cryptomeria
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cryptomeria japonica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.