Ctenomys erikacuellarae
El tuco-tuco de Érika (Ctenomys erikacuellarae) és una espècie de rosegador del gènero Ctenomys de la família Ctenomyidae.[1] Habita en el centre-oest de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Descripció original
Esta espècie de rosegador fosorial va ser descrita originalment en l'any 2014 pels zoólogos Scott L. Gardner, Jorge Salazar-Bravo i Joseph A. Cook. La seua individualitat dins del gènero Ctenomys va ser detectada evaluant el seu estatus taxonómico sobre la base de l'utilisació tant de traces morfològiques com cariológicos, combinant-los ademés en resultats d'anàlisis filogenético de marcadors moleculars, amprant seqüències d'ADN per a un locus mitocondrial.[2]
- Holotip
El holotip designat és el catalogat com: MSB63391 (Museum of Southwestern Biology); consta de la pell, cràneu i esquelet axials d'un macho adult, colectado el 7 d'agost de 1990 (número de camp SA10348) i preparat per Sydney Anderson. En ser arreplegat, es va separar teixits del fege, del renyó i del cor, els que varen ser congelats en nitrogen líquit i posteriorment almagasenats a -80 °C en la Divisió de Recursos Genómicos del Museu de Biologia del Suroest, en el número de registre: NK21901.[2]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “Parage a 2 quilómetros a l'est de Chuhuayaco, en les coordenades 19°43′S 63°51′W, a una altitut de 1200 msnm, en el departament de Chuquisaca, Bolívia”.[2]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme específic erikacuellarae és un epónimo que referix al nom i llinage de la persona a qui va ser dedicada, la biòloga boliviana Erika Cuéllar, en reconeiximent al seu treball per a protegir la flora i fauna de la regió del Gran Chaco suramericà, ademés d'haver participat en les expedicions de camp que varen permetre colectar alguns dels primers eixemplars d'esta espècie.[2]
- Caracterisació i relacions filogenético
L'eixemplar tipo va medir 287 mm de llongitut del cos més cap; la coa va ser de 80 mm.[2]
És un tucotuco de tamany mijà, pertanyent a el “grup d'espècies Ctenomys boliviensis”. La coloració dorsal està ben diferenciada de la ventral. Dorsalmente el pelaje és dens, fi, suau, en pèls d'al voltant de 15 a 16 mm de llarc, en eixe sector el seu patró cromàtic és majorment ocre-anaranjado, llevat en la superfície superior del cap i el hocico, que passa a marró negruzco; ventralmente és gris marró o castany-anteado, presentant extenses taques blanques o davant clar sobre els sectors inguinal, axilar i en les regions pectorals. Cràneu fortament constituït, en arcs zigomàtics molt curvats. Cariotip en 2n = 24 i número fonamental (FN) = 40.[2]
Distribució geogràfica i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie de rosegador és endèmica del flanc oriental de la cordillera Oriental andina del centre-sur de Bolívia. Es distribuïx en els departaments de: Chuquisaca (noreste) i Santa Creu (extrem oesudoeste); possiblement també en l'extrem surest del de Cochabamba.[2] És exclusiva de la ecorregión boscs de valls seques interandinos, vivint en altituts d'entre 810 i 1800 m s. n. m..[2]
Li'l troba en ales cobertes de arbustos i arbres, entre els que destaquen espècies de algarrobos (Prosopis), acacias (Acacia), Ximenia, cactáceas columnars (Trichocereus), etc.[2][3][4][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Woods, C. A. and Kilpatrick, C. W. (2005). "Infraorder Hystricognathi". In Wilson, D.I.; Reeder, D.M. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed.). Johns Hopkins University Press. p. 1570. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Gardner, S. L.; J. Salazar Bravo and J. A. Cook (2014). New Species of Ctenomys Blainville 1826 (Rodentia: Ctenomyidae) from the Lowlands and Central Valleys of Bolívia. Special Publications, Museum of Texas Tech University 62: 1-34.
- ↑ Ibisch, P., S. Beck, B. Gerkmann and A. Carretero (2003). Ecorregiones i ecosistemes. Pp. 47–88 in Biodiversitat: La Riquea de Bolívia (P. Ibisch and G. Mèrida, eds.). FAN: Santa Creu, Bolívia.
- ↑ Unzueta Q., O. (1975). Mapa Ecològic de Bolívia. Ministeri d'Assunts Llauradors i Agropecuarios, La Pau, Bolívia. 315 pp.
- ↑ López, R. P. (2003). Phytogeographical relations of the Andean dry valleys of Bolívia. Journal of Biogeography 30:1,659–1,668.