Anar al contingut

Ctenosaura pectinata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
iguana negra (Ctenosaura pectinata)

La iguana negra (Ctenosaura pectinata) és una espècie d'iguana de la família Iguanidae que habita l'oest de Mèxic, a on es distribuïx des del sur de Sonora fins a Quintana Rosegue, penetrant la conca del Basses fins a Morelos, Pobla i el Estat de Mèxic. El seu hàbitat preferent és la selva baixa en llocs rocosos i les riberes costeres, sense despreciar encinares tropicals i potreros.[1] En els Estats Units s'ha introduït en Texas i Florida.

Es considera una espècie endèmica i amenaçada (A) per la NOM-059-SEMARNAT-2010, per la severa explotació de la que són objecte, aixina com la destrucció del seu hàbitat. Se li usa des de temps prehispánicos com a font de carn de mijana importància.[1][2][3]

Descripció

[editar | editar còdic]

Iguana de talla gran (1200 mm), de forma llarga i robusta, en parpalles movedores i coa generalment llarga, cos comprimit lateralment; renc de escamas mig-dorsals allargades i formant una cresta. El cap és molt llarga, aplanada anteriorment, coberta en escamas hexagonals de tamany menut. Escamas dorsals planes, més chicotetes que les ventrales; presenta poros femorales. La coa és llarga i en anells de escamas allargades cada una separada per dos o més rencs de chicotetes escamas a lo llarc de la coa (Álvarez del Bou, 1982). El color del cos és uniformemente negre en taques disperses de color blanc groguenc (Ramírez-Bautista, 1994) formant taques irregulars, ademés el cap sempre és de color negre (Álvarez del Bou, 1982).[4][5][6]

Alimentació

[editar | editar còdic]

Ctenosaura pectinata s'alimenta predominantment de carn de menuts insectes i rosegadors. Conforme creix, els seus hàbits alimenticis canvien i es torna més herbívora consumint fulls i frutes de diversos arbres. És un caçador oportuniste, si té ocasió aprofitarà críes d'aus i rates (Álvarez del Bou, 1973). També s'ha mencionat que s'alimenta dels fulls frescs i dels fruts dels arbres de "ruache" (Crataeva tàpia) durant l'estació de pluges, i de les críes d'oroneta marina albinegra (Onychoprion fuscatus) i del pelicano café (Pelicanus occidentalis); ademés, hi ha un reporte en a on es va trobar trossos de peixos en el contingut estomacal, Rodríguez-Juárez (1998).[7][8][9]

Distribució

[editar | editar còdic]

En Mèxic es distribuïx des del sur de Sonora fins a Chiapas, penetrant a la conca del Basses fins a Morelos, Pobla i l'Estat de Mèxic (González, 2001).[9]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

És una espècie d'hàbits diürns (Behler, 1979) que viu en ambients humits de les costes del Pacífic, en selva mijana caducifolia, baixa caducifolia i en xara espinosa (Ramírez-Bautista, 1994). La iguana negra sol trobar-se en els barrancs prop de les rieres, els seus llocs favorits són els llocs rocosos en terrenys secs; també trepa als arbres i molts individus viuen en les branques i troncs buits (Álvarez del Bou, 1982). També es menciona que habita en llocs rocosos de la selva baixa i en la costa, encara que també sol viure en encinares tropicals i potreros (González, 2001).

Les localitats registrades a on es distribuïx esta espècie estan prop de llocs turístics, per #lo que s'han construït carreteres federals i autopistes, aixina com camins per a l'accés al respal forestal; açò ha contribuït a la fragmentació de l'hàbitat per deforestación, ademés, existix alta explosió demogràfica, desenroll ganader i forestal, us inadequat de recursos i la degradació dels hàbitats naturals per causa de l'urbanisació (Arriaga et al, 2000).

Es refugia entre roques quan algú s'acosta, en les copes dels arbres, entre troncs buits, i buits dels arbres (Behler, 1979; Ramírez-Bautista, 1994).

És una espècie que habita en els ambients humits de les costes del Pacífic, en selva mijana caducifolia que presenta un dosel obert, a on la majoria dels arbres perden els seus fulls i l'altura màxima que alcancen és menor als 20m. en selva baixa caducifolia, que és una comunitat vegetal de 4 a 15m d'altura a on més del 75% de les espècies perden els seus fulls durant l'época de seques (Arriaga et al., 2000); i en xara espinosa a on presenten una fisonomia composta de ramificacions (molt quebrades i allargades) recobertes en espines, les espècies dominants són: ocotillo, huizache i mezquite (Arriaga et al., 2000).[1][7][9]

Rellevància

[editar | editar còdic]

Les poblacions de Ctenosaura pectinata són altes, la majoria dels aspectes de la seua història de vida es coneixen (aspectes reproductius, de conducta i ecològics). Pels seus hàbits alimenticis (fullage, frutes, insectes i en menor proporció, d'crío d'aus i rates) és una espècie que contribuïx a la dispersió de llavor i al control d'algunes espècies de rosegadors. És una espècie en una importància econòmica gran, puix és utilisada com a aliment. Ademés, com a peu d'crío la iguana pot resultar un negoci rendable, especialment si és utilisada per a la seua reproducció i aprofitament; també s'utilisa com a mascota (González, 2001) Estes són característiques que fan a esta espècie prioritària per a la seua conservació.[10]

Ecologia poblacional i conducta

[editar | editar còdic]

Segons pareix, la població d'esta espècie és alta, ya que de les coleccions consultades, en una sola es varen trobar 85 organismes d'un total de 8 coleccions consultades, mentres que en unes atres, només es va trobar un individu per colecció. El tamany de la nidada és d'11 a 49 ous (Ramírez-Bautista, 1994). Les iguanas posen els ous en febrer i l'incubació dura fins a abril i maig, durant l'estació plujosa (González, 2001).

Per a guanyar el dret de fecundar a la femella, els machos realisen combats rituals, que consistixen en alçar-se sobre les seues quatre pates, estendre les seues papades en actitut amenaçant i fer círculs al voltant de l'atre; quan conseguixen estar cara a cara colpegen els seus caps fins que un d'ells es rendix i s'allunta, o pega el seu cos contra el sol en un acte de sumissió; el vencedor d'esta "batalla" es apareará en les femelles del territori (González, 2001). El seu caràcter és feroç i mordelón, aplegant alguns machos vells inclús a passar de la defensa a l'atac i si apleguen a mossegar també és necessari desarticular la mandíbula per a que solten a l'assut. Aparte de mossegar també es defenen propinant lacerantes colps en la seua espinosa coa (Álvarez del Bou, 1982).[1][9]

Conservació

[editar | editar còdic]

Ctenosaura pectinata representa una font potencial d'ingressos per a les comunitats rurals, que podrien no solament desenrollar-se econòmicament a partir de la críes i venda d'estos reptils, sino també vares convertir en protectores de l'animal (González, 2001). Actualment hi ha tres iguanarios en Colima en la finalitat de criar a les iguanas i tindre una alta producció d'estes, per a despuix lliberar-les i aumentar les poblacions en els hàbitats menys danyats, aixina com intercanviar-los en atres criaderos per a poder crear un banc genètic i conseguir la seua reproducció potencial (González, 2001). Ha segut considerada com "espècie amenaçada" des de maig de 1994 per la severa explotació de que és objecte i per la destrucció del seu hàbitat, ademés ha segut utilisada com a font de carn i com a mascota (González, 2001).[10][7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Conservació i Aprofitament de la Iguana Negra o garrobo (Ctenosaura pectinata)[1] [2] archivat en Wayback Machine.
  2. .
  3. Liner, I. A. 1994. Scientific and Common Names for the Amphibians And Reptils of Mexico in English and Spanish. SSAR. Lawrence, Kansas.
  4. Arriaga, L., Espinoza, J. M., Aguilar, C., Martínez, I., Gómez, L. i Lloa, I. 2001. Regions Terrestres Prioritàries de Mèxic. Mèxic.
  5. Behler, J. L. 1991. The Audubon Society Field Guide to North American Reptils & Amphibians. New York, USA.
  6. Flores-Villela, O. 1993. Herpetofauna Mexicana. Llista anotada de les espècies d'amfibis i reptils de Mèxic, canvis taxonómicos recents i noves espècies. Carnegie Museum of Natural History, Pittsburgh, Pennsylvania. USA.
  7. 7,0 7,1 7,2 González, C. V. 2001. Bios Iguana, organisació que salva, críes i ven eixa espècie en extinció, en Colima. Mèxic.
  8. Ramírez-Bautista, A. 1994. Manual i claus ilustrades dels amfibis i reptils de la regió de Chamela, Jalisco, Mèxic. (23). Mèxic, D.F.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Rodríguez-Juárez, C. i Osorno, C. J. L. 1998. Ctenosaura pectinata (Brown Iguana). Diet. Herpetological Review. 29 (2): 100.
  10. 10,0 10,1 SEMARNAT. 2001. Informació sobre les Àrees Naturals Protegides. Mèxic, D.F.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]