Ctenosaura pectinata

iguana negra (Ctenosaura pectinata)

La iguana negra (Ctenosaura pectinata) és una espècie d'iguana de la família Iguanidae que habita l'oest de Mèxic, a on es distribuïx des del sur de Sonora fins a Quintana Rosegue, penetrant la conca del Basses fins a Morelos, Pobla i el Estat de Mèxic. El seu hàbitat preferent és la selva baixa en llocs rocosos i les riberes costeres, sense despreciar encinares tropicals i potreros. En els Estats Units s'ha introduït en Texas i Florida.

Es considera una espècie endèmica i amenaçada (A) per la NOM-059-SEMARNAT-2010, per la severa explotació de la que són objecte, aixina com la destrucció del seu hàbitat. Se li usa des de temps prehispánicos com a font de carn de mijana importància.

Descripció

Iguana de talla gran (1200 mm), de forma llarga i robusta, en parpalles movedores i coa generalment llarga, cos comprimit lateralment; renc de escamas mig-dorsals allargades i formant una cresta. El cap és molt llarga, aplanada anteriorment, coberta en escamas hexagonals de tamany menut. Escamas dorsals planes, més chicotetes que les ventrales; presenta poros femorales. La coa és llarga i en anells de escamas allargades cada una separada per dos o més rencs de chicotetes escamas a lo llarc de la coa (Álvarez del Bou, 1982). El color del cos és uniformemente negre en taques disperses de color blanc groguenc (Ramírez-Bautista, 1994) formant taques irregulars, ademés el cap sempre és de color negre (Álvarez del Bou, 1982).

Alimentació

Ctenosaura pectinata s'alimenta predominantment de carn de menuts insectes i rosegadors. Conforme creix, els seus hàbits alimenticis canvien i es torna més herbívora consumint fulls i frutes de diversos arbres. És un caçador oportuniste, si té ocasió aprofitarà críes d'aus i rates (Álvarez del Bou, 1973). També s'ha mencionat que s'alimenta dels fulls frescs i dels fruts dels arbres de "ruache" (Crataeva tàpia) durant l'estació de pluges, i de les críes d'oroneta marina albinegra (Onychoprion fuscatus) i del pelicano café (Pelicanus occidentalis); ademés, hi ha un reporte en a on es va trobar trossos de peixos en el contingut estomacal, Rodríguez-Juárez (1998).

Distribució

En Mèxic es distribuïx des del sur de Sonora fins a Chiapas, penetrant a la conca del Basses fins a Morelos, Pobla i l'Estat de Mèxic (González, 2001).

Hàbitat

És una espècie d'hàbits diürns (Behler, 1979) que viu en ambients humits de les costes del Pacífic, en selva mijana caducifolia, baixa caducifolia i en xara espinosa (Ramírez-Bautista, 1994). La iguana negra sol trobar-se en els barrancs prop de les rieres, els seus llocs favorits són els llocs rocosos en terrenys secs; també trepa als arbres i molts individus viuen en les branques i troncs buits (Álvarez del Bou, 1982). També es menciona que habita en llocs rocosos de la selva baixa i en la costa, encara que també sol viure en encinares tropicals i potreros (González, 2001).

Les localitats registrades a on es distribuïx esta espècie estan prop de llocs turístics, per #lo que s'han construït carreteres federals i autopistes, aixina com camins per a l'accés al respal forestal; açò ha contribuït a la fragmentació de l'hàbitat per deforestación, ademés, existix alta explosió demogràfica, desenroll ganader i forestal, us inadequat de recursos i la degradació dels hàbitats naturals per causa de l'urbanisació (Arriaga et al, 2000).

Es refugia entre roques quan algú s'acosta, en les copes dels arbres, entre troncs buits, i buits dels arbres (Behler, 1979; Ramírez-Bautista, 1994).

És una espècie que habita en els ambients humits de les costes del Pacífic, en selva mijana caducifolia que presenta un dosel obert, a on la majoria dels arbres perden els seus fulls i l'altura màxima que alcancen és menor als 20m. en selva baixa caducifolia, que és una comunitat vegetal de 4 a 15m d'altura a on més del 75% de les espècies perden els seus fulls durant l'época de seques (Arriaga et al., 2000); i en xara espinosa a on presenten una fisonomia composta de ramificacions (molt quebrades i allargades) recobertes en espines, les espècies dominants són: ocotillo, huizache i mezquite (Arriaga et al., 2000).

Rellevància

Les poblacions de Ctenosaura pectinata són altes, la majoria dels aspectes de la seua història de vida es coneixen (aspectes reproductius, de conducta i ecològics). Pels seus hàbits alimenticis (fullage, frutes, insectes i en menor proporció, d'crío d'aus i rates) és una espècie que contribuïx a la dispersió de llavor i al control d'algunes espècies de rosegadors. És una espècie en una importància econòmica gran, puix és utilisada com a aliment. Ademés, com a peu d'crío la iguana pot resultar un negoci rendable, especialment si és utilisada per a la seua reproducció i aprofitament; també s'utilisa com a mascota (González, 2001) Estes són característiques que fan a esta espècie prioritària per a la seua conservació.

Ecologia poblacional i conducta

Segons pareix, la població d'esta espècie és alta, ya que de les coleccions consultades, en una sola es varen trobar 85 organismes d'un total de 8 coleccions consultades, mentres que en unes atres, només es va trobar un individu per colecció. El tamany de la nidada és d'11 a 49 ous (Ramírez-Bautista, 1994). Les iguanas posen els ous en febrer i l'incubació dura fins a abril i maig, durant l'estació plujosa (González, 2001).

Per a guanyar el dret de fecundar a la femella, els machos realisen combats rituals, que consistixen en alçar-se sobre les seues quatre pates, estendre les seues papades en actitut amenaçant i fer círculs al voltant de l'atre; quan conseguixen estar cara a cara colpegen els seus caps fins que un d'ells es rendix i s'allunta, o pega el seu cos contra el sol en un acte de sumissió; el vencedor d'esta "batalla" es apareará en les femelles del territori (González, 2001). El seu caràcter és feroç i mordelón, aplegant alguns machos vells inclús a passar de la defensa a l'atac i si apleguen a mossegar també és necessari desarticular la mandíbula per a que solten a l'assut. Aparte de mossegar també es defenen propinant lacerantes colps en la seua espinosa coa (Álvarez del Bou, 1982).

Conservació

Ctenosaura pectinata representa una font potencial d'ingressos per a les comunitats rurals, que podrien no solament desenrollar-se econòmicament a partir de la críes i venda d'estos reptils, sino també vares convertir en protectores de l'animal (González, 2001). Actualment hi ha tres iguanarios en Colima en la finalitat de criar a les iguanas i tindre una alta producció d'estes, per a despuix lliberar-les i aumentar les poblacions en els hàbitats menys danyats, aixina com intercanviar-los en atres criaderos per a poder crear un banc genètic i conseguir la seua reproducció potencial (González, 2001). Ha segut considerada com "espècie amenaçada" des de maig de 1994 per la severa explotació de que és objecte i per la destrucció del seu hàbitat, ademés ha segut utilisada com a font de carn i com a mascota (González, 2001).

Enllaços externs

• Enciclovida té un artícul sobre [3]
• Naturaliste té un artícul sobre [4]