Ctenosauriscus
Ctenosauriscus és un gènero extint d'arcosaurio poposauroideo en vela en l'esquena dels depòsits del Triásico Inferior de Baja Sajonia en el nort d'Alemània. Dona el seu nom a la família Ctenosauriscidae, que inclou atres poposauroides en vela com Arizonasaurus. S'han trobat fòssils en els depòsits del Olenekiense de fa al voltant de 247,5-247,2 millons d'anys, #lo que ho convertix en un dels primers arcosaurios coneguts.
Història i descobriment
[editar | editar còdic]Ctenosauriscus es coneix a partir del holotip, GZG.V.4191, un únic esquelet poscraneal parcial preservat que inclou columna vertebral, costelles i cintura parcials. L'holotip es compon de quatre lloses, que es varen etiquetar com A1, A2, B1 i B2 en un estudi de 2011. Les lloses A1 i B1 formen la part i les lloses A2 i B2 formen la contraparte. L'holotip va ser descobert a principis de 1871 en la localitat de Bremke dell, prop del comtat de Göttingen. L'holotip es va trobar en un depòsit cridat Solling-Bausandstein, que és un aflorament del Buntsandstein mig superior en la regió d'Eichsfeld. En acabant de que es va descobrir l'holotip, es va estajar en la Universitat de Göttingen. Va permanéixer sense descriure fins a 1902, quan el paleontòlec alemà Friedrich von Hueneho va designar com la nova espècie Ctenosaurus koeneni.[1]
Ctenosauriscus va ser classificat primer com un pelicosaurio similar a Edaphosaurus, i després com un temnospondilo estretament relacionat en Platyhystrix.
Von Huene va considerar que C. koeneni era una espècie supervivent tardana de Pelycosauria, un grup de parents lluntans de mamífers coneguts solament del Carbonífero superior i Pérmico inferior. Va basar esta classificació en la seua similitut en els pelicosaurios en vela com Dimetrodon. El paleontòlec austríac Othenio Abel va colocar a C. koeneni com un amfibi temnospondilo estretament relacionat en Platyhystrix (que, com Dimetrodon, era del Pérmico Inferior).[2] El nom Ctenosaurus estava preocupat per una espècie de fardacho iguanido (ara cridat Ctenosaura), per #lo que un nou nom genèric, Ctenosauriscus, va ser erigit pel paleontòlec Oskar Kuhn en 1964.[3] El paleontòlec B. Krebs redescribió l'holotip i reclasificó a Ctenosauriscus com un arcosaurio basant-se en les similituts en el pseudosuquio Hypselorhachis dels llits de Mana del Triásico Mig de Tanzània.[2]
Ctenosauriscus es va trobar en la Formació Solling, que es va depositar fa uns 247,5 a 247,2 millons d'anys en l'última etapa del Olenekiense. Esta edat es basa en datacions radiométricas i registres de cicles de Milankovitch en la formació. Es pensava tradicionalment que Ctenosauriscus va viure durant el Triásico mig en acabant de que Krebs colocara al Buntsandstein mig dins de l'etapa anisiense.[2]
Richard J. Butler, Stephen L. Brusatte, Mike Reich, Sterling J. Nesbitt, Rainer R. Schoch i Jahn J. Hornung varen publicar una nova descripció de l'holotip en 2011. No varen identificar cap autapomorfia para Ctenosauriscus, pero varen notar que l'holotip es pot distinguir d'uns atres ctenosauriscidos per una combinació única de caràcters. Ctenosauriscus és un dels arcosaurios més antics fins a la data, junt en Vytshegdosuchus de Rússia i provablement Xilousuchus, un ctenosauriscido de China.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]La característica més destacada de Ctenosauriscus és la seua esquena en forma de vela, formada per espines neurales allargades de les vèrtebres dorsals i cervicals. Estes espines es curven llaugerament cap a avant en la part davantera de la vela i llaugerament cap a arrere en la part atrassera de la vela. Encara que atres poposauroideos com Lotosaurus i els ctenosauriscidos Hypselorhachis i Xilousuchus també tenen espines allargades, la vela de Ctenosauriscus és una de les més grans del grup. Entre els ctenosauriscidos, Ctenosauriscus és més similar a Arizonasaurus del Triásico mig del suroest dels Estats Units. Abdós ctenosauriscidos tenen espines vertebrals allargades de fins a 12 voltes l'altura dels cossos de les vèrtebres. Els extrems de les espines són més amples en Ctenosauriscus, i Ctenosauriscus també té proyeccions més grans en el centre de les vèrtebres dorsals. Hypselorhachis també té espines neurales que s'eixamplen al final, pero són més curtes que les de Ctenosauriscus. Lotosaurus del Triásico Mig de China també té espines allargades, pero són més rectes, més amples i molt més curtes que les de Ctenosauriscus.[2]
Paleobiología
[editar | editar còdic]Un estudi de 1998 va propondre que Ctenosauriscus era bípedo i que les seues espines neurales allargades servien per a absorbir les forces eixercides en caminar sobre dos cames. Encara que es desconeixen els ossos de les extremitats, l'estudi va trobar que les forces en les puntes de les espines es varen concentrar en un punt baix de la columna vertebral, que se supon que és l'articulació del genoll.[4] En la redescripción de Ctenosauriscus de 2011, els autors varen rebujar esta idea perque per a que les forces sobre la columna es trobaven en l'articulació del genoll, els músculs tindrien que formar una conexió directa entre el genoll i l'esquena. Les forces eixercides pel moviment viagen des de les pates atrasseres fins a la cadera i les vèrtebres sacras, no les vèrtebres dorsals. La vela de Ctenosauriscus també hauria desplaçat el seu centre de pes cap a la part davantera del cos, dificultant o impossibilitant la locomoció bípeda.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1902).Gustav Fischer Verlag, Jena.6
- 1–84.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 (2011).PLOS ONE.6(10)
- i25693.doi:10.1371/journal.posa.0025693.
- ↑ (1964).Jahreshefte dones Vereins für vaterländische Naturkunde in Württemberg.118-119
- 293–325.
- ↑ (1998).Stuttgarter Beiträge zur Naturkunde, Serie B (Geologie und Paläontologie).261
- 1–18.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ctenosauriscus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.