Cuarzo fumat
El cuarzo fumat és una varietat del cuarzo que es caracterisa pel seu color gris-marró de distints tons, des del que és casi inapreciable al que resulta tan intens que el mineral és pràcticament opac. Este últim rep el nom de «cuarzo morión». No tots els cristals de cuarzo de color negre són pròpiament cuarzo fumat. Aquells el color dels quals es deu a la presència d'inclusions de material carbonoso i que apareixen en algeps o calcàrees poden ser de color marró o negre, pero no són cuarzo fumat en sentit estricte.
Orige del color
[editar | editar còdic]
El color del cuarzo fumat es deu a la presència de centres de color, defectes en la ret cristalina que es produïxen per la presència d'un ion de i un atre catión monovalente substituint a un . Esta substitució és ubiqua en els cristals de cuarzo fumats i també incoloros, que contenen unes 500 ppm d'alumini de mija. No obstant, la simple substitució no produïx directament el color, sino que és necessari l'efecte de les radiacions aportades per minerals radiactius veïns.[1] Ya que com s'ha indicat el cuarzo incoloro sol contindre suficient alumini, és molt fàcil transformar el cuarzo incoloro (cristal de roca) en cuarzo fumat per mig d'irradiació artificial. El cuarzo irradiado d'esta forma tindrà un color proporcional a la dosis rebuda. El cuazo tractat d'esta forma no conserva restants de radiactivitat. La combinació d'irradiació i tractament tèrmic permeten obtindre cuarzo en atres tons distints al fumat.[2] El cuarzo fumat presenta dicroismo quan s'examina en llum polarisada, al contrari que els cuarzos de tons obscurs coloreados per inclusions. Molts cristals de cuarzo que passarien inicialment per incoloros mostren un llauger to fumat si s'examinen contra un fondo blanc.
Jaciments
[editar | editar còdic]
El cuarzo fumat és molt freqüent, inclús en forma de bons cristals de tamany céntimétrico, que ocasionalment poden inclús superar el metro. Es troba en diferents tipos de jaciments, especialment en cavitats miarolíticas de pegmatita. També apareix en les anomenades venes alpines, i inclús en entorns sedimentarios. En les pegmatita de la mina Pedra Alta, en Goiabeira, Mines Gerais (Brasil) s'han trobat cristals de casi dos metros de llongitut, algun dels quals es conserven en el Museu d'Història Natural de París.[3] En el massiç del Mont Blanc, en Chamonix (França), són relativament freqüents les cavitats en els gneises en cristals de cuarzo fumat perfectament transparents, en la morfologia prismàtica habitual pero també en la coneguda localment com gwindel, en cristals tabular deplazados entre ells llaugerament en espiral, molt apreciada pels colecionistas.[4] En Espanya, el cuarzo fumat és relativament freqüent en cavitats miarolíticas d'alguns granit. En les pedreres de Porriño (Pontevedra), en les que s'explota granit rosa, s'han trobat en les cavitats miarolíticas cristals de cuarzo fumat de fins a 40 cm de llongitut, encara que lo habitual és que no sobrepassen els 15 cm.[5] També han aparegut cristals de tamany fins a decimétrico en diverses pedreres de granit del plutón de la Cabrera (Madrit) i en les pedreres de l'entorn de Sils i de Riudarenes (Girona).[6] Els cristals de la zona de l'estany de Sils es coneixien ya en el XVIII com "topacios negres de Catalunya" o simplement "topacios",[7] ya que el color no és exactament fumat, sino marró.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mineralogical Magazine, 73, 645-671.
- ↑ Materials Research, 8 (3) 305-308.
- ↑ Deleff, Ilia (2004). Pensoft. Sofia-Moscou (ed.). Pheomenal crystals. ISBN 954-642-215-0.
- ↑ «Mont Blanc. Mindat».
- ↑ Revista de Minerals, 3, (6), 6-23.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2016). Minerals i Mines d'Espanya. Cuarzo i atres minerals de la sílice., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo. ISBN 978-84-95063-95-3.
- ↑ Gómez de Bedoya, Pedro (1764). Història Universal de les Fonts Minerals d'Espanya, Imprenta de García Aguayo, Santiagp, p. Vol. 1, 339.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuarzo ahumado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.