Cuatrienal de Roma
Es denomina Cuatrienal de Roma a l'exposició periòdica organisada per la Fundació Quadriennale de Roma. La fundació té la tasca de promoure l'art contemporàneu en Itàlia i el seu nom deriva de la cadència en la qual s'eixercix per a mandat institucional l'exposició periòdica. Té sèu en Roma en el complex monumental de Vila Carpegna, palau renaixentiste.[1] La 1.ª exposició cuatrienal va tindre lloc en 1931.
Jurisdicció
Del punt de vista jurídic, la Quadriennale és hui una Fundació participada pel Departament de Bens i Activitats Culturals de la Regió del Lacio i de Roma Capitale.[2]
Història
_-_BEIC_6343298.jpg){kind=link}
La Quadriennale naix en 1927 en l'idea de concentrar en Roma la millor producció d'art figurativa nacional, deixant a la Bienal de Venècia l'eixercite de manifestacions internacionals i a la Trienal de Milà el disseny industrial.[3] Per a l'envolament de l'iniciativa, és decisiva la figura de Cipriano Efisio Oppo, artista, escritor, diputat del Parlament del Regne d'Itàlia i secretari nacional del Sindicat de Belles arts, aixina com secretari general de les primeres quatre edicions de la manifestació romana, celebrada en el Palazzo delle Esposizioni, lloc que serà sèu de les oficines i de les mostres de l'ent durant més d'huitanta anys, per lo que queda unida indefectiblemente a la Cuatrienal d'Art de Roma. La XVI Cuatrienal, prevista per a octubre de 2012, va ser anulada per falta de fondos.[4]
En 2016 la Cuatrienal repren/reprén les seues activitats baix la direcció de Franco Bernabè. La XVI edició, baix el títul "Atres temps, atres mits", es va inaugurar pel president de la República Sergio Mattarella. Els artistes premiats durant esta edició varen ser Rossella Biscotti i Husni-Bey Adelita.
La XVII edició de la Cuatrienal de Roma 2020 té per director a Umberto Croppi.[5]
Referències
- ↑ «[1]». Consultat el 10 maggio 2017.
- ↑ «note».
- ↑ Redazione Sconfini. «Attesa per la ripresa autunnale del mercato dell'art contemporanea». www. sconfini. eu. Consultat el 10 maggio 2017.
- ↑ Stefano Luppi. «[2]».
- ↑ www. artribune. com
Bibliografia
- F. Bellonzi, G. Ekhard, V. Mori, R. Nicolini, F. Vincitorio, A. Volo, Ancora Quadriennale, "Spazioarte", n° 10 & 11, giugno-ottobre 1977.
- I. Crispolti, Quadriennale. Dissenso sul dissenso?, "Spazioarte", n°10 & 11, giugno-ottobre 1977.
- Fabrizio D'Amico. Vicende della pittura i della scultura alla vigília della II Quadriennale in Roma 1934. Catalogue della mostra alla Galleria Civica vaig donar Modena, 1986.
- Anna Cambedda Napolitano. Eclettisme i innovazione. L'art italiana negli intendimenti politici i nella politica espositiva, 1931-1935: li prime Quadriennali romane, in Catalogue generale della Galleria comunale d'art moderna i contemporanea a retor vaig donar Giovanna Bonasegale. Roma, De Luca Editori d'Art, 1994. ISBN 978-88-8016-030-4.
- Francesca Romana Morelli (a retor vaig donar). Cipriano Efisio Oppo. Un legislatore per l'art. Studi vaig donar critica i vaig donar politica dell'art 1915-1943. Roma, De Luca Editori d'Art, 2000. ISBN 978-88-8016-344-2.
- Bruna Colarossi (a retor vaig donar). Quadriennale d'Art digues Roma. Roma, Fratelli Palombi Editori, 2000.
- Claudia Salaris. La Quadriennale. Storia della rassegna d'art italiana dagli anni trenta a oggi. (History of the exhibition of Italian art from the thirties to today). Venezia, Marsilio Editori, 2004. ISBN 978-88-317-8512-9.
- Elena Pontiggia, Carlo Fabrizio Carli. La Gran Quadriennale. 1935, la nuova art italiana. Firenze, Electa, 2006. ISBN 8837046480.
- Chiara Bertola, Lorenzo Canova, Bruno Corà, Daniela Lancioni, Claudio Spadoni. XV Quadriennale d'art digues Roma. Venezia, Marsilio Editori, 2008. ISBN 88-317-9532-5.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuatrienal de Roma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.