Anar al contingut

Art contemporàneu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Art & Language, Untitled Painting (1965), Tate Modern, London - 20130627.jpg
Art contemporàneu

Art contemporàneu és un terme utilisat per a descriure l'art de hui. Pot referir-se a l'art produït des de 1945,[1] des de la mitat de el XX, o des de la década de 1970 en avant.[2][3][4] La paraula 'contemporàneu' engloba un conjunt molt heterogéneu de pràctiques l'assignació de les quals a la contemporaneidad és caduca per definició. Diversos autors han abordat esta problemàtica, afondant a sovint en la diferència en l'Art modern i el seu acotación històrica.[5][6][7]

En atres disciplines, lliteratura moderna i lliteratura contemporànea denoten significats diferents. De manera molt més clara, el concepte de música moderna sol reservar-se per a la música popular moderna (de l'indústria musical de consum massiu); mentres que el de música contemporànea es fa per al de la [[Música acadèmica del sigle XX|música acadèmica de el XX]] —encara que també és comuna trobar publicacions i institucions que assimilen abdós denominacions i que parlen de 'art modern i contemporàneu'.[8]

Ademés de la pràctica artística pròpiament dita, l'art contemporàneu inclou àmbits tals com la crítica i teoria de l'art, l'educació artística en les seues institucions educatives i escoles d'art, la curadoría, les publicacions sobre art contemporàneu, els mijos de difusió i mediació, el coleccionisme públic i privat, les galeries i les fires que constituïxen el mercat de l'art contemporàneu, l'indústria de producció de l'art contemporàneu i els llocs en els que s'exhibixen, es conserven i documenten les obres d'art contemporàneu.

Història

[editar | editar còdic]

A pesar de que l'art contemporàneu compartix coses en l'art modern o de Vanguarda, tals com el cuestionamiento dels convencionalismes i la tradició, en freqüència s'emmarca dins del pensament posmoderno. Des de la teoria postestructuralista s'ha parlat d'art 'posmoderno' en oposició a l'art 'modern' en qüestions com l'autoria, la subjetividad de l'artiste o l'originalitat. L'art en la postmodernidad seria aquell que es nutrix d'obres que reinterpreten, resignifican atres obres, o exploten qualitats socials, culturals, polítiques o comunicatives de l'art, superant el confinament subjectiu i els ideals romàntics de la creació artística.[9][10]

Una traça característica de l'art contemporàneu és la seua estreta relació en les institucions o les estructures de validació artístiques (museus, galeries d'art, bienals o fires d'art), que utilisa per a llegitimar-se pero que qüestiona simultàneament;[11] un fenomen els antecedents del qual trobem, per eixemple, en l'obra de Marcel Duchamp Font (1917), un urinari exhibit com a obra d'art. Esta maniobra es coneix com readymade o objecte-trobat i té una gran importància en el desenroll de l'art contemporàneu.

L'idea de que 'qualsevol objecte pot ser art',[12] no solament posa de relleu l'importància de les estructures artístiques en el procés de validació de l'art, sino que també afiança un nou model d'artiste alluntat de l'artesania. Per primera volta, l'artiste prescindix per complet de les seues habilitats manuals i es presenta com a administrador, reformant idees molt arraïlades a les vanguardes com l'originalitat,[13] donant tanta o més importància al treball intelectual i al capital social com a l'objecte artístic[14][15] —unes condicions que faran de l'art conceptual un paradigma de contemporaneidad. En este sentit, s'ha dit que «tot artiste contemporàneu és un artiste post-conceptual».[16]

Àmbit d'aplicació

[editar | editar còdic]

Alguns definixen l'art contemporàneu com l'art produït durant "la nostra vida", reconeixent que les vides i els periodos vitals varien. No obstant, es reconeix que esta definició genèrica està subjecta a llimitacions especialisades.[17]


La classificació de "art contemporàneu" com un tipo especial d'art, en lloc d'una frase adjectival general, es remonta als inicis del Modernisme en el món anglosaxó. En Londres, la Societat d'Art Contemporàneu va ser fundada en 1910 pel crític Roger Fry i uns atres, com una societat privada per a la compra d'obres d'art per a colocar-les en museus públics.[18] En la década de 1930, es varen fundar atres institucions que utilisaven el terme, com en 1938 el Contemporary Art Society de #Adelaida, Austràlia,[19] i un número cada volta major despuix de 1945.[20] Molts, com l'Institut d'Art Contemporàneu de Boston varen canviar els seus noms dels que usaven "art modern" en este periodo, ya que el modernisme va passar a definir-se com un moviment artístic històric, i gran part de l'art "modern" va deixar de ser "contemporàneu". Naturalment, la definició de lo que és contemporàneu està sempre en moviment, ancorada en el present en una data d'inici que alvança, i les obres que la Societat d'Art Contemporàneu va comprar en 1910 ya no podrien calificar-se de contemporànees.


El final de la Segona Guerra Mundial i la década de 1960 són alguns dels moments que han marcat un canvi en els estils artístics. Tal volta hi haja hagut una falta de punts de ruptura naturals des de la década de 1960, i les definicions de lo que constituïx el "art contemporàneu" en la década de 2010 varien, i en la seua majoria són imprecises. És molt provable que s'incloga l'art dels últims 20 anys, i les definicions a sovint inclouen art que es remonta aproximadament a 1970;[21]"l'art de finals de el XX i principis de el XXI";[22] "tant una conseqüència com un rebuig de l'art modern";[23] "En sentit estricte, el terme "art contemporàneu" es referix a l'art realisat i produït per artistes que viuen en l'actualitat";[24] "Art des dels anys xixanta o [19]setanta fins a este mateix minut";[25] i a voltes més allà, sobretot en contexts museístics, ya que els museus que formen una colecció permanent d'art contemporàneu es troben inevitablement en este envelliment. Molts utilisen la formulació "Art Modern i Contemporàneu", que evita este problema.[26] Les galeries comercials més menudes, les revistes i atres fonts poden utilisar definicions més estrictes, tal volta restringint lo "contemporàneu" a obres de l'any 2000 en avant. Els artistes que seguixen sent productius despuix d'una llarga carrera, i els moviments artístics en curs, poden presentar un problema particular; les galeries i els crítics a sovint són contraris a dividir el seu treball entre lo contemporàneu i lo no contemporàneu.


La sociòloga Nathalie Heinich establix una distinció entre l'art modern i el contemporàneu, descrivint-los com dos paradigmes diferents que se superponen parcialment històricament. Segons ella, mentres que el "art modern" desafia les convencions de representació, el "art contemporàneu" desafia la noció mateixa d'obra d'art.[27] Considera l'obra de Duchamp Fountain (realisada en la década de 1910 en ple triumfo de l'art modern) com el punt de partida de l'art contemporàneu, que va cobrar impuls despuix de la Segona Guerra Mundial en les performances del Gutai, els monocroms de Yves Klein i el Dibuix borrat de De Kooning de Rauschenberg.[28]

Eixemples

[editar | editar còdic]

Alguns eixemples d'art contemporàneu etiquetages i ordenats per décades:

Década de 1960 Década de 1970 Década de 1980 Década de 1990 Década de 2000 Década de 2010

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Art Contemporàneu - Concepte, característiques i tendències» (en és-és). https://concepte.de/. Consultat el 2025-09-20.
  2. ↑ «L'art contemporàneu com un reflex de la societat actual». Conversació en Cuauhtémoc Medina. Forbes Mèxic. Consultat el 28 de maig de 2017.
  3. ↑ Valeriano,; A.,, Tovar,; P.,, Vares-Reis, F. (2016). Història social de la lliteratura i l'art, DeBolsillo. OCLC 962764582. ISBN 9788497932202.
  4. ↑ «[1]». Consultat el 6 de juny de 2017.
  5. ↑ (1999) Despuix del fi de l'art, 2002 edició, Barcelona: Paidós. ISBN 9788449310362.
  6. ↑ 1953-,, Wallis, Brian, (2001). Art despuix de la modernitat : nous plantejaments entorn a la representació, Akal Edicions. OCLC 958867474. ISBN 9788446011774.
  7. ↑ Guasch, Anna María (2005). L'art últim del SXX. Del Posminimalismo a lo Multicultural, Aliança. ISBN 9788420644455.
  8. ↑ Caritat de Santiago Restoy: Els museus d'art modern i contemporàneu: història, programes i desenrolls actuals
    • Archivat el 14 de juliol de 2014 archivat en Wayback Machine., per a qui este tipo de museus naix en l'ajuda institucional a l'artiste en la celebració dels Salons i la creació del primer museu d'artistes vius del món en el palau Luxemburc de París i posteriorment el Museum of Modern Art de Nova York, MOMA.
  9. ↑ Un eixemple paradigmàtic d'esta controvèrsia la trobem en l'oposició dels primer artistes conceptuals americans a Clement Greenberg.
  10. ↑ Fredric., Jameson, (2001). Teoria de la postmodernidad, Trotta. OCLC 807672012. ISBN 9788481641158.
  11. ↑ Estrela de Diego. «¿Crítica institucional?». El País. Consultat el 28 de maig de 2017.
  12. ↑ Francisca Pérez Carreño. «¿Pero açò és art?». Consultat el 29 de maig de 2017.
  13. ↑ Hi ha extensiva lliteratura sobre este tema. Una dels texts més coneguts potser siga L'originalitat de la vanguarda i atres mits moderns de Rosalind Krauss
  14. ↑ Alexander Alberro indaga en este nou rol de l'artiste durant l'aparició de l'art conceptual en Nou art conceptual i la política de la publicitat.
  15. ↑ L'idea de 'capital social' en el món de la cultura ha segut articulada per Pierre Bourdieu, que estudia l'art des d'un punt de vista sociològic a partir de les seues relacions de poder.
  16. ↑ Peter Osborne, autor de Conceptual Art (Phaidon 2002), va assegurar que «l'art contemporàneu és art post-conceptual» en una conferència en Fondazione Antonio Ratti (FAR), Vila Sucota, 9 de juliol de 2010
  17. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  18. ↑ Fry Roger, Ed. Craufurd D. Goodwin, L'art i el mercat: Roger Fry on Commerce in Art, 1999, University of Michigan Press, ISBN 0472109022, 9780472109029, google books
  19. ↑ També la Contemporary Arts Society of Montreal, 1939-1948
  20. ↑ Smith, 257-258
  21. ↑ Algunes definicions: "Art21 definix l'art contemporàneu com l'obra d'artistes que viuen en el sigle XXI". Art21 [2] archivat en Wayback Machine.
  22. ↑ «Art contemporàneu - Definix Contemporary art at Dictionary.com».
  23. ↑ «Yahoo». Consultat el 8 de febrer de 2024.
  24. ↑ «Sobre l'art contemporàneu (Educació en el Getty)».
  25. ↑ Shelley Esaak. «¿Qué és l'art contemporàneu?».
  26. ↑ Eixemples de museus especialisats són el Museu d'Art Modern i Contemporàneu d'Estrasburc i el Museu d'Art Modern i Contemporàneu de Trento i Rovereto. El Diccionari Oxford d'Art Modern i Contemporàneu és un dels molts títuls de llibres que utilisen la frase.
  27. ↑ Heinich, Nathalie, Ed. Gallimard, Li paradigme de l'art contemporain : Structures d'unix révolution artistique , 2014, ISBN 2070139239, 9782070139231, google books [3] archivat en Wayback Machine.
  28. ↑ Conferència de Nathalie Heinich "Art contemporàneu: ¿una revolució artística?". [4] archivat en Wayback Machine. en la 21ª edició de 'Agora dones savoirs', 6 de maig de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • CALVO SERRALLER, F., L'art contemporàneu, Madrit, Taurus, 2001.
  • DANTO, Arthur (1999). Despuix del fi de l'art (2002 edició). Barcelona: Paidós. ISBN 9788449310362.
  • DANTO, Arthur. Qué és l'art (2013 edició). Barcelona: Paidós.
  • DORFLES, G., L'art de el XX. Crònica de l'art contemporàneu.
  • GUASCH, Anna María (2005). L'art últim del SXX. Del Posminimalismo a lo Multicultural. Aliança. ISBN 9788420644455.
  • KRAUSS, R., L'originalitat de la vanguarda i atres mits moderns, Madrit, Aliança Forma, 1996.

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Art_contemporàneu&oldid=651425»