Cucurbita foetidissima
Cucurbita foetidissima[1] és una planta tuberosa i una verdadera planta xerófila que es troba en el suroest d'Estats Units i noroest de Mèxic.
Descripció
[editar | editar còdic]Planta rastrera, de brots que apleguen fins a 6 m de llarc, té una olor desagradable. Els fulls són triangulars de color vert-grisáceo, grosses i asproses. Les seues flors són grogues i medixen 10 cm de llarc. Els fruts són globosos, verts en ralles groguenques, polpa fibrosa en moltes llavors comprimides.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Planta originària de Mèxic. Habita en climes sec, semiseco i templat, a una altitut de 1900 i els 2300 m s. n. m.; creix a la vora de camins, associada a vegetació pertorbada de xara xerófilo i bosc de Quercus.
Usos
[editar | editar còdic]Cucurbita foetidissima té el potencial de ser un cultiu adaptat a terres semiáridas a àrides, en la producció d'aliments adicionals críticament necessaris per a alimentar a la població mundial.[2]
- Carabassa fresca: el frut jove fresca es pot menjar com una carabassa. Quan està madur no és comestible pels seus composts amarcs.
- Oli: El contingut d'oli extraíble de les llavors sanceres s'estén des de 24,3% a 50%.[3] l'àcit linoleico, un àcit gras poliinsaturado essencial, comprén del 38% a 65% de l'oli. Una caracterisació dels olis de carabassa búfalo indica que este oli és similar a atres olis comestibles comuns. A characterization of the oils from buffalo gourd indicates that this oil is similar to other common edible oils.[4]
- Proteïnes: les llavors de carabassa integrals contenen proteïna bruta d'aproximadament el 31%. Esta proteïna és utilisable per al consum humà i per a pensos.
- Almidó: Es troba principalment en la raïl principal que conseguixen va formar despuix del primer any de creiximent. El contingut d'almidó en la raïl seca és d'entre 47,5%[5] i el 56%.
- Forraje: Fulls frescs o les plantes sanceres es poden utilisar com alimente animal.
- Biocombustibles: el biodiésel pot ser produït a partir de l'oli de les llavors[6] Pero l'interés principal per a produir combustibles renovables és produir biocombustible en els hidrats de carbono que es troben en la raïl principal.
- Atres usos: En moltes cultures americanes natives, la fruta i atres parts de la planta, l'oli es va utilisar per a fer sabó. Ademés, la proteïna pot ser utilisat per a fins industrials (pintures a l'aigua, revestiment de paper, adhesius i textils de tamany).[7] El poble Zuñi utilisa una cataplasma de llavors en pols, flors i saliva per a #unflament.[8]
Propietats
[editar | editar còdic]En Aguascalientes el frut martafallat s'aplica per a llevar grans del cos i el pany (taques obscures en la cara). En Durango, en cas d'inflamació s'utilisa la raïl rallada i hervir, en açò s'apliquen #foment, lo més calent possible. Ademés, s'ampra en tumors locals de les dònes.
- Història
En el XVI, Francisco Hernández de Toledo relata: els fulls són amarcs i es diu que alivien, introduïdes, el dolor dels renyons si prové de fret o de càlculs. A inicis de el XVIII, Juan de Esteyneffer les utilisava fresques, contra el mal de cap, la solitària, ardor d'orina i destemplanza del fege, per al mal gálico, el part, flemón, erisipela i per a les ventoses. En el XX, la Societat Mexicana d'Història Natural la reporta per al dolor dels renyons.
- Química
Esta planta es caracterisa per la presència de triterpenos. De la raïl s'han aïllat les cucurbitacinas C, D, I, I i L, la isocucurbitacina B, la seua glucósido, el glucósido de la cucurbitacina I i el foetidissimósido A. i del frut, les curbitacinas I, I i L.
- Farmacologia
L'extracte etanólico obtingut de la raïl eixercix una acció antiesquistosoma en ser aplicat directament sobre Schistosoma mansoni. Un extracte de la planta aplicat en la rata externament, va tindre una llaugera inhibició de la penetració de S. mansoni.[9]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Cucurbita foetidissima va ser descrita per Kunth in Humb. i publicat en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 2: 123. 1817.[10]
- Sinonímia
- Cucumis foetidissimus Hemsl. (nom inval.)
- Cucumis perennis I.James
- Cucurbita perennis A.Gray
- Ozodycus perennis (I.James) Raf.
- Pepo foetidissima (Kunth) Britton[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ GRIN. «Cucurbita foetidissima information from NPGS/GRIN». Taxonomy for Plants. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2012. Consultat el 11 de decembre de 2012.
- ↑ J. Bemis, L. Curtis, C. Weber and J. Berry, 1978. The Feral Buffalo Gourd, Cucurbita foeti. Economic Botany 1: 87-95
- ↑ (1975).«Cucurbit Root Starches: Isolation and Some Properties of Starches from Cucurbita foetidissima HBK and Cucurbita digital».Journal of Agricultural and Food Chemistry.23(4)
- 825–826.doi:10.1021/jf60200a020.
- ↑ (1980).«The properties of Cucurbita foetidissima seed oil».Journal of the American Oil Chemists Society.57(9)
- 310–313.doi:10.1007/bf02662214.
- ↑ J. Nelson, J. Scheerens, D. Bucks and J. Berry, 1989. Irrigation Effects on Water Use, and Production of Tap Roots and Starch of Buffalo Agronomy Journal 81: 439-442
- ↑ A. Kurki, A. Hill, 2006. Biodiesel: The Sustainability Dimensions ATTRA 3: 458-467
- ↑ J. Bemis, Underexploited Tropical Plants with Promising Economic Value, National Research Council, 1975, 94-99, isbn= 978-0-89499-186-8
- ↑ Camazine, Scott and Robert A. Bye 1980 A Study Of The Medical Ethnobotany Of The Zuni Indians of New Mexico. Journal of Ethnopharmacology 2:365-388 (p. 375)
- ↑ «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2014. Consultat el 9 de setembre de 2014.
- ↑ «Cucurbita foetidissima». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de setembre de 2014.
- ↑ «TPL, treatment of Cucurbita foetidissima Kunth». The Plant List; Version 1. (published on the internet). Royal Botanic Gardens, Kew and Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de decembre de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cucurbita foetidissima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.