Cullera de Casagrande
La cullera de Casagrande, també cridada copa de Casagrande, és un instrument de medició utilisat en geotecnia i ingenieria civil, per a determinar el llímit líquit d'una mostra de terreny.[1] Va ser inventada per Arthur Casagrande.
Estructura i us
[editar | editar còdic]L'instrument està compost d'una conya esfèrica de metal, fixat en la vora a un dispositiu que per mig de l'operació d'una manivela produïx l'elevació de la conya i la seua subsecuente caiguda, produint aixina un choc controlat contra una base de caucho dur. El terreny mesclat uniformemente en aigua és colocat en la part de la conya metàlica oposta al punt fix i se li dona forma en una plantilla que deixa en el centre un recalat uniforme. A cada regrés de la manivela es produïx un colp en la conya, que tendix a fer esgolar el sol ya humit juntant les vores del recalat.
Llímit líquit o llímit de liquidea
[editar | editar còdic]El llímit líquit es definix com el contingut en aigua respecte al pes sec del terreny, per al que es verifica que la regata practicada en una mostra es tanca en un tram de 12,7 mm despuix d'una seqüència de 25 colps de la cullera en 1 cm de caiguda lliure, aplicats en una freqüència de dos colps per segon.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Construmática» (en és). Consultat el 16 de setembre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuchara de Casagrande» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.