Anar al contingut

Geotecnia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mur de contenció de formigó prefabricar.

La geotecnia, també cridada ingenieria geotécnica, és l'aplicació de métodos científics i principis d'ingenieria per a l'adquisició, interpretació i us del coneiximent dels materials de la corfa terrestre i els materials de la terra per a la solució de problemes d'ingenieria i el disseny d'obres d'ingenieria. És la ciència aplicada de predir el comportament de la Terra, els seus diversos materials i processos per a fer que la Terra siga més adequada per a les activitats humanes i el desenroll.[1] 

La geotecnia comprén els camps de la mecànica del sol i la mecànica de roques, i molts dels aspectes de geologia, geofísica, hidrologia i atres ciències relacionades. La geotecnia és practicada per ingeniers geólogos i ingeniers civils especialisats en geotecnia. 

Els eixemples de l'aplicació de geotecnia inclouen: la predicció, prevenció o mitigació del dany causat per perills naturals tals com remugadas, fluix de fanc, esmonyides de terra, solsides de roques, sumideros i erupció volcàniques; l'aplicació de la mecànica de sols, roques i aigües subterrànees per al disseny i el rendiment previst de les estructures de terra, com les presas; la predicció de disseny i rendiment dels fonaments de ponts, edificis i atres estructures artificials en térmens del sol i / o roca subjacents, control i predicció d'inundacions. 

Propietats geotécnicas del sol

[editar | editar còdic]

Les propietats geotécnicas d'un sol, com la seua distribució granulométrica, plasticidad, compresibilidad i resistència tallant, es poden evaluar per mig de proves de laboratori adequades. Ademés, recentment s'ha posat émfasis en la determinació in situ de les propietats de resistència i deformació del sol, ya que este procés evita alterar les mostres durant l'exploració de camp.[2]

Distribució granulométrica

La distribució granulométrica d'un sol de gra gros es determina per lo general per mig d'un anàlisis granulo- mètric en malles. Per a un sol de gra fi, la distribució granulométrica es pot obtindre per mig de l'anàlisis del hidrómetro.[3]

Llímits del tamany per a sol

En la taula es presenten els llímits dels tamanys recomanats pels sistemes de la American Association of State Highway and Transportation Officials (AASHTO) i del Unified Soil Classification (Corps of Engineers, Department of the Army i Bureau of Reclamation).[4]

Llímits del tamany de sols separats
Sistema de classificació Tamany del gra (mm)
Unificat Grava: 75 mm a 4.75 mm

Arena: 4.75 mm a 0.075 mm

Rovina i argila (fins): < 0.075 mm

AASHTO Grava: 75 mm a 2 mm

Arena: 2 mm a 0.05 mm

Rovina: 0.05 mm a 0.002 mm

Argila: < 0.002 mm

Relaciones pese-volum

En la naturalea els sols són sistemes de tres fases que consistixen en partícules de sol sòlides, aigua i aire (o gas). Per a desenrollar les relacions pese-volum per a un sòlit, les tres fases es poden separar. En base en esta separació, es poden definir les relacions del volum.

La relació de buits, i, és la relació del volum de buits al volum de sòlits d'un sol en una massa de sol donada, o


___MATH_0___[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Villalaz, Carlos (2014). Mecànica de sols i fonamentacions. (en Espanyol), LIMUSA. ISBN 9789681869632.
  2. Dones, B. M. (2012). Fonaments d'ingenieria de fonamentacions (7a. ed.). Cengage Learning. https://0-elibro-net.biblioteca-ils.tec.mx/és/ereader/consorcioitesm/93205?page=20
  3. Dones, B. M. (2012). Fonaments d'ingenieria de fonamentacions (7a. ed.). Mèxic, D.F, Cengage Learning. Recuperat de https://0-elibro-net.biblioteca-ils.tec.mx/és/ereader/consorcioitesm/93205?page=21.
  4. Dones, B. M. (2012). Fonaments d'ingenieria de fonamentacions (7a. ed.). Mèxic, D.F, Cengage Learning. Recuperat de https://0-elibro-net.biblioteca-ils.tec.mx/és/ereader/consorcioitesm/93205?page=24.
  5. Dones, B. M. (2012). Fonaments d'ingenieria de fonamentacions (7a. ed.). Cengage Learning. https://0-elibro-net.biblioteca-ils.tec.mx/és/ereader/consorcioitesm/93205?page=27