Ingenieria geotécnica
| S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Geotecnia|Geotecnia]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La ingenieria geotécnica o simplement geotecnia és la branca de la Ingenieria geològica i Ingenieria civil que s'encarrega de l'estudi de les propietats mecàniques, hidràuliques i ingenieriles dels materials provinents del mig geològic, aplicades a les obres d'Ingenieria Civil. Els ingeniers geotecnistas investiguen el sol i les rocas per baix de la superfície per a determinar les seues propietats ingenieriles i dissenyar les fonamentacions para estructuras tals com edificis, ponts, assuts i centrals hidroelèctriques. Accions en la branca vial com l'estabilisació de talussos, disseny i construcció de túnelés i carreteres, disseny i construcció de qualsevol tipo d'estructura de contenció per a la prevenció de riscs geològics, etc.
Ingeniers geotécnicos
[editar | editar còdic]Per això, els ingeniers geotécnicos, ademés d'entendre cabalmente els principis de la mecànica i de l'hidràulica, necessiten un clar i adequat domini dels conceptes fonamentals de la geologia i la geofísica, És d'especial importància conéixer les condicions baix les quals determinades roques varen ser creades o depositades aixina com la seua adequada classificació, la seua edat en millons d'anys, i els posteriors processos estructurals o diagenéticos (processos metamòrfics, de substitució, cristalisació, plegament, fallamientos, etc.) que han sofrit.
Dissenys per a estructures construïdes per damunt de la superfície inclouen fonamentacions superficials (zapatas i lloses), fonamentacions semiprofundas (lloses i caixons), i fonamentacions profundes (pilotes i piles). Preses i dics són estructures que poden ser construïdes de sol o roca i que per a la seua estabilitat i estanqueidad depenen en gran mida dels materials sobre els que estan assentats o dels quals es troben rodejats. Finalment els túnelés són estructures construïdes a través del sol o roca i el método constructiu de la qual depén en gran mida de les característiques geològiques del terreny que es vorà afectat (tipos i condicions de litologia travessades, condicions hidrogeológicas, condicions tectónicas, etc.) lo que influïx a la seua volta en la duració de l'obra i en els seus costs.
Els ingeniers geotécnicos també investiguen el risc per als sers humans, les propietats i l'ambient de fenomens naturals o propiciats per l'activitat humana tals com esmonyides de terreny, afonaments de terra, fluix de fanc (mudflow) i caiguda de roques (processos de removiment en massa), aixina com medides per a mitigar este risc, com a dissenys d'estructures de contenció (anclajes i murs), control d'aigües d'infiltració i d'escorrentía en el mig geològic (subdrenes, cunetes, filtres).
Història
[editar | editar còdic]Antigament, la geotecnia s'identificava com la mecànica de sols i mecànica de roques; pero el terme es va ampliar per a incloure temes com l'ingenieria sísmica, l'elaboració de materials geotécnicos, mejoramiento de les característiques del sol, interacció solc-estructura i uns atres. No obstant, la geotecnia és una de les branques més jóvens de la ingenieria geològica i la ingenieria civil, per lo tant, seguix evolucionant activament.
Es considera a Karl Terzaghi el pare de l'ingenieria geotécnica i la mecànica de sols, per la publicació del seu famós llibre Erdbaumechanik en 1935. Posteriorment, va publicar el seu llibre Soil Mechanics in Engineering Practice en colaboració dels seus colaboradors Ralph B. Peck i Gholamreza Mesri, els qui posteriorment, junt en el també distinguit Arthur Casagrande, varen assentar els principis de l'ingenieria geotécnica.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ingeniería geotécnica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.