Afonament de terra

Un afonament de terra o també cridada solsida és un moviment de la superfície terrestre en el que predomina el sentit momero descendent i que té lloc en àrees de distintes característiques i pendents. Es diferencia del terme subsidencia per les seues escales temporal i espacial molt més reduïdes. Este moviment pot ser induït per distintes causes i es pot desenrollar en velocitats molt ràpides o molt llentes segons siga el mecanisme que dona lloc a tal inestabilitat.

Causes

Costa Oriental del Llac de Maracaibo, en el Municipi Lagunillas, en Veneçola, a on es poden vore els efectes de la subsidencia produïda per l'explotació casi centenària del petròleu en la zona, que ha obligat a la construcció d'un dic al voltant del llac per a impedir que s'inunde la població en les seues aigües.

Entre les causes principals dels afonaments de terra es poden citar a la dissolució de la pedra calcàrea, que és el carbonat de calcio, per l'acció de l'aigua subterrànea. Encara que el CaCO₃ té una constant del producte de solubilidad relativament menuda, és molt soluble en presència d'un àcit. Este problema ha causat molts problemes en molts llocs i països com en Praga, Mèxic, Florida, Veneçola, Espanya, entre uns atres. En primer lloc, l'acció directa de la gravetat. Els materials de la superfície terrestre que es troben en terrenys de fort pendent poden desplaçar-se súbitamente com a resposta a l'acció directa de la gravetat, especialment, quan les pluges continuades poden contribuir al esmonyida en massa dels materials poc consolidats de les ales.

L'aigua de pluja és àcida per naturalea (per la combinació del diòxit de carbono (CO₂) en l'aigua atmosfèrica, que es transforma en àcit carbónico en un de 5 a 6 i es pot tornar més àcida en contacte en matèria vegetal en descomposició.

Si el moviment vertical és llent o molt llent (per eixemple, centímetros/any) i afecta a una superfície àmplia (km²) en freqüència es parla de subsidencia. Si el moviment és molt ràpit (m/s) se sol parlar de colapse.

A llarc determini, les causes de la subsidencia poden ser, entre unes atres:

La resposta dels materials geològics davant els esforços tectónicos distensivos, per eixemple davant la formació de fosses tectónicas o que en el temps poden donar lloc a fissures.

• • La resposta dels materials geològics davant els esforços tectónicos localment distensivos en un marc de tectónica epidérmica en jocs de falles superficials en traçats flexionados, per eixemple en conques de tipo pull-apart.
• Reajustaments litosféricos per isostasia, per eixemple al final d'una colisió continental despuix de la cessació de l'alçament cortical o fi de la formació d'un orógeno.

• Les variacions en el nivell freàtic o en l'estat d'humitat del sol, per eixemple com a conseqüència de l'explotació d'aqüífers.
  • L'activitat minera subterrànea, per eixemple despuix de l'abandó de galeries subterrànees.

Per la seua banda, les causes dels colapses impliquen el fallo de l'estructura geològica que sosté una porció del terreny baix el qual existix una cavitat, lo que pot vindre motivat per la dissolució de les roques (per efecte de karstificación, vejau Càrstic) fins al llímit de la resistència dels materials o el buidat d'aqüífers o en general el carpiment per meteorización física o química d'una estructura que alberga una cavitat. L'aprofitament dels recursos naturals (activitat minera, explotació d'aqüífers) també pot induir a colapses.

En especial, l'explotació continuada de les conques petrolíferes també dona orige a l'afonament d'àmplies zones de formes irregulars que poden ocasionar problemes com inundacionés, inutilización dels drenages naturals, alteració en els usos de la terra, etc. Els huracans Katrina en agost de 2005 en Nova Orleans i Harvey en Houston en agost i setembre de 2017 (23 d'agost al 3 de setembre) constituïxen eixemples notables dels riscs de dits huracans en terrenys petrolífers explotats durant décades i l'afonament consegüent del terreny per dita explotació.