Ingenieria geològica

La ingenieria geològica és la branca de la ingenieria que es dedica als proyectes d'ingenieria relacionats en els processos, materials i recursos de la terra (i els planetes). El professional que l'eixercix l'ingenier geólogo.

Configura en la seua totalitat una branca de l'ingenieria independent i no una especialisació de la geologia, geociencias o ciències geològiques en sentit ampli. Tampoc és una subdisciplina d'atres ingenieries com la minera o la civil; matèries i coneiximents d'ingenieria geològica s'estudien en atres ingenieries civil, de mines, de petròleu i, en general, ingenieries que porten a terme proyectes que interactuen en els processos, materials i recursos geològics. És per açò que és una ingenieria generalista, per la formació general matèries ingenieriles que rep l'ingenier geólogo, que li permet eixercitar-se en atres àrees fòra de la pròpia ingenieria geològica; i travesser, puix problemes propis d'ingenieria geològica es presenten en proyectes d'ingenieria civil, minera, ambiental, etc.

És una ingenieria tan antiga com la pròpia ingenieria civil o de mines; ya que des de temps inmemorables el ser humà ha tingut que modificar el seu entorn o tindre en conte les possibles repercussions de les seues activitats en el mig que li rodeja. No obstant, el primer programa universitari d'ingenieria geològica (geological engieering), independent d'estudis d'ingenieria civil i geologia, es pot trobar en la University of British Columbia, creat en 1921<ref. Previ a este anys, ya existien ingeniers i geólogos desenrollant tasques d'ingenieria geològica, pero baix el paraigües de la seua professió i àrea de treball.

En països com EEUU, Espanya, França, Canadà, Austràlia; l'ingenier geólogo és un ingenier generaliste que en la seua formació rep entrenament en ciències bàsiques (dibuix tècnic, física, química, càlcul, àlgebra), aixina com en matèries troncals comunes a la branca de les ingenieries (ciència de materials, estructures, electrònica i electrotècnia, mecànica, mecànica de decorreguts, mecànica de mijos continus, termodinàmica, materials de construcció, simulació numèrica, economia i administració d'empreses, topografia i sistemes d'informació geogràfica, etc.). Posteriorment, es forma en matèries pròpies d'ingenieria geològica: hidrologia i hidrogeología, geofisica i geoquímica, ingenieria de l'aigua, injecció de decorreguts en el subsol, obres geotécnicas, ingenieria fluvial, ingenieria sísmica, ingenieria d'hidrocarburs, explosius, perforació petroleres, gestió de residus i mig ambient, exploració i gestió minera, fonamentacions, túnels, ingenieria del terreny, ingenieria de costes i ports (proteccions, interacció mar/port, etc), aprofitament hidroelèctrics, geoenergias (eòlica, marines, geotèrmica, hidrotermica), recursos energètics, mecànica roques, mecànica de sols, tractament de la contaminació i gestió de residus, i un llarc etc.

L'ingenieria geològica, i per lo tant l'ingenier geólogo titulat, es diferencia de la geologia, del geólogo titulat, pel seu major contingut de matèries relacionades en l'ingenieria i la ciència aplicada; en detriment d'un menor coneiximent de ciències geològiques, com podria ser vulcanologia, petrologia ígnea, petrologia sedimentaria, petrologia metamòrfica, tectónica, paleontologia, glaciología, etc.

El geólogo i l'ingenier geólogo són professionals complementaris en àrees d'especialisació diferents, encara que també compartixen camps d'acció; d'esta forma, el geólogo dedicat a la geologia ingenieril (geologia aplicada a l'ingenieria) és aquell que realisa proyectes d'investigació geològica (geotécnica, minera...); mentres que l'ingenier geólogo, en l'informació aportada per geólogo (o atres professionals) redacta, desenrolla solucions i dirigix proyectes d'ingenieria relacionats en l'interacció el context físic i químic de la terra. Açò no vol dir que un geólogo de titulació no puga desenrollar tasques d'ingenieria geològica; ni que un ingenier geólogo titulat no puga desenrollar tasques d'exploració geològica o geologia pura; pero l'entrenament que reben uns i uns atres és diferent de cara a afrontar reptes en àrees diferents.

Eixemples en a on un geologo i un ingenier geólogo poden eixercir al mateix nivell competencial serien:

Exploració minera, geotécnica, hidrogeológica, oceanogràfica, etc. Geologia minera, petrolera i la relacionada en els recursos energètics.

• Geofísica i geoquímica aplicades

Geologia ambiental

La formació en ciències de la terra de l'ingenier geólogo sol variar d'uns centres a uns atres; en concret, sol ser major si la titulació s'impartix en escoles i facultats de ciències, i menor si s'impartix en escoles d'ingenieria. En general, la formació geològica de l'ingenier geólogo consistix en les següents matèries:

• Geologia general
• Mineralogia i petrologia general
• Geologia estructural
• Geomorfología
• Sedimentología i estratigrafia

L'ingenier geólogo no sol rebre formació en temes més específics de geologia, com podria ser: paleontologia, vulcanologia, glaciología , tectónica, petrologia ígnea, petrologia sedimentaria, petrologia metamòrfica; ademés, durant la seua formació, té molt manco treball de camp.

De la mateixa forma, l'ingenier geólogo es diferencia del restant d'ingeniers pel seu major coneiximent de ciències de la terra i de geologia aplicada. D'esta forma, igual que compartix especialisació en el geólogo, compartix especialisació en el restant de branques de l'ingenieria. Per eixemple:

• En l'ingenier civil: l'ingenieria geotécnica i del terreny en general, obres hidràuliques que interactuen en el terreny (assuts, canals), ingenieria de costes o ingenieria de ports, en tot lo relacionat en els dics; en general qualsevol obra d'ingenieria que interactue en el terreny i els processos que en l'es donen.
• En l'ingenier de mines: tot lo relacionat en l'exploració i evaluació econòmica de jaciments minerals metàlics i no metàlics, la gestió ambiental de les explotacions mineres; l'algunes escoles l'ingenier geólogo també rep formació en explosius i voladures, o en mineralurgia i metalúrgia extractiva.

En l'ingenier ambiental: tot lo relacionat en el tractament i investigació de la contaminació i la gestió ambiental. En l'ingenier petroler: l'exploració i producció petroleres (upstream). En l'ingenier agrícola: l'estudi i ingenieria de sols, usos de l'aigua en explotacions agrícoles.

En països llatinoamericans els plans d'estudi solen estar més orientats a la geologia ingenieril (engineering geology) o estar molt enfocats a l'activitat minera, deixant de costat àrees de coneiximent que estan baix el paraigües de l'ingenieria geològica. Per un atre costat, en estos països existixen especialisació d'ingenieria que conformen un títul universitari en sí mateixa, per lo que no és difícil vore títuls d'ingenieria geofísica, ingenieria geoquímica, ingenieria hidrometeorológica, ingenieria geometalúrgica, ingenieria mineral, ingenieria geocomputacional i un llarc etc.

Si be existixen moltes, tant pròpies com compartides en atres branques de l'ingenieria, algunes de les múltiples especialisació i subdisciplinas d'esta ingenieria són:

• Ingenieria geotécnica
• Ingenieria i gestió dels recursos minerals

• Ingenieria i gestió dels recursos energètics
• ingenieria i gestió gestió dels recursos hídrics.
• Ingenieria geològic - ambiental i gestió ambiental.
• Ingenieria climàtica (geoingeniería)
• Ingenieria de costes i ingenieria geotécnica portuària
• Ingenieria hidrològica i fluvial.
• Ingenieria hidrogeológica
• Ingenieria i gestió de l'espai subterràneu
• Ingenieria dels materials de construcció
• Economia aplicada als recursos naturals i recursos energètics, construcció i mineria.
• Computació aplicada als recursos i processos naturals

Eixides professionals

L'ingenier geólogo, en tindre un perfil mixt, pot eixercitar-se en múltiples àrees relacionades en la geologia aplicada, l'ingenieria civil, de mines, energètica, etc:

Exploració geotécnica i Geotecnia ingenieria geotécnica: Exploració de les propietats mecàniques del terreny per mig de métodos directes, indirectes i ensajos de laboratori. Posteriorment en els resultats obtinguts, el desenroll de proyectes d'obres d'ingenieria civil relacionades en el terreny, tant onshore com offshore. En ingenieria geològica estes obres poden ser túnels, preses, canals d'aigua, talussos miners, dics costers, boyas d'atraque, fonamentacions i anclajes submarins i un llarc etc.

Recursos energètics: exploració i producció de petròleu, gas, carbó, urani; Exploració de potencials energètics i desenroll de proyectes d'energies renovables com a eòlica, hidroelèctrica, solar, geotèrmica, oceàniques i unes atres.

Mig ambient: investigació i tractament de la contaminació, i molt particularment la relacionada en sols i aigües; models computacionals de moviments de contaminants; gestió ambiental; gestió de tot residus i proyectes d'almagasenament dels mateixos; estudis de chafada hídrica i de carbono; estudis d'impacte ambiental per a tot tipo d'instalacions i indústries.

Ingeniera i gestió dels recursos hídrics: exploració hidrològica superficial i subterrànea (hidrogeología), gestió i usos de les aigües superficials i subterrànees, ingenieria fluvial, obres hidràuliques sobre i baix el terreny, aprofitament hidroelèctrics, gestió integral del cicle de l'aigua, hidrologia urbana, economia de l'aigua, estudis de chafada hídrica per a tot tipo d'indústries, etc..

• Geofísica i geoquímica aplicades: us de tècniques geofísicas i geoquímicas aplicades a la tot tipo de sectors: miner, hidrocarburs, mig ambient, civil, arqueologia, seguritat, policial, sanitat pública, medicina, i un llarc etc.

Ingenieria geològic-minera i geologia econòmica: Producció, transformació i control dels recursos minerals, geologia minera, geometalurgia, exploració minera, usos industrials dels minerals i les roques.

• Geotecnia portuària i de costes: molls d'atraque, plataformes petrolíferes, dics, dragados.

• Geoingeniería, ingenieria climàtica, oceanología: estudis i proyectes per a estudi del canvi climàtic, estudi de l'espai oceànic i subterràneu.

Computació aplicada: sistemes d'informació geogràfica, teledetección, ciència de senyes inteligència artificial, ciència de senyes, rets neuronals, machine learning aplicat a la gestió dels recursos naturals, l'energia, el mig ambient; simulació numèrica de processos relacionats en l'ingenieria geològica, etc.

• Investigació en àmbits relacionats en l'ingenieria geològica, la geologia, l'ingenieria civil, de mines, etc..

• Administració i gestió d'empreses; en general, pero particularment les que tenen que vore en l'ingenieria civil, de mines, energia, mig ambient, empreses en general.

Regulació professional

En Espanya, la situació professional de l'ingenier geólogo és de professió titulada; i la del geólogo és de professió regulada, pese a que cap llei desenrolla les seues atribucions professionals, llevat els estatuts de l'Ilustre Colege Oficial de Geólogos en a on es detallen funcions que pot desenrollar un geólogo. Alguns dels punts dels estatuts, els relatius a les funcions del geólogo en l'explotació de recursos geològics i miners, varen ser impugnats pel colectiu Ingeniers de Mines, degut a que la Llei de Mines espanyola (1973) atribuïx exclusivitat als ingeniers de mines en matèria d'explotació de recursos minerals i l'us d'explosius.

Els ingeniers geólogos titulats "pre-Bolonya" poden colegiarse, encara que no és obligatori llevat en casos puntuals, en l'Ilustre Colege Oficial de Geólogos per a desenrollar la professió de geólogo; no obstant, també poden colegiarse en el Colege d'Ingeniers Industrials de Catalunya, per a eixercir com a ingeniers. Finalment, en els nous graus de Bolonya existixen dos situacions: graus en ingenieria geològica amparats baix la professió regulada d'Ingenier Tècnic de Mines; graus en ingeniera geològica, sense atribucions, que troben ampar en el Colege de Geólogos, per a eixercir com geólogos, o el Colege d'Ingeniers Industrials de Catalunya, per a eixercir com a ingeniers.