Cultivador
Baixe el nom genèric de cultivador es reunix un conjunt de màquines agrícoles proveïdes de braços, que en els seus extrems duen reixes molt diverses que complixen diferents funcions. Entre elles es poden mencionar principalment la labranza vertical superficial, l'eliminació de malezas i de certs contes culturals dels cultius en rencs. En la majoria dels casos les reixes són intercanviables, de modo que una mateixa màquina pot realisar les tasques dels distints tipos de cultivadores en només canviar de reixa. En alguns casos els braços van proveïts de zafes que permeten alçar la reixa quan es troben en una resistència molt superior com per eixemple raïls llenyoses, pedres, etc. evitant el seu trencament. La profunditat de treball pot ser regulada per l'operador.
El cultivador es diferencia del llaurat cincel en que els seus braços són menors que els arcs d'este puix treballa a menor profunditat.
Els cultivadores del tipo dentado solen tindre una forma similar als llaurats de cincel, pero els seus objectius són diferents. Les dents del cultivador treballen prop de la superfície, normalment per a controlar les males herbes, mentres que els refillols del llaurat de cinceles treballen en profunditat baix la superfície, trencant la capa dura. Per tant, el cultiu requerix molta menys potència per refillol que el llaurat de cincel.
Els menuts cultivadores dentados, espentats o tirats per una sola persona, s'utilisen com a ferramentes de jardineria a chicoteta escala, per eixemple, per a us propi o per a chicotetes hortes. Els motocultores de tamany similar combinen les funcions de la grada i el cultivador en una sola màquina polivalent.
Els cultivadores solen ser autopropulsados o arrastrats com un accessori darrere d'un tractor de dos o quatre rodes. En el cas dels tractors de dos rodes, solen estar fixats de forma rígida i es accionan per mig de acoplament a la transmissió del tractor. En el cas dels tractors de quatre rodes, solen fixar-se per mig d'un enganche de tres punts i són accionados per una pren de força. L'enganche de la barra de tir també se seguix utilisant comunament en tot lo món. La tracció animal se seguix utilisant a voltes hui en dia, sent alguna cosa comú en els països en vies de desenroll encara que poc freqüent en les economies més industrialisades.
Les llabors de labranza varen deixar de realisar-se en l'introducció de la sembra directa en els cultius extensius, pero seguixen realisant-se en molts cultius intensius.
Història
[editar | editar còdic]
L'idea bàsica d'escardar el sol per al control de les males herbes és antiga i es va fer en azadas durant milenis ans que es desenrollaren equips més grans o més complexos per a reduir el treball manual i accelerar el treball. L'idea de juntar vàries azadas i aplicar la força d'un animal de treball per a arrastrar-les va donar lloc a la rastra de dents, que encara que és més recent que la azada, seguix sent prou antiga. En els sigles XVIII i XIX, en el desenroll de la Revolució Industrial, es va produir una proliferació de dissenys de cultivadores. Estos nous cultivadores eren arrastrats per animals de tir (com a cavalls, mules o bous) o eren espentats o arrastrats per persones, segons les necessitats i la disponibilitat de recursos.
La azada rotativa motorisada va ser inventada per Arthur Clifford Howard, qui, en 1912, va començar a experimentar en la labranza rotativa en la granja del seu pare en Gilgandra, Nova Gales del Sur, Austràlia. Al principi utilisava el motor del tractor de vapor del seu pare com a font d'energia, i va descobrir que el sol podia ser llaurat mecánicamente sense que es produïra un apilamiento de la terra, com ocorria en el llaurat normal. Els seus primers dissenys tiraven la terra llaurada cap als costats, fins que va millorar el seu invent dissenyant una cuchilla en forma de L montada sobre bridas molt espayades fixades a un rotor de chicotet diàmetro. Junt en el seu companyer aprenent Everard McCleary, va crear una empresa per a fabricar la seua màquina, pero els plans es varen vore interromputs per la Primera Guerra Mundial. En 1919 Howard va retornar a Austràlia i va recomençar el seu treball de disseny, patentant en 1920 un disseny en 5 cuchilles rotatives de azada i un motor de combustió interna.[1]
En març de 1922, Howard va constituir l'empresa Austral Auto Cultivators Pty Ltd, que posteriorment va passar a cridar-se Howard Auto Cultivators. Va tindre la seua sèu en Northmead, Nova Gales del Sur, un suburbi de Sidney, a partir de 1927.[2]
Mentrestant, en Norteamérica, durant la década de 1910, els tractorés evolucionaven des dels mònstruos del tamany d'un motor de tracció cap a màquines més menudes, llaugeres i assequibles. El tractor Fordson, en particular, havia fet que els tractors foren assequibles i pràctics per a les chicotetes i mijanes granges familiars per primera volta en l'història. El cultiu era una espècie d'idea tardana en el disseny del Fordson, lo que reflectia el fet de que inclús el mer fet de dur la potència de tracció motorisada a este segment de mercat era en sí mateixa una fita. Açò va deixar una oportunitat per a que uns atres buscaren un millor cultiu motorisat. Entre 1915 i 1920, varis inventors i empreses de aperos de labranza varen experimentar en una classe de màquines denominades motocultores, que no eren més que llaurats modificats del tipo dels de tir de cavalls als que s'afegien motors per al seu autopropulsión. Esta classe de màquines va tindre un èxit llimitat en el mercat. Pero en 1921 International Harvester havia combinat el cultiu motorisat en les demés tasques dels tractors (força de tracció i treball en cinta) per a crear el Farmall, el tractor d'us general adaptat al cultiu que bàsicament va inventar la categoria de tractor de cultiu en rencs.
En Austràlia, en la década de 1930, Howard tenia cada volta més dificultats per a satisfer la creixent demanda mundial d'exportacions de les seues màquines. Va viajar al Regne Unit i va fundar l'empresa Rotary Hoes Ltd en East Horndon, Essex, en juliol de 1938.[3] Posteriorment es varen obrir sucursals d'esta nova empresa en Estats Units d'Amèrica, Suràfrica, Alemània, França, Itàlia, Espanya, Brasil, Malàsia, Austràlia i Nova Zelanda. Més vesprada es va convertir en l'holding d'Howard Rotavator Co. Ltd.[2] El grup d'empreses Howard va ser adquirit pel grup dinamarqués Thrige Agro Group en 1985, i en decembre de 2000 el Grup Howard va passar a formar part de Kongskilde Industries de Soroe, Dinamarca.[4]
En l'agricultura comercial moderna, la cantitat de cultius realisats per al control de les males herbes s'ha reduït en gran mida per mig de l'us d'herbicidas. No obstant, els herbicida no sempre són desijables, per eixemple, en l'agricultura ecològica. Quan el control de les males herbes en herbicida es va comercialisar per primera volta en els anys 50 i 60, s'ajustava a la visió optimista del món d'eixa época, en la que ciències com la química donarien pas a una nova era de modernitat que deixaria les pràctiques antiquades (com el control de les males herbes per mig de cultivadores) en la gaveta del fem de l'història. Aixina, el control de les males herbes en herbicida es va adoptar de forma molt generalisada, i en alguns casos de forma excessiva i precipitada. En décades posteriors, la gent va superar este desequilibri inicial i es va donar conte de que el control herbicida de les males herbes té llimitacions i externalitats, i que deu gestionar-se de forma inteligent. Encara s'utilisa àmpliament, i provablement seguirà sent indispensable per a la producció d'aliments a preus assequibles en tot lo món en un futur previsible; pero la seua gestió inteligent inclou la busca de métodos alternatius, com el tradicional i habitual cultiu mecànic, quan siga pràctic.
Tipos de cultivadores
[editar | editar còdic]Escarificador: és un cultivador proveït de robustes reixes angostes allargades per a realisar una labranza secundària vertical que disgregue un sol excessivament compactar despuix de la labranza primària. Treballa a una profunditat no major d'uns 15 cm.
Cavadora: similar al escarificador, pero de reixes alguna cosa més amples per a ser usades en sols en abundants residus vegetals.
Aporcador o carpidor: cultivador proveït de reixes amples que tiren la terra a abdós costats. Són com dos menuts cossos de llaurat que aporcan la terra cap a la dreta i esquerra deixant una chicoteta regata. S'usen en cultius en rencs com la dacsa, la soja, etc. per a arrimar terra a les plantes en creiximent i eliminar malezas que creixen entre rencs.
Escardillo: cultivador en reixes menys amples que el aporcador la finalitat del qual és l'eliminació de malezas que creixen entre rencs dels cultius, i no l'acostar terra al cultiu com el carpidor. És la tasca que abans es realisava manualment en azadas.
Extirpador: cultivador en reixes d'ales amples planes, cridades també coa d'oroneta o peu d'ànet, que operen en sentit horisontal baix la terra tallant les raïls de les malezas. D'esta forma s'evita el removiment de la terra. Açò és particularment important quan existix perill d'erosió del sol.
El vibrocultivador és un tipo especial de cultivador.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Howard, Arthur Clifford (1893-1971)». Australian Dictionary of Biography - Online Edition. Australian National University.
- ↑ 2,0 2,1 Langmore, Diane. «Howard, Arthur Clifford (1893-1971)». Australian Dictionary of Biography - Online Edition. Australian National University.
- ↑ «The Howard Rotavator».
- ↑ «Fabricants de maquinària - Labranza secundària». Worldwide Agricultural Machinery and Equipment Directory.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultivador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.