Anar al contingut

Cultive trampa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un cultiu trampa és una planta que atrau insectes amoladors i els manté alluntats dels cultius principals. Este us de plantes acompanyants pot reduir els danys a les collites sense tindre que recórrer a plaguicidas en tots els seus perills potencials.[1] Els cultius trampes poden ser plantats en el perímetro del terreny el cultiu del qual es tracta de protegir o en forma intercalada.

Quan li'ls usa en escala industrial els cultius trampes són plantats en moments clau del cicle de vida de la plaga i després destruïts abans que els insectes puguen completar el seu cicle i abans que puguen emigrar de les plantes trampes a les de collita.[2]

Alguns eixemples de cultius trampes són:

  • La alfalfa plantada en rencs alternant en cotó per a desplaçar a les chinches del gènero Lygus.cita requerida
  • El gerani Pelargonium prop dels rosers per a protegir-los de l'escarabat japonés; ademés d'atraure'ls és tòxic i els mata.[3]
  • El perifollo usat per a protegir a les hortaliças de les bavoses.cita requerida
  • El centeno pot servir per a protegir a la soja de les larves de mosques.cita requerida
  • La Sesbania atrau a les chinches hediondas.cita requerida
  • La caléndula o Calendula officinalis atrau plagues com els pulgones i mosca blanca, desviant-les dels cultius principals. El seu color viu atrau a estos insectes i alerta sobre la presència d'una plaga, ademés d'atraure insectes benèfics com a marietes.
  • La capuchina o Tropaeolum majus en la seua olor i els seus fulls atrau a plagues com la mosca blanca, els pulgones i les orugas de la col, que s'alimenten d'ella desviant-les dels cultius principals.

La ciència dels cultius trampes

[editar | editar còdic]

Estudis recents mostren que les plagues voladoras tenen menys èxit si hi ha atres plantes entorn encara que no siguen específicament plantes trampes, inclús atres materials com a plàstics o cartulines de color vert en lloc de plantes poden servir de protecció.cita requerida

El procés de trobar la planta alimente ocorre en tres etapes; la primera és detectar l'olor característica de la planta hospedera. Açò induïx a l'insecte a aterrisar en alguna cosa vert ya que evita aterrisar en el sol nuet. Aixina que si solament hi ha plantes hospederas les trobarà al primer intent. A açò se li crida “aterrisage apropiat”. Si té lloc un aterrisage “inapropiat”, o siga en una atra planta, vola de nou buscant alguna cosa vert propenc fins a fer un aterrisage apropiat. Si té molts aterrisages inapropiats abandona la zona en busca de millors condicions. cita requerida

La segona fase de la busca de planta hospedera consistix en curts vols d'un full a una atra per a evaluar la calitat general de la planta. El número de fulls visitats depén del tipo d'insecte i de planta. Pero l'insecte necessita acumular un número suficient d'estímuls de la planta hospedera abans de començar la postura d'ous. Per lo tant si realisa un cert número d'aterrisages inapropiats deu anar-se a una atra part i començar de nou el procés.cita requerida

És aixina que si s'usa trébol per a cobrir el sol nuet això només té un efecte disruptivo en huit espècies de plagues pertanyents a quatre órdens diferents d'insectes. Per eixemple, en un estudi es va observar que 36% de les mosques del repollo de la família Anthomyiidae varen depositar els seus ous en el sol prop de plantes de repollo i varen arruïnar la collita, mentres només 7% ho varen fer prop de plantes rodejades de trébol, lo que va permetre una bona collita.cita requerida Inclús simple enganys com a cartulines verdes servixen per a desorientar als insectes pesta.


Esta és una de les raons per les quals els monocultivos resulten contraproduents, proveint abundant hàbitat i numeroses oportunitats de fer aterrisages apropiats. Les plantes acompanyants poden proveir una millor protecció que els pesticidas.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. OISAT
  2. Knowledge bank
  3. Alfredo Flores. «Geraniums Could Help Control Devastating Japanese Beetle». United States Department of Agriculture Agricultural Research Service. Consultat el 4 d'abril de 2010.