Cultura La Candelaria
La Cultura La Candelaria es va desenrollar entre l'any 200 i el 1000 de nostra era, en l'àrea centre-sur andina de la província argentina de Bota i el centre i en la de Tucumán, en les anomenades selves occidentals. Pren el nom del departament salteño de La Candelaria a on va ser descoberta.
Els llocs arqueològics pertanyents a esta cultura són abundants. En Tucumán, entre uns atres es poden senyalar a: Serres de Medina, Trancas, El Cadillal, Vipos, Sant Pedro de Colalao, La Sala, Raco, Serres de Sant Javier, Horco Molle i Yerba Bona.
La ceràmica que varen produir és generalment de color gris en traços simples i figures geomètriques com a rectànguls i triànguls que representen figures humanes i d'animals. Fabricaven també instruments musicals de vent en formes d'animals. Les vivendes eren de planta circular, en pedres clavades en el terreny a modo de zócalo, construïdes en materials peridors. Criaven flames que utilisaven com a aliment i per a atres fins. La dacsa sembla haver segut el seu cultiu més important.
Descripció
[editar | editar còdic]Ubicació cronològica i geogràfica
[editar | editar còdic]
La Cultura de la Candelaria es va desenrollar entre els anys 200 i 1000 aproximadament. Pren el nom del departament salteño a on fora descoberta. Geogràficament es distribuïx per l'est i sur de Bota i nort de Tucumán.
El seu nom li va ser donat per Alfred Métraux qui, al començament de la década de 1930, va fer les primeres exploracions. Les investigacions posteriors de Stig Ryden varen aportar abundant material que varen permetre formular un diagnòstic més precís d'este complex. Ceràmiques corresponents als estils de la Candelaria, o similars, es troben en Tafí del Valle (Tucumán) i en la vall d'Hualfín (Catamarca).[1]
Característiques
[editar | editar còdic]És difícil determinar si les peces varen resultar d'un intercanvi comercial, per un procés d'aculturación o si la cultura de la Candelaria va tindre un primerenc desplaçament en forma més o menys pura a estes regions, fet molt poc provable per les condicions ambientals molt distintes.
Les vivendes eren generalment de planta circular, d'uns 6 metros de diàmetro, delimitades per un renc de pedres clavades en el terreny. Varen ser construïdes en materials peridors, havent-se utilisat les pedres planes clavades com una espècie de zócalo que assegurava al sol les branques i postes de les parets. Estos recints estaven aïllats uns d'uns atres. Un atre tipo de patró de vivenda s'ha trobat en Chuscha: es tracta d'un espai central en menuts semicírculs adossats al voltant d'est. En els Alts de Medina també s'han trobat estructures similars.
La subsistència va consistir en carn de camélidos, encara que no va ser el seu principal aliment. És factible la domesticació d'este tipo d'animals ya que estos apareixen representats en algunes peces ceràmiques. La dacsa va deure ser el cultiu més important de la zona, d'acort de lo que pot inferirse d'alguns grans trobats dins d'urnes funeràries. En la superfície s'han trobat morters i atres instruments de molienda.
Els instruments de pedra més abundants són les astrals, pero també hi ha en menor medida puntes de flecha, pedres de boleadoras, adorns, figurillas en formes humanes i animals. L'escàs desenroll de la metalúrgia en Candelaria, manifestada per uns pocs objectes, sugerix que no va ser autòctona sino que les peces es varen importar d'atres regions, provablement de les situades a l'oest del Aconquija. En os es varen trobar punzones, un objecte que es creu que va servir per a teixir i una espátula. Els pobles Candelaria han fabricat una série d'instruments musicals de vent.[1]
Ceràmica
[editar | editar còdic]
Les peces d'estil Candelaria es caracterisen per la decoració incisa pero lo més interessant ho constituïx la ceràmica modelada, destacant-se figures d'estranys sers en els quals es combina elements antropomorfos i zoomorfos en cossos abultats. Es troben gerres, gots, escudillas i urnes. Els objectes ceràmics més representatius són els de color gris-negre i incisos encara que també hi ha pintats en dibuixos negres sobre fondo roig obscur.[2]
El context d'aparició d'este art és generalment funerari, i l'enorme força simbòlica i expressiva de les representacions fa possible relacionar-les d'algun modo en el món de les creències dels seus realisadors. Els morters decorats be podrien haver servit per a la preparació d'algun tipo d'alucinogens, generalment utilisats en cerimònies de caràcter shamánico. No hi ha notícies de tractament diferencial en els sepelis, pero la calitat i varietat de la ceràmica, l'existència d'escultura en pedra i, sobretot, l'aparició d'objectes d'orfebreria en les tombes, pectorals d'or, polseres repujadas i adorns de vestits, apunten cap al començ de l'especialisació artística.
És tal volta una de les cultures millor conegudes del Noroest i que pot ser presa com a eixemple de la tradició cultural surandina en el ceràmic mig. El seu centre geogràfic és el Departament de la Candelaria i és en realitat una llarga tradició cultural l'orige de la qual es remonta als començos de l'era cristiana i s'estén fins a l'any 1000 aproximadament.
Menuts assentaments en habitacions de material peridor de les que a voltes es troben fonaments circulares o rectangulars de lajas de pedra, es troben regats de restants de ceràmica, utensilis variats i urnes funeràries enterrades. Este sepeli en urnes associades a les vivendes és molt característic i es tracta sempre de enterrament primaris. Les urnes, de ceràmica grisa, tenen un cos ovoide o allargat i un coll estret, medint entre 50 i 140 cm. S'adornen en incisions punteadas organisades en bandes al voltant del coll formant dissenys trianguloides i algunes es varen decorar en pastillaje. En algunes s'han trobat fins a tres esquelets i restants infantils que tenen chafades de traumatismes violents que podrien indicar possibles sacrificis.
A voltes les urnes es deixaven en cavernes funeràries acompanyades d'un variat aixovar; l'afortunat descobriment d'una série d'estes va permetre recuperar una série d'objectes inclús de material peridor donades les condicions de sequetat. Es varen trobar teles diverses, teixits de llana de flama, bosses, cuerdo, varis tipos de rets i arcs i fleches en puntes de fusta, diademes de plomes i una nariguera de ceràmica i un colgante d'or.
Contes de collar de closca d'espècies del Atlàntic i del Pacífic revelen relacions comercials, lo mateix que els escasísimos objectes d'or i coure que procedixen de l'oest.
Destaca el sentit plàstic de la seua ceràmica les manifestacions primerenques de la qual es relacionen en la Cultura Condorhuasi, pero sense el seu estil polícromo. Són freqüents les imàgens de sers fantàstics que mesclen traces humanes i animals, decorats en incisions geomètriques organisades rítmicament. Es va treballar també la pedra, tant per a objectes utilitaris com a astrals, com per a tallar una figura antropo o zoomorfa, de caràcter fantàstic en l'extrem opost al tall. I de pedra es varen fer també adorns com a contes de collar cilíndriques i narigueras.[3]
Últimes troballes
[editar | editar còdic]El personal de la Direcció de Cultura i Turisme de la Municipalitat d'El Tala, va realisar la troballa d'una enorme vasija pertanyent a la cultura La Candelaria. Va ser trobada en la finca Les Piedritas, en restants humans i atres peces de ceràmica en pintura en els seus contorns.
El descobriment es va efectuar durant una expedició realisada en la zona, coneguda com els filtres d'eixe establiment, ubicada sobre una chicoteta lomada a 5 quilómetros al suroest del municipi taleño. El grup va ser encapçalat pel titular de l'organisme, Fabricio Díaz.
La vasija estava pràcticament a l'aire lliure en la zona i les constants precipitacions les varen anar desenterrando. L'inhumaació de párvulos i d'adults es feya formant verdaders cementeris la densitat dels quals dona idea de que els llocs varen ser ocupats per periodos més o menys llarcs o que, en el seu defecte, varen ser ocupats una i una atra volta pel mateix grup.
L'humitat del mig ambient va determinar que els restants gose-vos es troben en molt mal estat de conservació. Se solicitarà una série d'estudis, fonamentalment a través del Carbono-14 per a obtindre més informació sobre esta cultura.[4]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Campanella, A.1936. Enterratorios d'adults en urnes en la regió de la Pren. Departament Trancas (Tucumán) i nous paradors en les seues afores. Bolletí del Museu de Història Natural 8 (2): 17-28.
- Rydén, S. 1936. Archaeological researches in the Department of La Candelaria (prov. SaltaArgentina). Ethnological Studies 3: 5-329.
- Willey, G.1946. The culture of La Candelaria. En J. Stewart (ed.), Handbook of South American Indians, vol. 2:661-672, Washington, Smithsonian Institute.
- Heredia, O. 1974. Investigacions arqueològiques en el sector meridional de les selves occidentals. Revista del Institutode Antropologia de Còrdova 5: 73-132
- González, A. R. 1979. Dinàmica cultural de el N.O. argentí. Evolució i història de les cultures de el NO argentí. Antiquitas 28-29: 1-15.
- Fasth, N. i A. Muñoz 1999. In the footsteps of Stig Rydén: Research and fieldwork report on La Calendaria. Årstryck 1995-98: 85-96.
- Baldini, L., E. Baffi, M. Salaberry i M. Torres 2003. Candelaria: Una aproximació des d'un conjunt de llocs localisats entre els cerros de LasPirguas i l'Alt del Rodege (Dto. Guachipas, Bota, Argentina). En G. Ortiz i B. Ventura (eds.), La Mitat verda del món andino. Investigacions arqueològiques en l'alvertent oriental dels Vages i les terres baixes de Bolívia i Argentina: 131-151. Sant Salvador, EdiUNJu.
- Cortés, L. 2005. Contexts funeraris del periodo formatiu: aportes des d'una comparació entre valls i yungas.Tesis de llicenciatura inèdita, Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat de Buenos Aires.
- Míguez, G., M. Caria, A. Muntaner, L. Baroni, R. Guerrero i M. Barazzutti2018. Urnes en llínea: estudi d'un context funerari prehispánico registrat en un sector de les tierrasbajas de Tucumán (Argentina). Arqueologia 24: 53-75.
- Lema, V. 2019. Contenidors, cossos i topología: un anàlisis integral de la colecció arqueològica de Pampa Gran (Bota, Argentina). Antípoda 37: 95-118
- Berberián, E. i Salazar, J. 2021. El Cadillal arqueològic, investigacions arqueològiques en la regió del dic El Cadillal (província de Tucumán, república Argentina). Còrdova, Bruixes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Cultura La Candelaria, Pobles Originaris.
- ↑ Ceràmica Precolombina - Candelaria
- Archivat el 15 de octubre de 2012 archivat en Wayback Machine., Institut Nacional d'Antropologia i Pensament Llatinoamericà.
- ↑ La Candelaria, ArteHistoria, Junta de Castella i Lleó.
- ↑ trobar-restants-de-la-cultura-Candelaria.note.aspx En El Tala varen trobar restants de la cultura Candelaria, El Tribuno Bota, 24 de giner de 2012.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura La Candelaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.