Cultura cajamarca
La cultura cajamarca és una cultura preincaica que va sorgir en els Vages del nort del Perú, propenc a la ciutat de Cajamarca, del com pren el seu nom.
Tota la zona de Cajamarca va estar dominada per estils similars a Chavín durant el primer mileni a. C.; d'açò queden com a vestigis els llocs arqueològics de Kuntur Wasi i Pacopampa, pero és a partir de el III i fins a el IX (Intermig Primerenc) en que la cultura Cajamarca alcança el major nivell artesanal formant un estil propi.
Esta cultura andina va tindre característiques peculiars. Els cajamarca varen destacar en textilería, metalúrgia i ceràmica; esta última és molt original i sofisticada. El ceramio típic és un got trípode o en tres pates. Varen viure de l'agricultura i el comerç (trueque), havent evidència de que es varen relacionar en poblacions de la costa i d'atres regions lluntanes. Varen tindre inclús el seu propi idioma, el culli, de la que es conserven 62 paraules i que es parlava fins a Huamachuco.[1]
Ubicació geogràfica
[editar | editar còdic]La cultura Cajamarca es va assentar en el nort del Perú, en l'actual departament de Cajamarca, des del 200 (d. C.) fins a 1300 (d. C.) Va comprendre tres grans àrees: la conca alta de les valls de Chancay, Lambayeque, Chayama, i Chotano; les conques alta i mija de les valls de Jequetepeque i Chicama; i les conques de les valls de Cajamarca i Crisnejas. Es va estendre des del departament d'Amazones, fins a les serranías de la Llibertat i el nort de Ancash; el seu centre de major influència i desenroll va ser la vall interandino de Cajamarca. El centre pre-inca de Cajamarca es va donar en l'àrea ocupada hui en dia per les províncies de Cutervo, Chota, Santa Creu, Hualgayoc, Sant Miguel, Celendín, Contumazá, Sant Pablo, Sant Marcos, Cajabamba i Cajamarca, en el departament de Cajamarca; i en Huamachuco i Otuzco en el departament de la Llibertat. Durant este periodo, es varen construir llocs sobre cerros i fortalees, lo que sugerix va ser una época de grans conflictes, provablement com a conseqüència de l'aument demogràfic.
Estudis
[editar | editar còdic]
Va ser Rafael Larco Hoyle qui va identificar i va definir la cultura cajamarca segons l'estil de la seua ceràmica, en un informe publicat en 1948. Per eixos anys, els arqueòlecs franc-suïssos Henry i Paule Reichlen varen determinar una seqüència general del desenroll de la civilisació de Cajamarca en cinc fases, des de la decadència de la cultura Chavín fins a l'época incaica. Posteriorment, a fins dels anys 1970 i començos dels anys 1980, es varen sumar els estudis realisats per l'Expedició Científica Japonesa a l'Amèrica Nuclear, baix la direcció de Kazuo Terada, que varen establir noves fases arqueològiques, sobretot per a les époques més primerenques, que en llínees generals concorden en les fases determinades anteriorment.[2]
Devem senyalar que, en la década de 1930, Juliol C. Tello va estudiar també partix de les expressions d'esta cultura, a la que va denominar Marañón; atres arqueòlecs la varen denominar Huamachuco.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bust Duthurburu, José Antonio del: Perú preincaico. Colecció d'obres triades de José Antonio del Bust. Lima, Empresa Editora El Comerç S.A., 2011. ISBN 978-612-306-033-6
- Kauffmann Doig, Federico: Història i art del Perú antic. Tom 2. Lima, Edicions PEISA, 2002. ISBN 9972-40-214-2
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura cajamarca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.