Cultura huarpa

Cultura huarpa

Huarpa o Warpa és el nom que se li dona a una cultura preincaica ubicada en la conca del riu Huarpa i al voltant d'esta, en l'actual departament de Ayacucho, Perú. Se li definix a partir d'una ceràmica decorada en pintura negra sobre superfície blanca i pel conjunt de llocs arqueològics associats en esta ceràmica.

Si ben la seua ubicació cronològica no està ben definida, els restants trobats serien dels anys entre el 200 a. C. al 500 d. C. aproximadament ^{cita requerida}. La cultura huarpa ha segut estudiat principalment per la seua relació en la posterior cultura Huari, donada l'ubicació geogràfica compartida i el que alguns elements decoratius hagen segut adaptats a l'iconografia huari. Més allà d'açò, no es coneix ben quins varen ser la naturalea i els motius de la transició entre Huarpa i Huari i lo que açò va implicar per a les societats que habitaven l'àrea.

Desenroll cultural

Segons l'arqueòlec peruà Luis Lumbreras, un dels principals investigadors d'esta cultura, pese a que les manifestacions culturals de Huarpa varen ser més modestes en comparació a les d'atres cultures contemporànees, com la cultura moche o la cultura naixca, es va conseguir manejar eficientement el mig geogràfic i explotar àmpliament els recursos agrícoles.

Els huarpas varen fer notables treballs de hidràulica, primers intents de rec i el habilitació de terres de cultiu en la construcció de molls.

La majoria de llocs huarpa són menuts llogarets dispersos en tota la regió. El lloc huarpa més gran és Ñahuimpuquio, ubicat en el districte ayacuchano del mateix nom. Els restants de grans construccions, vivendes, places, corrals i aqüeductes semblen indicar una ocupació prolongada i que el lloc podria haver tingut una especial importància per als habitants de la regió.

Decadència de la cultura huarpa

La cultura Huarpa o Warpa aplega al seu fi al voltant del 500 d. C. s'ha pensat que canvis climàtics intensos duen a deshabitar per a sempre els seus assentaments i produir la total descomposició de la societat. Luis Lumbreras insistix que la deterioració es produïx en una etapa de notables canvis d'atres órdens d'activitat, entre ells, el creiximent dels assentaments, la reducció del número d'assentaments, el paulatí abandó de l'explotació agrícola i el més important representat per l'intensificació de les relacions en les costes d'Ica i Naixca, que s'expressa físicament en el desenroll intensiu de la ceràmica policroma.