Cultura manteña

Els manteños varen constituir una cultura precolombina de la regió llitoral del Equador i varen ser els qui, des dels seus poblats, varen contemplar les naus espanyoles per primera volta solcant les aigües equatorials del Mar del Sur. Els manteños varen poblar les zones geogràfiques de l'actual Baïa de Caráquez fins al Cerro de Fulls entre l'actual Manta i Portoviejo en el sur de la Província de Manabí. La cronologia determinada per a la cultura s'estén des d'aproximadament l'any 600 de nostra era fins a 1534 quan Pedro de Alvarado va explorar la zona i en 1535, any en que Francisco Pacheco va fundar la ciutat de Portoviejo i abans de realisar-la va fer un llarc recorregut d'exploració en les seues costes adjacents. Varen desenrollar la seua cultura en la costa sur d'Equador, desplegant-se des de la Baïa de Caraquez fins al golf de Guayaquil, incloent l'Illa Puná. Inclou tant als manteños del norte, és dir la cultura que es va assentar al voltant dels rius Portoviejo i Chone, aixina com als manteños del sur, coneguts generalment com huancavilcas i punáes.

Orígens

Descripció inicial

Les cròniques de les conquistes espanyoles descriuen a la cultura manteña com una tribu principalment de peixcadors, en vivendes chicotetes fetes de fusta. També destacaven per la seua construcció de basses i la seua artesania en or i argent. La seua religió es basava en un cult a la serp, el jaguar o puma, i a la deesa Umiña, que estava representada per una gran esmeralda. En el Cerro de Fulls es varen trobar ademés una série de cadires o trons de fins religiosos, alineats de tal forma per a que els que s'assentaren en ells pogueren vore tant la mar com el centre de la seua tribu en Manta. Sobre els manteños del sur, es varen desenrollar en l'actual península de Santa Elena i el sur de la província de Guayas, a on molts dels seus jaciments arqueològics estan sent investigats. Compartien cultura en els manteños del nort, lo que es reflectia en la ceràmica, generalment de to gris, aixina com en la tècnica de navegació, activitat econòmica i les deidades que es concentraven en la fertilitat, salut i inundacions, açò últim, en especial relacionat al fenomen del chiquet.Per la seua banda els punaes varen poblar l'illa Puná, lo que els permetia controlar des d'un lloc estratègic tot el Golf de Guayaquil.

La gent d'esta cultura s'especialisava en el comerç de metals preciosos i closques, pero també peixcava i cultivava peixos. El comerç marítim d'esta cultura va tindre gran importància en el sistema polític regional en la zona del propenc Cultura Maya. Duyen contenidors de pedra negra fets a mà per al gra en grans basses i utilisaven pedres redones i pesades per a bucejar pechines. Existix evidència de comerç marítim entre esta cultura i atres cultures en els països de la costa del Pacífic suramericà com Mèxic o Panamà.

Jaciments

Manteños del nort

En la zona de la cultura Manteño-Guancavilca es varen trobar al voltant de quaranta incensarios, moltes voltes decorats en una figura entronisada que portava una vasija en el cap. Es desconeix el significat d'esta figura, pero pot representar a un líder religiós. Atres vasijas tenen imàgens que representen figures en pentinats d'aspecte femení preses de les mans (pels dits). També es varen trobar representacions d'animals com a gats o rat penat assentats en un tro.

Els arqueòlecs han estudiat 57 hectàrees de 3500 en les que s'assentava esta cultura i han trobat més de 800 objectes arqueològics. Ademés, un dels llocs arqueològics més importants dels manteños és el Cerro Fulls Jaboncillo, ubicat prop de la ciutat de Portoviejo.

La primera investigació científica es va portar a terme a principis de el XX, quan el professor Marshall H. Saville de l'Universitat de Columbia va escomençar a investigar la costa equatoriana per a obtindre peces arqueològiques per a museus d'Estats Units. Allí va descobrir un dels assentaments centrals d'esta cultura, el Cerro de Fulls-Jaboncillo, junt en una important série de cadires monumentals de pedra. L'importància del descobriment va dur al New York Claves a publicar en setembre de 1907 la notícia de l'aparició d'una "nova civilisació" en un artícul titulat "Una raça desconeguda trobada en els tròpics". Un atre assentament important que ha segut estudiat és el de Ligüiki, a on s'establia anteriorment una important piràmide a manera de zigurat. Un dels llímits que dividix als manteños del nort en els manteños del sur va ser històricament la Cordillera Chongon Colonche. No obstant per la seua naturalea de navegants va ser comuna l'interacció entre ells lo que es pot vore en les seues deidades, la seua ceràmica, les seues basses i la tècnica de les seues vivendes.

Manteños del sur

Artícul principal → Cultura huancavilca.

Està conformat per la cultura dels huancavilcas i punaes. Els primers varen poblar la costa de la península de Santa Elena principalment, mentres que els segons varen ocupar l'illa Puná, en un important número de habitants. Respecte als huancavilcas, varen desenrollar la seua cultura des de (600 d. C.-1530 d. C.), encara que l'investigació al voltant del seu orige encara està per confirmares.

Segons l'arqueòlec Javier Véliz Alvarado, "Els Guancavilcas són més antics que els manteños, la qual cosa va ser manifestat per Carlos Zevallos (1995: 252) i açò es pot comprovar quan analisem les evidències culturals que existix en la província de Santa Elena, a on tenim una seqüència que va de la cultura Guangala (500 a. C.-500 d. C.) a la cultura Guancavilca (500-1530), lo que no succeïx en la província de Manabí, quan tenim evidència de la cultura Baïa (500 a. C.-500 d. C.), pero no tenim prova d'una transició a la cultura anomenada Manteña, lo que nos du a pensar que varen ser els Guancavilcas els qui es varen dirigir al nort de l'actual província de Santa Elena".Per un atre costat els Punaes varen ser molt numerosos i es creu que en el punt més alt de la població d'esta cultura, l'illa va aplegar a tindre 20.000 habitants. Se sap que varen navegar a Mesoamérica, per lo que provablement varen passar per les illes Galápagos, varen ser grans comerciants i també guerrers. Es desconeix els detalls de la seua cultura perque els restants arqueològics no són tan abundants encara que existix una coneguda pedra en forma de fardacho, a on es feyen sacrificis humans al Deu Tumbal, deidad de la guerra.

L'arqueòlec Jacinto Jijón i Caamaño va falcar la frase "lliga de mercaders" per a referir-se especialment als Manteños, Huancavilcas i Punaes. Aixina mateix, dins de les primeres investigacions fetes per Saville, es varen referir a la cultura manteña i la seua expansió en base el comerç i en els excedents de les collites. Es coneix que a través de les seues navegació haurien aplegat fins al Golf de Califòrnia, a on seria l'últim lloc que conté la closca spondylus, i intercanviarien els seus productes en cultures de Perú i Chile.

Esta tradició comercial es manté fins a l'actualitat i el port de Manta, ciutat hereua de Jocay basa la seua economia en el comerç i la peixca industrial. Per a commemorar esta tradició existix una “festa del comerç”.

Vore també

• Señoríos ètnics d'Equador
• Cañaris
• Caranquis i Quitus
• Yumbos

Bibliografia

• Horswell, Michael J. (2010). La Descolonización de el "Sodomita" en els Vages Colonials (primera edició). Edicions Abya Yala. Quito, Equador, setembre, 2010. Capítul 2, subtítul; Cap al tercer espai: Cieza de León com Protoetnógrafo. 114 a 135 pp.
• Lilyan Benítez, Alicia Garcés. (1993) Cultures equatorianes ahir i hui. Editorial Abya Yala. ISBN:9789978046487, 9978046488
• The Archaeology Ofthe Santa Elena Peninsula in South- West Equador. Editorial University Press
• Wilfrido Loor. (1956) Manabí prehistòria descobriment. Editorial La Salle. Publicat per Universitat de Texas. 312 pp.
• Inca Garcilaso de la Vega: Primera part dels Comentaris Reals. Lisboa, 1609.