Cultura yumbo
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La cultura yumbo va ser un poble indígena que va viure en les zones de piedemonte del noroccident de l'actual Província de Pichincha, Equador. Esta cultura va existir des del Periodo d'integració, passant pel periodo incaico i fins a ya ben entrada l'época colonial. Se sol caracterisar als yumbos com a comerciants[1] ya que eren estos els qui transportaven productes tals com sal, ají, peix sec, cotó i or des de les regions costeres fins a ciutats de la serra andina com Quito durant el periodo colonial.[2]
Durant els sigles XVII i XVIII es va escomençar a utilisar la paraula «yumbo» també per a referir-se a alguns grups indígenes de l'Amazonía. No se sap si este canvi es deu a que va ocórrer una migració des del País Yumbo cap a regions de la conca Amazónica o si simplement es va associar la paraula de manera equivocada a grups indígenes que no eren yumbos, [3]tal volta l'orige d'esta associació es deu a que tant mercaders yumbos com amazónicos aplegaven a vendre els seus productes als mercats de Quito.
El lloc arqueològic conegut com Tulipe és un dels monuments més famosos construïts pel poble yumbo, hui en dia funciona com a Museu.
El País Yumbo
[editar | editar còdic]
Este poble va viure en el cridat País Yumbo, una extensió de terreny els llímits exactes del qual mai varen ser definits. El cronísta espanyol Miguel Cabell de Balboa va descriure este territori de la següent manera: "pren de llarc més de vint llegües, té a alce la ciutat de Quito, al mig dia la província de Sicchos [hui en dia Sigchos], i al ponent la baïa de Tacames [Hui en dia Atacames]",[3] indicant que el País Yumbo era virtualment tot el territori que es trobava entre la serra equatoriana i l'oceà pacífic a l'altura de Quito aproximadament.
No obstant, esta regió en realitat era més menuda, comprenent aproximadament les àrees de piedemonte que es troben entre el Riu Guallabamba al nort i el Riu Toachi al sur.[4]
Els historiadors han dividit el País Yumbo en dos regions principals, la dels yumbos septentrionals (al nort) que inclou pobles com Alambi, Cachillacta, Gualea, Nanegal o Llulluto, i la dels yumbos meridionals (al sur) que inclou pobles com Mindo, Cansacoto, Allurquín, etc.[4]
El clima del País Yumbo forma partix de la regió climàtica coneguda com el Va chocar Andino. Esta cobert de bosc nuvolats en vegetació molt densa. Les precipitació és abundant i la temperatura varia entre els 12 °C i els 24 °C depenent de l'altura.[5]
Història
[editar | editar còdic]Periodo preincaico
[editar | editar còdic]El País Yumbo ha segut habitat durant tot el periodo prehispánico. Els restants arqueològics més antics coneguts en la regió provenen del lloc arqueològic cridat Montequito, en Pedro Vicente Maldonado, en l'es varen trobar restants del periodo precerámico que daten del 8 240 a. C.[6] L'ocupació del lloc continua durant el Periodo Formatiu[7] i el Periodo de desenroll regional.[6] No obstant, la cultura yumbo no apareix fins a un periodo prou més tardà, el Periodo d'integració, a partir del 400 d. C.[8]
Es creu que va ser durant este periodo que es varen construir la majoria d'obres d'ingenieria i arquitectura que normalment s'associen en la cultura yumbo, com els culuncos (camins afonats), els montículs i piràmides trunques de terra conegudes com Tolas, les piscines rituals i inclús els molls que tradicionalment es pensava que havien segut construïts durant el periodo inca.[6]
Periodo inca
[editar | editar còdic]Existixen vàries versions sobre la conquista inca del País Yumbo. Segons el croniste Miguel Cabell de Balboa, va anar el general inca Guanca Auqui qui va conquistar la regió en algun moment durant la Guerra civil incaica. Segons el croniste Pedro Cieza de León, varen anar els emperadors Topa Inga Yupanqui i Huayna Cápac els qui varen conquistar el País Yumbo, no obstant la versió de Cabell de Balboa sembla ser la més creible.[9]
Despuix de la conquista del País Yumbo els incas varen establir el seu dominancia militar sobre la zona per mig de la construcció de fortalees en els tossals coneguts com Pucarás, hi ha varis d'ells coneguts en la zona que s'agrupen en dos conjunts, un grup en el País Yumbo septentrional i un atre en el país austral.[10] No obstant, els yumbos mai varen ser incorporats al sistema imperial dels incas.[9]
Durant la conquista espanyola, alguns generals incas varen fugir cap al País Yumbo o cap a l'Amazonía despuix de ser derrotats pel conqusitador Sebastián de Benalcazar. Des d'allí varen establir una estratègia de guerrilles.[9] Segons alguns historiadors, entre els incas que varen buscar refugi en els yumbos estava el general inca Rumiñahui.[11]
Periodo Colonial
[editar | editar còdic]
Despuix de la conquista espanyola de l'imperi incaico va iniciar el repartiment de terres entre les conquistadors. A 11 encomendero se'ls va assignar originalment terres en els països yumbos, no obstant la conquista d'estos territoris encara no havia segut assegurada, en 1539 es va donar una sublevació en els països yumbos, motiu pel qual Alonso de Hernández va ser enviat en 50 ginets i aliats indígenes a pacificar la regió, Hernández relata un enfrontament contra els yumbos de la següent manera:[4]
No obstant, els enfrontaments i guerrilles varen continuar en la regió fins a la década dels 1570s.[4]
Despuix de l'establiment de la Real Audiència de Quito es va donar inici a l'evangelizaació dels yumbos a mans de 3 órdens religioses, els Mercedarios, els Clercs i els Dominicos. També es va fer el primer cens de la zona, es va registrar una població de 6 123 yumbos.[12] No obstant la població va escomençar a caure ràpidament, ya que per a 1560 es varen registrar al voltant de 4 mil yumbos tributaris i per a inicis de el XVII estos eren a penes mil.[13]
A inicis de el XVII es varen donar varis enfrontaments entre els indígenes yumbos i els esclaus libertos africans que vivien en palenques en la província d'Esmeraldes. En 1605 una partida de mulatos palanqueros i indígenes Cayapas varen atacar el poble de Cotongo, en la dependència de Cansacoto, al sur dels països yumbos, es conta que varen matar a varis residents del poble i varen seqüestrar a uns atres. El testic Pedro Pinga va descriure l'atac de la següent manera:[13]
Davant este atac, la Real Audiència de Quito va resoldre formar una partida de 15 soldats espanyols i varis indígenes per a anar als palenques i lliberar als Indígenes capturats ademés d'aforcar als culpables de la massacre. No obstant en març de 1606, una navío espanyol va aplegar a les costes d'Esmeraldes en 25 tripulants a punt de morir de fam, els quals varen ser socorreguts pels palenqueros, la tripulació de dit navío va viajar despuix a Quito i va intercedir davant les autoritats a favor dels palenqueros.[13]
En 1607 es va produir un atre atac al poble de Nimbo, no obstant no es coneix com varen reaccionar les autoritats de Quito.[13]
A lo llarc de el XVII va continuar el despoblació del País Yumbo septentrional. Molts indígenes havien mort per epidèmies i uns atres havien emigrat a atres regions. No va ajudar a esta caiguda demogràfica l'erupció del Volcà Pichincha en 1660, segons testics la cendra tirada pel volcà va aplegar a cobrir zones del País Yumbo septentrional en una pica d'altura (equivalent a 3.89 metros). No obstant, la situació era diferent en el País Yumbo meridional. La zona era governada eficientement pels cacics de Alóag, el linaje dels Liquinzumbas, i la població estava inclús creixent, en part per l'arribada d'un nou grup ètnic a la regió, els Colorats. Eren cridats aixina per la seua tradició d'utilisar pintura corporal roja, estos són els antepassats dels Tsáchilas moderns.[14]
Per a el XVIII els colorats havien remplazado totalment als yumbos meridionals.[15] Mentres que la població dels yumbos septentrionals va aplegar al mínim, pobles i facendes varen ser abandonats. A partir de 1790 no se sap casi res dels yumbos.[16]
Llegat dels yumbos
[editar | editar còdic]
Segons relats orals, l'últim cacic yumbo de Nanegal va ser Don Ramón Nachillón, qui va viure junt a la seua esposa Manuela Acosta fins a la década de 1930. Abdós vestien de la manera tradicional yumbo.[16]
Hui en dia se celebra en el més de juny, en barris de Quito, especialment en Cotocollao una festa coneguda com la Yumbada. Durant esta celebració es realisen balls i danses, varis dels danzantes es visten com a indígenes yumbos.[17]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Noves estructures arqueològiques, possiblement de la cultura Yumbo, en el noroccident de Quito.». Consultat el 14 d'abril de 2023.
- ↑ Gutiérrez Usillos (2009). «Les fases culturals de la serra», Deus, símbols i alimentació en els Vages: interrelació home-fauna en l'Equador prehispánico, Lleve: Abya Yala, pp. 282-283. ISBN 978-9978-22-826-5.
- ↑ 3,0 3,1 Salomon, 1997, pp. 9-13.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Salomon, 1997, pp. 29-43.
- ↑ Hechler, 2014, pp. 8-11.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Arqueologia Iberoamericana.49
- 104-116.Consultat el 25-04-2023.
- ↑ Jara, 2007, pp. 53-62.
- ↑ «Policia i Fiscalia recuperen 150 peces arqueològiques de la cultura Yumbo». Govern de l'Equador. Consultat el 19 d'abril de 2023.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Salomon, 1997, pp. 17-28.
- ↑ Hechler, 2014, pp. 39-44.
- ↑ Bulletin de l'Institut français d'études andines.39(3)doi:10.4000/bifea.1842.Consultat el 05-05-2023.
- ↑ Salomon, 1997, pp. 45-55.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Salomon, 1997, pp. 57-75.
- ↑ Salomon, 1997, pp. 77-86.
- ↑ Salomon, 1997, pp. 99-113.
- ↑ 16,0 16,1 Salomon, 1997, pp. 115-117.
- ↑ «[1]». Consultat el 5 de juny de 2023.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hechler, Ryan (2014). Alternative Inka imperial strategies in Northern Equador: a comparative study of Tawantinsuyu’s subjugation of the Caranqui confederation and the Yumbos (en Inglés), McGill University.
- Jara (2007). TULIPE i la cultura yumbo: Arqueologia comprensiva del subtrópico quiteño, FONSAL: Fondo de Salvament del Patrimoni Cultural de Quito. ISBN 978-9978-92-464-8.
- (1997) Els Yumbos, Niguas i Tsatchila o "Colorats" durant la colónia espaǹona: etnohistoria del Noroccidente de Pichincha, Equador, Quito, Equador: Editorial Abya Yala. ISBN 9789978043172.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura yumbo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.