Montícul de plataforma
Un Montícul de plataforma és qualsevol moviment de terres o montícul destinat a soportar una estructura o activitat.
Este de Norteamérica
[editar | editar còdic]Els amerindios d'Estats Units varen construir montículs de subestructura durant més de mil anys a partir del periodo arcaic i continuant a través del Periodo silvícola o Woodland. Moltes cultures arqueològiques diferents com per eixemple la Cultura misisipiana de l'est de Norteamérica són ben conegudes específicament per l'us de montículs com un aspecte central de les seues pràctiques generals de religió i creències. Estos montículs de plataforma són en general en forma de piràmide truncada, de quatre costats empinats, en escalons construïts de troncs de fusta en un costat dels terraplens. Quan els europeus varen aplegar per primera volta a Amèrica del Nort, els pobles de la cultura misisipiana continuaven utilisant i construint montículs de plataforma. Els usos documentats per als montículs misisipianos inclouen la plataforma semipública de la casa del cap de la tribu, les plataformes públiques del temple, plataformes mortuorias, plataformes de osarios, plataformes per a residències de la casa de camp / casa de la ciutat, plataformes quadrades i redones, i les plataformes de dansa.[1]
Molts dels montículs varen ser somesos a múltiples episodis de construcció, en el montícul cada volta realisat major. La situació d'un montícul tenia per regla general un significat especial, ya siga en un lloc funerari o en una estructura cívica preexistentes. A continuació, este lloc es cobria en una capa de terra i argila transportades en cistella i coneguda com a farcidura de montícul i es construïa una nova estructura en el seu cim. A intervals periòdics d'uns vint anys, estes estructures serien remogudes, possiblement destruïdes ritualment com a part de cerimònies de renovació,[2] i una nova capa de farcidura novament afegida, junt en una nova estructura en el cim cada volta a més altura. A voltes en la superfície dels montículs es poden vore capes de varis tamanys d'argila de colors lluents.[2][3] Estes capes incorporaven diferents tipos d'argila, terra i herba, una elaborada tècnica d'ingenieria per a previndre l'esmonyida dels montículs i per a assegurar que els seus costats empinats no es derrocaren. Este patró o tipo podia repetir-se moltes voltes durant la vida d'un lloc.[4] Les grans cantitats de farcidura necessàries per als montículs, varen deixar grans pous en el paisage, ara coneguts pels arqueòlecs com a Montículo de plataforma. A voltes usaven estos pous per a omplir d'aigua i els proveïen en peixos.[5]
Alguns montículs varen ser realisats en nivells separats (o terrats), com el Montícul Emerald o Esmeralda, que és un gran terrat en dos montículs més menuts en el seu cim, este lloc va tindre una volta atres sis montículs secundaris que es varen perdre pel llaurat de la superfície del montícul;[6] els arqueòlecs creuen que els constructors varen ser els antepassats del històric Natchez, que va habitar l'àrea i va utilisar el lloc del mont Esmeralda com el seu principal centre ceremonial en el moment del primer contacte europeu.[7] En el seu apogeu, Esmeralda hauria segut el centre dels rituals religiosos i cívics de la zona, en el centre ceremonial ubicat en el cim del Montícul Esmeralda, una característica inusual rara volta vista en atres centres de montículs. Els montículs secundaris eren les bases d'un temple i la residència d'un sacerdot o governant i atres èlits. A fins de la década de 1730, els Natchez havien abandonat.[7]
El Montícul del Monge o Monks, que té quatre nivells separats i se situa prop dels 30 m d'altura; la seua construcció data del 900-955 i està ubicat en Cahokia Mounds prop de Collinsville (Illinois) este montícul tenia a lo manco dèu periodos separats de diferents construccions durant un periodo de 200 anys. Algunes dels terrats i costats del montícul semblen haver segut afegides per a detindre la caiguda de l'enorme montícul.[8]
Enterrament
[editar | editar còdic]Encara que els montículs estaven destinats principalment com a subestructura per a edificis o activitats, a voltes s'efectuaven sepultures. Els enterrament intrusivos varen succeir quan una sepultura va ser excavada en un montícul i el cos o els ossos desarticulats va ser depositat en ella. Es va trobar que en el montícul C de Etowah tenia més de 100 sepultures intrusivas en la capa final del montícul, en molts objectes funeraris com a plaques de coure Misisipienses (plaques Etowah), astrals de pedra monolítiques, ceràmica ceremonial i objectes tallats de closca. També havia enterrat en este montícul un conjunt emparellat de marbre blanc d'estàtues.[3]
-
Montícul A de Etowah.
-
Montícul B de Etowah.
-
Montícul C de Etowah.
-
Parella de figures de marbre en el montícul C ( ca. 1250–1375)
Interpretacions
[editar | editar còdic]Una interpretació de molts anys dels montículs de Mississipi prové de Vernon James Knight, qui va dir que els montículs de Misisippi varen ser un dels tres «sacra», o objectes d'exhibició sagrats, de la seua religió. La seua llògica es basa en l'analogia en senyes etnogràfiques i històrics relacionats sobre els grups tribals dels natius americans en el surest d'Estats Units.
Knight sugerix una organisació ritual microcósmica al voltant d'una «terra natal» autòctona, l'agricultura, la fertilitat i l'esquema de purificació, en el que montículs i el disseny del lloc repliquen la cosmologia. Els episodis de reconstrucció de montículs s'interpreten com a rituals de sepultura i de renovació, mentres que la construcció de quatre costats actua per a replicar en la terra plana i els quatre costats de la terra.[9][10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1997).Journal of Archaeological Research.5Consultat el 2 de novembre de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 Raymond Fogelson (20 de setembre de 2004). Handbook of North American Indians : Southeast, Smithsonian Institution, p. 741. ISBN 978-0-16-072300-1.
- ↑ 3,0 3,1 Florida Anthropologist.8
- 37–39.
- ↑ Gregory Vogel. «Cavanaugh : A Clapix Prehistoric Platform Mound in Western Arkansas». Archivat des d'el original, el 15 d'abril de 2012. Consultat el 26 d'octubre de 2011.
- ↑ «Alabama Archaeology: Prehistoric Alabama». Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2011. Consultat el 26 d'octubre de 2011.
- ↑ «Emerald Mound - Natchez Trace Parkway, Mississippi». Consultat el 25 de giner de 2018.
- ↑ 7,0 7,1 Steponaitis, Vincas P.(1974).«The Clapix Prehistory of the Natchez Region : Excavations at the Emerald and Foster Sites, Adams County, Mississippi».Department of Anthropology, Harvard University.Cambridge:
- ↑ Skele, Mike(1988).Studies in Illinois Archaeology.Illinois Historic Preservation Agency.Springfield, Illinois:
- 102–103.
- ↑ Knight, Vernon J., Jr.(1981).Ph.D..University of Florida.
- ↑ Knight, Vernon J., Jr.(1986).American Antiquity.51
- 675–687.doi:10.2307/280859.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Montículo de plataforma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.