Cahokia
Cahokia o Cachokia és un jaciment arqueològic amerindio situat prop de Collinsville (Illinois), en la planura del riu Mississipi en el suroest de dit estat, prop de la ciutat de Sant Luis (Misuri). Està format per una série de montículs o túmulos artificials de terra.
Cahokia és el major jaciment relacionat en la cultura misisipiana, que va desenrollar una alvançada societat en l'est d'Amèrica del Nort abans de l'arribada dels europeus.
S'estima que Cahokia va ser fundada quatre sigles abans de l'arribada de Cristóbal Colón a Amèrica.[1]
Patrimoni
[editar | editar còdic]Els túmulos de Cahokia varen ser designats i catalogats com lloc històric nacional (National Historic Landmark) el 19 de juliol de 1964, i inscrits en el Registre Nacional de Llocs Històrics (National Register of Historic Plaus) d'Estats Units el 15 d'octubre de 1966. El Lloc Històric Estatal dels Túmulos de Cahokia va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1982. El parc protegix 8,9 km², i és un important foc d'investigacions arqueològiques.
Història
[editar | editar còdic]La regió en la que es troba Cahokia va ser territori de pobles nómades que vivien del forrajeo. El modo en que Cahokia va sorgir i va desaparéixer és matèria de discussió entre els especialistes. D'acort en alguns d'ells, la ciutat va poder haver naixcut d'un consens colectiu o be, per iniciativa d'un chicotet grup molt poderós. El periodo de florecimiento de Cahokia i atres ciutats misisipianas correspon als sigles X-XIII de l'era cristiana. Durant eixa época es varen construir els túmulos de Cahokia, que són grans aglomeracions de terra que va ser extreta dels voltants de la ciutat.
La situació en la que va ocórrer el decliu de Cahokia no és clara. En general s'han propost hipòtesis que no són respalades per evidència contundent. Alguns investigadors opinen que la vall del Mississipi va estar somés a una llarga sequia que va ocasionar menors rendiments en els cultius. Uns atres proponen que la ciutat va estar envolta en una série de conflictes polítics externs o interns. Tal volta el final va ocórrer despuix d'una gran riuada del riu Misissipi que va colpejar la base de la piràmide, duent-se per davant a tots aquells que encara no havien marchat o fugit per la hambruna creixent per les sequies successives, o tumults interns per falta de mà d'obra que treballara la terra.
Els habitants no varen deixar registres escrits ni es coneix el nom original del lloc. "Cahokia" és el nom d'una tribu dels illiniwek que vivia en la regió quan varen aplegar els primers exploradors francesos, en el XVII, molt despuix de l'abandó habitacional del lloc. No se sap en certea quina grups natius actuals poden ser els descendents dels pobladors de Cahokia, pero els osage es consideren a sí mateixos descendents dels cahokianos.
Producció de coure
[editar | editar còdic]
Excavacions al voltant del mont 34 entre 2002-2010 varen revelar un taller de coure, encara que el primer descobriment d'este tipo va ser fet en els anys 1950 per l'arqueòlec Greg Perino, açò es va perdre per 60 anys. Esta producció de coure va ser la primera trobada en el Mississipi.[2] Els artesans treballaven per a produir artículs religiosos com les caraces de nas llarc, pendents per a cerimònies, pensats per a rituals de parentesc d'adopció.[3][4] L'àrea conté restants de tres tocones de fusta que podien haver segut usats per a pedres d'enclusa. Anàlisis del coure trobat en les excavacions mostren que era templat, una tècnica que incloïa el repetit calfament i gelat del metal segons s'anava treballant.[2]
El Túmulo del Monge
[editar | editar còdic]El Túmulo del Monge (Monk's Mound) és la peça central d'este gran centre ceremonial. És el major túmulo artificial de Norteamérica, i està format per quatre terrats successius. Orientat cap al sur, s'eleva 30,5 metros sobre una base de 316 metros de llarc per 241 d'ample.
Les excavacions en el cim del túmulo han revelat vestigis d'un gran edifici d'uns trenta metros de llarc, catorze d'ample i quinze metros d'alt.
A l'oest hi havia un círcul de postes de fusta dedicat a l'observació astronòmica, al que s'ha batejat en el nom de Woodhenge; les excavacions varen mostrar que l'estructura va ser reconstruïda vàries voltes a lo llarc de 300 anys.
Paisage urbà
[editar | editar còdic]Una plaça de 19 hectàreas s'estén al sur del Túmulo del Monge. En un principi es va pensar que esta plaça era natural, pero els estudis realisats en el sol han mostrat que el terreny, originalment ondulat, va ser nivellat artificialment, lo que la convertix en la major plaça de terra del món. Atres tres grans places, encara que de menor tamany, rodegen el Túmulo del Monge pels atres costats.
Una empalizada de fusta en atalayes situades a intervals regulars formava un tancament de tres quilómetros de perímetro al voltant del Túmulo del Monge i la Gran Plaça. S'han trobat vestigis arqueològics que indiquen que esta empalizada va ser reconstruïda vàries voltes. Sembla ser que servia per a separar el recint ceremonial principal de Cahokia del restant de la ciutat.
Ademés del Túmulo del Monge, s'han localisat 108 túmulos de diferents formes, dels que 68 es troben dins del parc.
Ciutat antiga
[editar | editar còdic]
Cahokia va ser el centre més important dels pobles misisipienses, els assentaments dels quals s'estenien pel Mig Oest i l'est d'Estats Units. Els seus contactes comercials aplegaven fins als Grans Lagos pel nort i la costa del golf de Mèxic pel sur. S'han trobat ceràmiques i ferramentes de pedra de l'estil de Cahokia en el jaciment de Silvernail, prop de Ret Wing (Minnesota).
En el cim del seu desenroll, Cahokia va ser el major centre urbà al nort de les grans ciutats mesoamericanas de Mèxic. En només 1000 habitants abans de 1050, la seua població va créixer explosivamente despuix d'eixa data; s'estima en entre 8.000 i 40.000 habitants en el seu màxim, sense contar els habitants dels llogarets veïns que suministraven matèries primeres al centre urbà, en els que la població va poder ser de 50 a 100 mil persones.
El Túmulo 72
[editar | editar còdic]
Durant l'excavació del túmulo 72, un túmulo puntagut situat al sur del Túmulo del Monge, es varen trobar els restants d'un home d'uns quaranta anys, provablement un governant important. El cos yacer en un llit format per més de vint mil abalorios de closca en forma de disc, distribuïts formant la figura d'un falcó, en el cap baix el cap de l'home, les ales baix els braços i la coa baix les cames. El guerrer-falcó és un motiu molt repetit en l'iconografia de la cultura misisipiense.
Prop de la tomba es va trobar un grup de puntes de flecha, separat en quatre tipos originaris de quatre regions diferents, lo que demostra els extensos llaços comercials de Cachokia.
En el Túmulo 72 s'han trobat més de doscents cinquanta esquelets, alguns sense cap ni mans, lo que sugerix que es realisaven sacrificis humans. La relació d'estos enterrament en la tomba central no està clara, i és possible que ni tan sols es realisaren al mateix temps. Varis fragments de fusta trobats en el túmulo s'han datat entre els anys 950 i 1000.
La decadència de Cahokia
[editar | editar còdic]Cahokia va ser abandonada un sigle ans que els europeus aplegaren a Norteamérica en el XVI. Factors ambientals com la caça excessiva i la deforestación poden explicar-nos el perqué de la seua decadència. Una atra possible causa és una possible invasió d'un poble bàrbar de l'Oest pero l'única evidència de conflicte trobada són uns asclons i restants d'armes de fusta trobats en el recint principal de Cachokia. Fòra de ser una atra evidència de conflicte, la empalizada sembla haver tingut un us més ritual que militar. Potser malalties propiciades per la densa població urbana, podrien ser una atra causa de la decadència. Ademés, algunes proves recents sugerixen que un caos polític va poder ser la causa de l'abandó de Cachokia.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2011).National Geographic en Espanyol.Giner de 2011
- ↑ 2,0 2,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Teixixques». Consultat el 30 de juliol de 2010.
- ↑ «Aztalan – Wisconsin's Middle Mississippian Outpost». Milwaukee Public Museum. Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2010. Consultat el 30 de juliol de 2010.
- ↑ (Emerson 1997, Pauketat 1994)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cahokia.- Lloc oficial (en anglés)
- Cahokia Mounds State Historic Site (Unesco) (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cahokia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.