Periodo arcaic d'Amèrica

El periodo arcaic va començar aproximadament en l'any 8000 a. C. i coincidix en els inicis del Holoceno, és dir, quan varen terminar les glaciacions i el planeta sancer va sofrir un calfament global. És possible que este fenomen planetari incidira per a que els pobles prehistòrics, en la seua totalitat nómadas, descobriren l'agricultura i iniciaren un procés de sedentarizaació. Dit procés conduiria a un atre factor: el naiximent de les primeres ciutats, que en Amèrica es varen presentar casi a la parell en la fundació de les més antigues ciutats del món en Mig Oriente i China especialment. L'inici de l'apogeu de la civilisació Olmeca tanca este periodo arcaic. Cap al 1500 a. C. El periodo arcaic d'Amèrica coincidix en el Neolític de la periodizaació de la prehistòria universal humana.

Agricultura i domesticació

Vore també: Agricultura i Domesticació

L'agricultura sorgix en tot el planeta en l'inici del Holoceno, és dir, el calfament global del planeta que va terminar l'era glacial. El home primitiu comença un procés paulatí de sedentarizaació obligat pel cultiu. Els cultius en el seu procés cíclico creen les tradicions, contribuïxen a que el poble desenrolle nous instruments, desenrolle el llenguage i creu una cultura molt més elaborada.

El nómada primitiu tenia menys temps per a tot això. Els cultius creen riquees que protegir (els productes deuen almagasenar-se per a previndre eventuals desastres naturals que alteren les collites) i els pobles sedentarios, en un procés que no va ser immediat sino llarc, paulatí i que va implicar prova-error, comença també a crear el concepte de ciutat com un lloc determinat per a salvaguardar-se i salvaguardar les seues noves riquees.

L'activitat agrícola en Amèrica datada del periodo arcaic és evident i demostrador, davant tot sobre el modo d'organisació, estes s'organisaven en tribus exogámicas.

Durant este periodo, el home és fonamentalment recolector, caçador i/o peixcador; posseïx la companyia d'animals que ho acompanyen i la seua supervivència es recolza en el chicotet grup del seu banda.

Producte del descobriment de la possibilitat de produir una collita anual, les tribus deuen organisar-se d'una atra manera; es tornen necessàriament més cooperatives entre sí. Tot lo que no és recolectat es pert i es podrix. Per això, comencen a sofisticar-se l'organisació econòmica i política, en lo que referix a divisió de territoris i establiment de vies comercials, en l'intercanvi de productes.

Més alvance es comprovarà que lo que va començar sent una tribu, derivarà en llogarets per a convertir-se, en alguns casos, en grans imperis. Tal és l'eixemple d'Egipte i Mesopotamia i Costa Este d'Estats Units, a banda de les civilisacions sedentarias que varen sorgir en Amèrica del Sur al voltant del 4000 a. C. Açò és confirmat per números jaciments arqueològics que contenen restants de ferramentes líticas utilisades per a la labranza i aliments fòssils. Casi tots els països contemporàneus d'Amèrica tenen evidències d'activitat agrícola i es pot saber que els productes de major cultiu varen ser dacsa, carabassa i creïllas entre molts uns atres que en l'actualitat són productes contemporàneus i originaris del continent.

Animals domèstics i uns atres han segut trobats en Mesoamérica i Suramérica en datacions de fins a fa dèu mil anys i en el continent es va donar a la parell en el restant del planeta, és dir, durant el neolític. El següent quadro comparatiu mostra el sorgiment de la domesticació tant d'animals com de plantes en diferents parts del món i pot vore's la menció llocs americans.

<timeline>

ImageSize = width:550 height:950 PlotArea = width:500 height:900 left:25 bottom:15 Period = from:-10000 till:0 TimeAxis = orientation:vertical ScaleMajor = gridcolor:lavender unit:year increment:1000 start:-10000 Definix $dx = 15 # shift text to right side of bar PlotData=

 bar:____Cronologia——>Animals color:white width:1 align:left fontsize:S
from:start  till:0 shift:($dx,5)

from:-10000 till:-10000 shift:($dx,5) text:Cabra (Iran)

from:-8500  till:-8500 shift:($dx,5) text:Ovella (Iraq)
from:-8100  till:-8100 shift:($dx,5) text:Porc, marrano (China)
from:-7950  till:-7950 shift:($dx,5) text:Vaca (Mesopotamia)
from:-3750  till:-3750 shift:($dx,4) text:Cavall (Ucrània)
from:-4050  till:-4050 shift:($dx,5) text:Ruc (Egipte)
from:-4200  till:-4200 shift:($dx,5) text:Búfalo aquàtic (Tailàndia)
from:-3900  till:-3900 shift:($dx,5) text:Abella (Surest d'Àsia)
from:-3630  till:-3630 shift:($dx,5) text:Gallina (Pakistan)
from:-3385  till:-3385 shift:($dx,5) text:Gat (Egipte)
from:-2730  till:-2730 shift:($dx,5) text:Ànet (Síria)
from:-3250  till:-3250 shift:($dx,5) text:Cuc de Seda (China)
from:-2610  till:-2610 shift:($dx,5) text:Yak (Tibet)
from:-2470  till:-2470 shift:($dx,5) text:Camello (Uzbekistan)
from:-2330  till:-2330 shift:($dx,5) text:Dromedari (Aràbia)
from:-1500  till:-1500 shift:($dx,5) text:Oca (Alemània)
from:-1000  till:-1000 shift:($dx,5) text:Reno (Siberia)
from:-2000  till:-2000 shift:($dx,5) text:Elefant (Pakistan)

 bar:—————————>Animals_americans color:white width:1 align:left fontsize:S
from:start  till:0 shift:($dx,5)
from:-4400  till:-4400 shift:($dx,5) text:Cobaya (Perú)
from:-3520  till:-3520 shift:($dx,6) text:Flama (Perú)
from:-1700  till:-1700 shift:($dx,5) text:Alpaca (Perú)
from:0  till:0 shift:($dx,5) text:Pavo (Mèxic)

 bar:—————————>Plantes color:white width:1 align:left fontsize:S
from:start  till:0 shift:($dx,1)
from:-9500  till:-9500 shift:($dx,5) text:Centeno (Síria)
from:-7100  till:-7100 shift:($dx,5) text:Blat (Iraq)
from:-6200  till:-6200 shift:($dx,5) text:Ordi (Egipte)
from:-3400  till:-3400 shift:($dx,5) text:Arròs (China)
from:-5500  till:-5500 shift:($dx,5) text:Dacseta (China)
from:-7800  till:-7800 shift:($dx,5) text:Llentilla (Síria)
from:-4100  till:-4100 shift:($dx,5) text:Baya (Europa)
from:-4600  till:-4600 shift:($dx,3) text:Olivera (Anatolia)
from:-4300  till:-4300 shift:($dx,5) text:Meló d'Alger (Àfrica)
from:-4500  till:-4500 shift:($dx,8) text:Cítric (China)
from:-3200  till:-3200 shift:($dx,2) text:Palmera (Àfrica occidental)
from:-2737  till:-2737 shift:($dx,15) text:Té (China)
from:-2900  till:-2900 shift:($dx,6) text:Figa (Aràbia)
from:-3700  till:-3700 shift:($dx,5) text:Ceba (Egipte)
from:-2838  till:-2838 shift:($dx,13) text:Soja (China)
from:-1200  till:-1200 shift:($dx,5) text:Canya de sucre (China)
from:-1390  till:-1390 shift:($dx,3) text:Raïm (Mediterràneu)
from:-1000  till:-1000 shift:($dx,5) text:Bresquilla (Pèrsia)
from:-2000  till:-2000 shift:($dx,5) text:Rave (China)
from:-850  till:-850 shift:($dx,5) text:Api (Grècia)
from:-400  till:-400 shift:($dx,5) text:Banana (Malàsia)
from:-200  till:-200 shift:($dx,5) text:Espárrago (Mediterràneu)

  bar:—————————>Plantes_americanes color:white width:1 align:left fontsize:S
from:start  till:0 shift:($dx,1)
from:-7000  till:-3800 shift:($dx,5) text:carabassa (Equador)
from:-4900  till:-4900 shift:($dx,10) text:Dacsa (Mèxic)
from:-2500  till:-2500 shift:($dx,3) text:Cotó (Colòmbia)
from:-700  till:-700 shift:($dx,5) text:Tomata (Mèxic)
from:-3000  till:-3000 shift:($dx,4) text:Tabac (Vages)
from:-5850  till:-5850 shift:($dx,5) text:Carabassa (Mesoamérica)
from:-6700  till:-6700 shift:($dx,5) text:Fríjol (Guatemala)
from:-5200  till:-5200 shift:($dx,5) text:Papes (Vages)
from:-5000  till:-5000 shift:($dx,3) text:Jalapeño (Mesoamérica)
from:-2300  till:-2300 shift:($dx,5) text:Chontaduro (Mesoamérica)
from:-1500  till:-1500 shift:($dx,1) text:Cacao (Mesoamérica)
from:-1700  till:-1700 shift:($dx,5) text:Cacau (Brasil)
from:-3050  till:-3050 shift:($dx,0) text:Mandioca (Perú)
from:-2100  till:-2100 shift:($dx,0) text:Yerba mat (Paragüay)

from:-5650 till:-5650 shift:($dx,0) text:Quinoa (Perú)

from:-2350  till:-2350 shift:($dx,0) text:Chirimoya (Perú)
from:-1250  till:-1250 shift:($dx,0) text:Pinya (Sudamérica)
from:-3850  till:-3850 shift:($dx,0) text:Pepino (Sudamérica)
from:-500  till:-500 shift:($dx,0) text:Granadilla (Vages)
from:-1800  till:-1800 shift:($dx,0) text:Curuba (Sudamérica)
from:-3500  till:-3500 shift:($dx,0) text:Albocat (Mesoamérica)
from:0  till:0 shift:($dx,5) text:Mashua (Vages)

</timeline>

Caral-Vaig saber, en datacions que la situen en el 2627 a. C., és dir, casi a la parell en les ciutats mesopotámicas, egipcíaques, índias i chinenques, és la ciutat la datació arqueològica de la qual situa com la més antiga del continent.

Núcleus

En terminar l'última glaciació, es produiria la transició a l'agricultura del dacsa a partir de la recolecció intensiva de vegetals. També apareixen els primers poblats estables i numeroses cultures que viuen de l'explotació intensiva de recursos de la mar, els restants de la qual més típics són els concheros, grans montons de desperdicis de closques de moluscs. Esta transició va ser més intensa en Mèxic i en el centre-nort dels Vages (les dos zones nuclears fonamentals d'Amèrica). Concretament en els Vages descolla la cultura de Caral (Perú), en una data inicial superior al 2600 a. C.

Vore també

• Paleoindio
• Periodo Formatiu d'Amèrica
• Periodo Clàssic d'Amèrica
• Periodo Posclásico d'Amèrica
• Neolític
• Periodo preclásico mesoamericano