Cuneta

Cuneta

Cuneta en els Països Baixos.

Rígola en el centre d'un passage de vivendes en París.

Una cuneta (de l'italià cunetta, derivat de lacuna o estany) és una sanga o canal que s'obri als costats de les vies terrestres de comunicació (camins, carreteras, autovias ...) i que, pel seu menor nivell, rep les aigües pluvials i les conduïx cap a un lloc que no provoquen danys o inundacions. També pot servir com a defensa de chicotetes solsides quan les vies transiten per trincheras. Les estructures similars que es troben en entorns urbans, generalment junt a rastells, es denominen rígolas.

Les sangues poden servir com a canals per al drenage d'aigua, irrigación o com a llímits. La construcció i l'us de sangues han segut fonamentals per a les activitats humanes durant mils d'anys, en aplicacions que van des de l'agricultura fins al transport i la defensa militar.

Les cunetes a la vora de la carretera poden representar un perill per als automovilistes i els ciclistes, els vehículs dels quals poden chocar contra elles i fer-se danys, bolcar-se o atollar-se i causar lesions greus, especialment en males condicions climàtiques i en àrees rurals.

Algunes espècies animals o vegetals poden usar-les com a forma de dispersió, tal és el cas del galápago cabezón del Pantanal o de la gambusia.

Història

En fortificació, es dia cuneta al chicotet canal o sanga oberta en mig d'un fos sec per a arreplegar les aigües. D'ací es va estendre el seu us a les carreteres i en general, a tota chicoteta sanga o canal destinada al mateix objecte.

Construcció i disseny

El disseny i la construcció d'una sanga depenen en gran mida del seu us previst. Les sangues de drenage solen ser poc profundes, en pendents suaus per a permetre que l'aigua fluïxca de manera natural. Per un atre costat, les sangues de irrigación poden ser més profundes i controlades per a regular el fluix d'aigua. Les sangues també poden ser reforçades en materials com a concret, pedra o vegetació per a reduir l'erosió i millorar la seua durabilitat.

Les sangues s'excaven típicament utilisant mà d'obra manual, pala o maquinària com retroexcavadoras, depenent de la magnitut del proyecte. En àrees rurals o agrícoles, les sangues poden ser estructures simples excavades a mà que requerixen pocs recursos. No obstant, en entorns urbans, les sangues solen formar part de sistemes més grans de gestió d'aigües pluvials que involucren infraestructures complexes.