Temps atmosfèric
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El temps atmosfèric o meteorològic o temperie[1] és el estat de la atmòsfera en un moment i lloc determinats[2][3] definit per diverses variables meteorològiques[4] com la temperatura, la pressió, el vent, la radiació solar, la humitat i la precipitació.[5][6] La majoria dels fenomens del temps ocorren en la troposfera,[7][8] la capa per baix de la estratósfera, sent la capa inferior de l'atmòsfera que està en contacte en la superfície. És important diferenciar temps de clima, ya que este últim es referix a les condicions atmosfèriques promig que caracterisen a un lloc.[9] Eixos promijos solen realisar-se en periodos de vàries décades.
El temps és impulsat per la pressió d'aire, la temperatura i les diferències d'humitat entre un lloc i un atre. Estes diferències poden ocórrer per l'àngul del sol en qualsevol lloc particular, el qual varia per latitut des dels tròpics.[10] El fort contrast de temperatura entre l'aire polar i el tropical dona orige a les circulacions atmosfèriques de major escala: la Cèlula de Hadley, la cèlula de Ferrel, la cèlula polar i la corrent en chorrada.[10] Sistemes de temps en les latitut miges, com els ciclons extratropicales, són causats per inestabilitat del fluix de corrent en chorrada. Degut a que l'eix de la Terra està inclinat en relació en el seu pla orbital, la llum solar incidix en ànguls diferents en els distints mesos de l'any. Sobre la superfície de la Terra, les temperatures normalment varien anualment entre ±40 °C.[10] A lo llarc de mils d'anys, canvis en la òrbita terrestre poden afectar la cantitat i distribució de la energia solar rebuda per la Terra, influenciant aixina el clima a llarc determini i el canvi climàtic global.
Les diferències de temperatura de la superfície a la seua volta causen diferències de pressió. Les altituts més elevades són més fredes que les baixes per diferències en calfament de compressió. El pronòstic del temps és l'aplicació de la ciència i tecnologia per a pronosticar l'estat de la atmòsfera per a un moment futur i una ubicació donada. El sistema és un caòtic; canvis tan menuts a una part del sistema pot créixer per a tindre efectes grans en tot el sistema. A través de l'història, han existit intents humans de controlar el temps i existix evidència de que les activitats humanes com l'agricultura i l'indústria han modificat els patrons atmosfèrics.
L'estudi sobre cóm funciona el temps en atres planetes han segut útils en comprendre el seu funcionament en la Terra. Un lloc famós en el sistema solar, és la Gran Taca Roja de Júpiter, és una tormenta anticiclònica que existix des d'a lo manco 300 anys. No obstant, el temps no es llimita als cossos planetaris. La corona d'una estrela es pert constantment en l'espai, creant lo que essencialment és una molt prima atmòsfera a través del sistema solar. El transport de massa expulsat del Sol es coneix com vent solar.
Orige i fluix de l'energia atmosfèrica
[editar | editar còdic]
Insolación
[editar | editar còdic]La cuasitotalidad de l'energia solar que genera tots els canvis atmosfèrics procedix de la radiació solar, és dir, de la insolación. Pero els rajos solars no calfen directament a l'aire atmosfèric per la propietat de l'aire en el seu conjunt de la diatermancia que explica que l'atmòsfera es deixa travessar pels rajos solars sense pràcticament calfar-se. Aixina el calfament de l'atmòsfera per la radiació solar és indirecte: els rajos solars calfen primer la litósfera (de manera ràpida) i la hidrósfera (més llentament que la litosfera). Quan tant la litósfera com la hidrósfera s'han calfat, van cedint eixa calor a l'atmòsfera, la primera ràpidament i la segona més llentament, tot això d'acort a lo explicat sobre el calfament de la litosfera i la hidrosfera en l'artícul ya citat (diatermancia). L'image de la delta del ric Amazones que ací es presenta està presa durant el matí. Si la comparàrem en una image similar durant l'anochecer eixe mateix dia (això es fa possible, no en una image de l'espectre visible, sino en una image infrarroja) voríem que la situació s'invertix, apareixent major condensació sobre els rius que sobre les terres.
Degut a que el eix de la Terra està inclinat sobre el seu pla orbital, la llum solar incidix en diferents ànguls en diferents époques de l'any. En juny, l'hemisferi nort està inclinat cap al sol, per lo que en qualsevol latitut de l'hemisferi nort la llum solar cau més directament en eixe lloc que en decembre.[12] Este efecte provoca estacions. Durant mills a centenars de mils d'anys, els canvis en els paràmetros orbitales de la Terra afecten la cantitat i distribució de l'energia solar rebuda per la Terra i influïxen en el clima a llarc determini. (Vore cicles de Milankovitch).[13]
El calfament solar desigual (la formació de zones de gradient de temperatura i humitat, o frontogénesis) també pot deure's al clima mateix en forma de nuvolositat i precipitació.[14] Les altituts més altes són típicament més fredes que les altituts més baixes, lo que és el resultat d'una temperatura superficial més alta i un calfament per radiació, que produïx la taxa de caiguda adiabàtica.[15][16] En algunes situacions, la temperatura aumenta en l'altura. Este fenomen es coneix com a inversió i pot fer que els cims de les montanyes siguen més càlides que les valls que es troben davall. Les inversions poden conduir a la formació de boira i, a sovint, actuen com un llímit que suprimix el desenroll de tormentes elèctriques. A escales locals, les diferències de temperatura poden ocórrer perque diferents superfícies (com a oceans, boscs, capes de gèl o objectes artificials) tenen diferents característiques físiques com reflectividad, rugosidad o contingut d'humitat.
Atres fonts d'energia atmosfèrica
[editar | editar còdic]
Ademés de la radiació solar existixen tres fonts menors d'energia tèrmica que poden calfar l'atmòsfera:
La energia geotèrmica dels punts calents en el fondo oceànic. Esta energia passa a l'aigua oceànica que es calfa o aplega inclús a hervir, evaporant-se en lo que absorbix calor que, al condensarse, pansa a l'aire atmosfèric (per eixemple, l'última erupció submarina en l'illa del Ferro en les Illes Canàries). Les erupció volcàniques també poden aplegar a calfar l'atmòsfera de manera directa, sense que la radiació solar intervinga. La transpiració de plantes i animals aixina com la respiració dels sers vius. Esta última font de calor és molt important, com nos mostren les fotografies infrarrojas de les zones de vegetació presents en la superfície terrestre. No obstant, estes tres fonts de calor resulten insignificants quan les comparem en l'energia solar rebuda en la superfície terrestre. Si ací se senyalen és per a aclarir l'idea inicial d'este tema de que la casi totalitat de l'energia que s'almagasena en l'atmòsfera procedix de la radiació solar. I de les tres fonts de calfament distint a la radiació solar, la formada per la transpiració de la vegetació és la més important per la seua estabilitat en el temps i per usar el CO2 com a matèria primera, ademés de la lliberació d'oxigen lliure, sense la qual cosa la vida dels animals es faria impossible.
Fenomens meteorològics
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Meteorologia.
- Artícul principal → Dinàmica atmosfèrica.
El temps canvia mogut per les diferències d'energia solar percebuda en cada àrea diferenciada d'acort en una escala de temps que va des de menys d'un dia (diferències de radiació entre el dia i la nit) fins a periodos estacionals a lo llarc de l'any. Les estacions meteorològiques medixen les distintes variables locals del temps com la temperatura, la pressió atmosfèrica, la, humitat, la nuvolositat, el vent i el monte pluviométrico de les plujas o precipitacions. Conegudes estes variables directes, es poden averiguar atres derivades, com la pressió de vapor de condensació, la temperatura de sensació o la temperatura de vergonya.
Per mig de rets d'estacions meteorològiques locals, estacions en barcos i satèlits meteorològics, la meteorologia intenta averiguar les variables meteorològiques en els vèrtiços d'una malla tridimensional del menor tamany possible. A partir d'estes condicions inicials i aplicant les lleis de la física, s'intenta predir l'evolució del temps. Per a això cal usar potents ordenadorés que s'encarreguen de realisar els càlculs usant un model predictiu de tipo empíric.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «temperie | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE». Consultat el 2024-08-06.
- ↑ Perú:
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Colòmbia:
- ↑ Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).
- ↑ Merriam-Webster Dictionary. Weather. Retrieved on 27 June 2008.
- ↑ Glossary of Meteorology. Hydrosphere. [1] archivat en Wayback Machine. Retrieved on 27 June 2008.
- ↑ «Troposphere». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2012.
- ↑ «Diccionari i glossari en climatologia». Laboratori de Climatologia - Universitat de alicante.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 L., Hartmann, Dennis (2016-01-02). Global physical climatology. Elsevier. pp. 165–76. ISBN 9780123285317
- ↑ «NASA, NOAA Analyses Reveal Record-Shattering Global Warm Temperatures in 2015». NASA.
- ↑ Windows to the Universe. Earth's Tilt Is the Reason for the Seasons!
- Archivat el 8 de agost de 2007 archivat en Wayback Machine. Retrieved on 28 June 2008.
- ↑ Milankovitch, Milutin. Cànon of Insolation and the Isse Age Problem. Zavod za Udz̆benike i Nastavna Sredstva: Belgrade, 1941. ISBN 86-17-06619-9.
- ↑ Ron W. Przybylinski. The Concept of Frontogenesis and its Application to Winter Weather Forecasting. Retrieved on 28 June 2008.
- ↑ Mark Zachary Jacobson. Fundamentals of Atmospheric Modeling, 2nd edició, Cambridge University Press. OCLC 243560910. ISBN 978-0-521-83970-9.
- ↑ C. Donald Ahrens. Meteorology Today, 8th edició, Brooks/Cole Publishing. OCLC 224863929. ISBN 978-0-495-01162-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tiempo atmosférico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.