Cuvieronius
Cuvieronius és un gènero extint de gonfoterio d'Amèrica. Va ser nomenat en honor al naturaliste francés Georges Cuvier, sent un animal que media uns 2,7 metros d'alt i lluïa en general similar als elefants moderns llevat pels seus claus de forma espiral i el seu cràneu més baix i allargat. Aixina com en els elefants moderns, hi ha evidències de dimorfisme sexual en Cuvieronius.
Orige
[editar | editar còdic]Este animal va evolucionar inicialment en Amèrica del Nort entre fa 10,3—10,2 millons d'anys en evidència fòssil descoberta en el lloc de Tehuichila en el estat d'Hidalgo, Mèxic.[1] Durant el Gran Intercanvi Americà de fa prop de 3 millons d'anys, Cuvieronius i els seus gèneros germans Stegomastodon i Haplomastodon es varen movilisar cap al sur fins a alcançar Suramérica. Estos varen ser els únics proboscídeos que varen colonisar el subcontinent aplegant a viure tan al sur com Chile, en #espècimen desenterrados en el lloc Quereo I (Quebrada Quereo) datant del Pleistoceno tardà, fa entre 11.600 a 11.400 anys.[2]
Norteamérica
[editar | editar còdic]Els restants fòssils més antics a la data són de Cuvieronius sp. trobat en el Comtat de Lincoln (Nevada) datant d'una edat calculada en 4.6 millons d'anys (AEO). També li'l trobat tan a l'est com Carolina del Sur i Carolina del Nort d'entre 1,81 millons a 126.000 anys. En Florida, els restants trobats mostren que tant Cuvieronius sp. i C. tropicus varen viure des de fa uns 3,7 a 1,5 millons d'anys (AEO).[3]
Sudamérica
[editar | editar còdic]Restants de Cuvieronius varen ser trobats en associació en presència humana, i peces de teixits de la seua pell i múscul s'han trobat en Chile: “El lloc també va produir 38 peces menudes de teixit de la pell i del múscul, alguns encara preservats sobre ossos de Cuvieronius. Peces de pell també varen ser recuperades d'àrees de fogata, pisos de la vivenda i restants d'estructures de fusta. Algunes peces encara estaven subjectes a postes de fusta, #lo que sugerix la possible presencia barraques amagades en bolics. Anàlisis patològics i d'atres tipos d'estes peces sugerixen que estes eren també d'un proboscídeo.”[4] Fòssils suramericans antigament atribuïts a mastodonts ara es creu que pertanyen a Cuvieronius.
El seu parent propenc Stegomastodon ocupava hàbitats càlits d'altituts baixes en Suramérica, mentres que el menor C. hyodon ocupava ambients de majors altituts, més frets en els Vages. S'ha datat en el método del carbono 14 tan recentment com fa 6060 anys abans del present en Yumbo, Valle del Cauca, en Colòmbia.
. Atres restants recents daten de fa 9.100 anys abans del present en Mont Vert, Chile.[5] El proboscídeo Cuvieronius va ser part del event d'extinció del Cuaternario, en el qual, fa 10 000 anys, cavalls, camellos (Camelops), mamuts, mastodonts, megaterios, Panthera lligc atrox, els orsos (Arctodus), felinos dents de sabre i un gran número d'animals de grans dimensions varen morir al fi de l'última glaciació coincidint en l'auge dels Clovis.[6][7]
Generalitats
[editar | editar còdic]A diferència dels mamuts, que s'alimentaven exclusivament de gramíneas, Cuvieronius era un animal d'alimentació mixta. A finals del Pleistoceno, el llímit nort del ranc geogràfic de Cuvieronius estava en l'actual Mèxic. En esta àrea l'espècie C. hyodon es va restringir a la regió andina i va viure en lo que hui és Veneçola,[8] Colòmbia,[9] Equador, Perú, Bolívia,[10] Chile i Argentina occidental. Es coneixen grans depòsits de fòssils de Cuvieronius en Bolívia[10] i El Salvador.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Paleobiology database, Collection 18746, Tehuichila site, State of Hidalgo, Mexico. John Alroy April 30, 1994.
- ↑ Paleobiology database, Collection 71265, Quereo Quebrada, Chile. Authority: John Alroy February 5, 1999.
- ↑ Paleobiology database. Collections (Florida) 20299 20308 20351, 20400, 20482, 20403, 20475, 20478, 20494, 58089. incl. reposits in Florida Museum of Natural History, 1.8 ma—300,000 ka, Mark D. Uhen, Ph.D. and John Alroy, Ph.D.
- ↑ Casamiquela, “South American Proboscideans: General Introduction and Reflections on Pleistocene Extinctions”, The Proboscidea: Evolution and Palaeoecology of Elephants and Their Relatives, (Oxford: Oxford University Press, 1996), 316-320.
- ↑ Rafael O. Labarca and Patrick G. Lopez, “Els mamífers finipleistocénicos de la Formació Quebrada Quereo (IV Regió-Chile): biogeografía, bioestratigrafía i #inferència paleoambientales”, Mastozoología Neotropical, Volume 13, Number 1, (June 2006), 89-101
- ↑ . Consultat el 6 de març de 2017.
- ↑ . Consultat el 6 de març de 2017.
- ↑ http://www.scielo.org.ve/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0378-18442008001000013
- ↑ PORTA, J. de. 1960. Els équidos fòssils de la Sabana de Bogotà. Bolletí de Geologia. Universitat Industrial de Santander, 4: 51-78. Bogotà
- ↑ 10,0 10,1 Boule, M. i Thevenin, A.(2011). llibre
- ↑ Cisneros, J. C.(2011). llibre electrònic