Anar al contingut

Cyanolimnas cerverai

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cyanolimnas cerverai by Allan Brooks cropped.jpg
gallinuela de Sant Tomás (Cyanolimnas cerverai)


La gallinuela de Sant Tomás, polluela de Zapata o gallineta de Zapata[1] (Mustelirallus cerverai),[2] és una espècie d'au gruiforme de la família Rallidae, pertanyent al gènero Mustelirallus, anteriorment situada en el seu gènero monotípico Cyanolimnas. És endèmica de Cuba i es troba «en perill crític d'extinció».[3]

De color obscur i tamany mig, Té parts superiors de color marró, parts inferiors de color grisáceo-blau, un pico groc-roig, una coberta blanca en la part inferior de la seua coa i ulls rojos. Les seues curtes ales fan que casi no puga volar. És endèmica de les zones humides de la Península de Zapata en el sur de Cuba, a on es va trobar l'únic niu conegut en mates de juncias. Possiblement anida entre novembre i giner. No se saben en certea més senyes. Poc se sap de la seua dieta o la conducta reproductiva, i les seues descripcions poden pertànyer a una espècie diferent.

La gallinuela de Sant Tomás va ser descoberta pel zoólogo espanyol Fermín Zanón Cervera en març de 1927 en la Ciènaga de Zapata, prop de Sant Tomás, al sur de la província de Matances, en Cuba. En el pantà es troba atres pardals que no es troba en cap atra part, el cucarachero de Zapata (Ferminia cerverai) i el chingolo de la ciènaga (Torreornis inexpectata). Per la contínua pèrdua d'hàbitat en la seua àrea de distribució llimitada, el seu menut tamany de la població, i la depredación per mamífers introduïts i el bagre, la gallinuela de Sant Tomás s'evalua com en perill crític en la Llista Roja d'espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN). El turisme i el canvi climàtic poden ser una amenaça en el futur.[3]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba únicament en una menuda àrea en la Ciènaga de Zapata, en el centre-oest de Cuba. El seu hàbitat és el pantà dens cobert de arbustos en arbres baixos, a on són comuns Myrica cerifera, Salix longipes, herba de serra (Cladium jamaicensis) i espadaña (Typha angustifolia), pero en C. jamaicensis dominant, a sovint prop de terrenys més alts.[4]

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (1996). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/334.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Tercera part: Opisthocomiformes, Gruiformes i Charadriiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 43 (2): 231-238. ISSN 0570-7358. Consultat el 2 de maig de 2026. P. 233.
  2. . Avibase. Consultat el 4 de maig de 2026.
  3. 3,0 3,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada iucn
  4. Cyanolimnas cerverai en Birds of the World.