Cyathus helenae
Cyathus helenae o niu de pardal d'Helena[1] és una espècie de fonc del gènero Cyathus, família Nidulariaceae. De la mateixa manera que atres membres de les Nidulariaceae, C. helenae s'assembla a un diminut niu de pardal ple de «ous» -estructures que contenen espores conegudes com peridiolos-. Va ser descrita inicialment pel micólogo Harold Brodie en 1966, que la va trobar creixent en un pedregal de montanya en Alberta (Canadà). El cicle biològic de C. helenae li permet reproduir-se tant sexual com asexualment. C. helenae, una de les espècies més chicotetes de Cyathus, produïx una série de molècules diterpenoides químicament úniques conegudes com ciatinas. l'epítet específic d'esta espècie va ser donat per Brodie en homenage a la seua difunta esposa Helen.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]La semblança que té Cyathus helenae en un niu de pardal en miniatura en ous és l'orige del seu nom comú, foncs niu de pardal. El cos del frut, o peridio, de C. helenae és obcónico, és dir, té forma de con invertit. El terç superior del peridio està fortament eixamplat cap a fòra i l'obertura sol tindre 5-6 mm d'ample, mentres que l'altura del cos del frut és de 7 mm.[3] La superfície exterior del peridio, el ectoperidio, és de color marró pàlit a gris i està coberta de grups d'hifes fúngicas que semblen pèls. Estos pèls semblen estar agregats en arracades («nodulares»), i generalment apunten cap a avall.[3] La superfície interna del peridio, el endoperidio, és plana en una superfície grisa a plateada i alguna cosa lluenta. Com moltes atres espècies de Cyathus, la copa està unida a la seua superfície de creiximent per un grup de micelio cridat emplaçament; en C. helenae el diàmetro de l'emplaçament és típicament més ample que el del peridio, i a sovint incorpora trossos de «fem orgànic».[2]
Els «ous» del niu de pardals -els peridiolos- tenen 2 mm de diàmetro i estan coberts d'un corfoll plateada (la capa de recobriment més externa del periodiolo).[3] Els peridiolos estan units al cos del frut per un funícul, una estructura d'hifes diferenciada en tres regions: la peça basal, que l'unix a la paret interna del peridio, la peça mija i una baïna superior, cridada bossa, conectada a la superfície inferior del peridioleo. En la bossa i la peça central hi ha un fil enrollado d'hifes entrellaçades cridat cordonera funicular, unit per un extrem al peridiole i per l'atre a una massa enredrada d'hifes anomenada hapteron. Les espores de C. helenae tenen forma esfèrica o ovoide, en unes dimensions de 12-14 μm de llarc per 15-19 μm d'ample. Solen ser llaugerament més estretes en un extrem i solen tindre una gruixa de la paret de l'espora d'1,5 μm.[2]
Cyathus helenae es distinguix del més comuna C. striatus pel seu tènue plicatura en la superfície interna (C. striatus té una plicatura més pronunciada), la disposició nodular dels pèls en la superfície externa i, microscópicament, per la forma de l'espora: elipsoide en C. striatus, ovoide o esferoidal en C. helenae.[2]
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita inicialment pel micólogo Harold J. Brodie en 1966, qui la va recolectar en el Parc de les Montanyes Rocoses en Alberta, Canadà, a una altitut de 7.000 peus (2.100 m). Creixia entre les chicotetes pedres planes del pedregal, a sovint adherida a restants podridos o secs de plantes alpines. Brodie va derivar el nom de l'espècie com a homenage a la seua difunta esposa Helen.[2] Se sap que esta espècie viu en hàbitats alpins i boreales, aixina com en zones seques d'Idaho.[3] En 1988 es va informar per primera volta de la presència de C. helenae en Mèxic;[4] en 2005 es va informar del seu creiximent en boscs tropicals de la Reserva de la Biosfera de Calakmul (Calakmul, Mèxic),[5] i en Costa Rica.[6] En 2014 es va registrar en Brasil, el primer informe d'esta espècie en Sudamérica.[7]
Cicle de vida
[editar | editar còdic]El cicle de vida de Cyathus helenae conté fases haploides i diploides, típic dels tàxons basidiomicetos que poden reproduir-se tant asexualment (per mig d'espores vegetatives) com sexualment (en meiosis). Les basidiosporas produïdes en els peridiolos contenen cada una un únic núcleu haploide. Despuix de la dispersió, les espores germinen i creixen fins a convertir-se en hifes homocariotas, en un sol núcleu en cada compartimento. Quan dos hifes homocariotas de diferents grups de compatibilitat de apareament es fusionen entre sí, formen un micelio dicarionte en un procés denominat plasmogamia. Despuix d'un periodo de temps i en les condicions ambientals adequades, poden formar-se cossos fructífers a partir del micelio dicarionte. Estos cossos fructífers produïxen peridiolos que contenen els basidios sobre els que es formen les noves basidiosporas. Els basidios jóvens contenen un parell de núcleus haploides sexualment compatibles que es fusionen, i el núcleu de fusió diploide resultant se somet a meiosis per a produir basidiosporas haploides.[8]
Dispersió d'espores
[editar | editar còdic]Quan una gota d'aigua que cau colpeja l'interior de la copa en l'àngul i la velocitat adequats, els peridiolos són expulsats a l'aire per la força de la gota. La força de eyección esgarra la bossa i provoca l'expansió de la cordonera funicular, abans enrollado a pressió en la part inferior de la bossa. Els peridiolos, seguits per la cordonera funicular altament adhesiu i el hapteron basal, poden colpejar un talle o un pal d'una planta propenca. El hapteron es pega a ell, i la cordonera funicular es enrolla al voltant del talle o pal impulsat per la força del peridiole encara en moviment. Despuix de secar-se, el peridiole permaneix unit a la vegetació, a on pot ser menjat per un animal herbívor que paste, i més tart depositat en la femta d'eixe animal per a continuar el cicle de vida.[9]
Composts bioactivos
[editar | editar còdic]Cyathus helenae produïx una série de composts químics diterpenoides coneguts com ciatinas, que tenen propietats antibióticas contra la bactèria Staphylococcus aureus.[10][11] [12]La capacitat de produir ciatinas -similar a la de C. striatus i C. africanus- es llimita als ceps haploides.[10] L'estructura química bàsica de les ciatinas, coneguda com a esquelet de ciatano, és químicament única i s'ha investigat per mig de resonància magnètica nuclear del carbono-13 (RMN 13C);[13] també s'han creat sintéticamente molècules en esta estructura.[14][15][16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Advanced Search of the Wildpsecies Reports» (en en). search.wildspecies.ca. Consultat el 2025-04-04.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «"A new species of Cyathus from the Canadian Rockies".».Canadian Journal of Botany.doi:10.1139/b66-138.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «The Bird's Nest Fungi».Toronto: University of Toronto Press.
- ↑ «"Espècies de Nidulariales comunes en Mèxic"».Revista Mexicana de Micologia.
- ↑ «"Some gasteromycetes from Calakmul, Campeche, Mexico"».Revista Mexicana de Micologia.
- ↑ «[No title found»].Anals del Jardí Botànic de Madrit.62(1)
- 23–45.ISSN 1988-3196.doi:10.3989/ajbm.2005.v62.i1.26.Consultat el 2025-04-04.
- ↑ «"Two new records of Cyathus species from South America"».Mycosphere.doi:10.5943/mycosphere/5/3/5.
- ↑ «Fungal Biology».Cambridge, MA: Blackwell Publishers.
- ↑ «The Bird's Nest Fungi.».Toronto: University of Toronto Press.
- ↑ 10,0 10,1 «A previously unknown antibiotic complex from the fungusCyathus helenae».Experientia.27(7)
- 853–853.ISSN 0014-4754.doi:10.1007/BF02136907.Consultat el 2025-04-07.
- ↑ «"The physiology of production of the antibiotic cyathin by Cyathus helenae".».Canadian Journal of Microbiology.doi:10.1139/m71-198.
- ↑ «"Cyathin, a new antibiotic complex produced by Cyathus helenae".».Canadian Journal of Microbiology.doi:10.1139/m71-223.
- ↑ «"Metabolites of bird's nest fungi. Part 10. Carbon-13 nuclear magnetic resonance studies on the cyathins".».Canadian Journal of Chemistry.doi:10.1139/v78-360.
- ↑ «The synthesis of the cyathins. 1. Synthesis of a tricyclic intermediate".».Canadian Journal of Chemistry..doi:10.1139/v81-383.
- ↑ «"Total synthesis of (+)-allocyathin B2"».Journal of the American Chemical Society.doi:10.1021/ja0435586.
- ↑ «"Total synthesis of (+)-allocyathin B2, (–)-erinacine B, and (–)-erinacine I"».Journal of Synthetic Organic Chemistry, Japan.doi:10.5059/yukigoseikyokaishi.66.1116.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cyathus helenae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.