Cyclopaedia
La Cyclopaedia, o Diccionari Universal d'Arts i Ciències (en el subtítul de les quals s'indica: que conté una explicació dels térmens i un conte dels significats de les coses en les vàries arts, tant lliberals i mecàniques, i vàries ciències, lo humà i lo Diví) (dos volums), va ser una de les primeres enciclopèdias, i va ser publicada en anglés. Va ser publicada per Ephraim Chambers en Londres en 1728.[1]
Història
[editar | editar còdic]Chambers va posar émfasis en conectar els artículs dispersos relatius a cada tema en un sistema de referències. En el seu prefacio descriu un anàlisis de les divisions del coneiximent, 47 en número, en llistes classificades dels artículs que pertanyen a cada u, previstes per a servir com a taules de contingut i també com un directori, indicant l'orde en el que els artículs deuen ser llegits.[2]
Una segona edició va aparéixer en 1738, en dos volums i 2466 pàgines, corregides en gran part. Es varen afegir alguns artículs i uns atres es varen ampliar, perque Chambers estava sobre avís d'un proyecte de llei en el parlament britànic contenint una clàusula per a obligar als editors de totes les edicions millorades de llibres a imprimir les seues millores per separat, lo que tenia als llibrers alarmats. El proyecte de llei, despuix de passar pels Comunes, va anar inesperadament rebujat pels Lores, pero tement que poguera ser restablit, els llibrers varen pensar que era millor retornar a la versió anterior, encara que ya havien segut impreses més de vint fulls.[2]
Atres cinc edicions varen ser publicades en Londres entre 1739 i 1751-1752, ademés d'una en Dublín en 1742, totes en dos volums. També es va editar una traducció al italià en Venècia (1748-1749) de la 4.ª edició en 9 volums. Era la primera enciclopèdia completa italiana. Quan Chambers va estar en França en 1739, va rebujar ofertes molt favorables per a publicar allí una edició dedicada a Luis XV.[2]
El seu treball va ser juicioso, honest i fet cuidadosadament, i va mantindre la seua popularitat per llarc temps. Pero tenia molts defectes i omissions, com el propi Chambers be sabia, i quan va morir, el 15 de maig de 1740, havia reunit i arreglat material per a sèt nous volums.
La Cyclopaedia de Chambers va ser una inspiració per a L'Encyclopédie de Denis Diderot i Jean li Rond d'Alembert.
Juan Lewis Scott va ser contractat pels llibrers per a seleccionar els artículs que serviren per a la prensa i proveir uns atres, pero va abandonar la tasca ans que el treball estiguera terminat. El treball es va confiar a continuació al Dr. John Hill (més vesprada sir John Hill). El suplement va ser publicat en Londres en 1753, i constava de 2 volums, 3307 pàgines i 12 gravats. Com Hill era botànic, la part botànica, que havia segut molt defectuosa en la Cyclopaedia, va ser millorada.
Abraham Rees (1743-1825), un famós ministre religiós no-conformiste galés, va publicar una edició revisada i ampliada en 1778-1788, en el suplement i les millores modernes incorporats en orde alfabètic. Es va publicar en Londres, i constava de 2 volums, 5010 pàgines (no numerades) i 159 gravats. Esta versió va ser publicada en 418 números, venuts a 6 penics cada u. Rees declarava haver agregat més de 4400 nous artículs. Al final de l'obra es va incloure un índex d'artículs, classificats baix 100 encapçalats, numerant prop de 57 000 entrades i ocupant 80 pàgines. Els encapçalats, en 39 referències creuades, estaven ordenats alfabéticament.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cyclopædia; work edited by Chambers» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 14 de maig de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica (Traducció de la part de l'artícul dedicada a Chambers)
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cyclopaedia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.