Cydia pomonella
.jpg)
La carpocapsa o arna del manzano (Cydia pomonella) és una espècie de lepidòpter ditrisio de la família Tortricidae.[1] Són molt coneguts en agricultura ya que les seues larves són cucs comuns de la poma. Nativa d'Europa va ser introduïda a Norteamérica, a on es va convertir en una plaga habitual dels manzanos, alcançant una dispersió mundial. També ataca pera, ciruelo, i atres arbres frutales. La seua larva és el popular "cuc de la poma".[2]
L'adult de C. pomonella és grisáceo i presenta ralles de color del coure en ales, la seua envergadura és d'uns 17 mm. La femella posa ous en els fruts i els fulls. La larva té cap negre i cos dorat, atacant les frutes immediatament despuix de l'eclosió. La larva s'introduïx en la polpa, menjant d'ella durant unes tres semanes, després ix de la fruta per a invernar i empupar.[3]
Este insecte té dos generacions anuals; en la zona del Pacífic noroest de Norteamérica, hi ha fins a una tercera generació parcial.[2]
Control
[editar | editar còdic]Les infestaciones se solen controlar en insecticidas.
També s'utilisen feromonas sexuals femenines (codlemona), per a conéixer en cada moment el tamany de les poblacions presents i determinar el risc d'atac als frutales. En senyes del temps s'establixen models de "graus dia" predient en excelent seguritat la fenologia de les poblacions en el camp, donant-li als aplicadors el moment oportú per a tractar.[4] La kairomona és un atrayente alimentari usat en la captura de mascles i de femelles (DONA lure).[5]
Tècnica de confusió sexual
[editar | editar còdic]Les feromones també s'utilisen per a dificultar que el mascle localise a la femella i es apareen ya que en rebre senyals de multitut de llocs tenen moltes dificultats per a localisar a les femelles. Els difusores es deuen posar en la plantació, estos emeten la feromona femenina a una taxa alta i relativament constant. El mecanisme d'interrupció del apareamiento es coneix poc, es creu que incrementa el temps requerit pels mascles en trobar femelles, reduint la fecunditat o simplement emmaixquera la posició de femelles, reduint el apareament substancialment.[6]
El control biològic d'este insecte és difícil, ya que les larves estan ben protegides dins de la fruta durant molt temps. No obstant, les seues posades si poden ser parasitadas per avispillas com Trichogramma spp. Estes avispillas depositen els seus ous dins dels de C. pomonella, després les larves de les avispillas devoren els ous d'este lepidòpter.[7]
Un atre método de control i seguiment de les poblacions és l'us de bandes de cartó engomado al voltant del tronc; com les larves ixen de l'arbre per a empupar en el sol despuix d'haver infestado les frutes estes queden pegades i moren en descendir.[2]
S'han realisat ensajos en pulverizaciones de caolín i han donat bons resultats en el control d'esta plaga ya que les palometes troben inapropiades per a realisar les posades els fulls i fruts tractats en esta argila. El caolín també fa que els arbres siguen menys reconeixibles pels insectes. El recobriment per caolín deu ser total per lo que deu ser renovat si és llavat per pluges, pero també deu conseguir-se que en el moment de la recolecció la fruta estiga neta de caolín.[8]
La principal dificultat per a bregar en la plaga d'arna del duraznero, sembla estar en ubicar el moment adequat del control. El método de càlcul dels "dies grau" a sovint és utilisat pels experts per a aproximar quàn una plaga en particular alcançarà una etapa particular de desenroll durant una temporada determinada. Ya que les etapes del desenroll dels insectes s'activen per l'acumulació d'una certa cantitat de calor a lo llarc del temps, este càlcul implica un seguiment cuidadós dels canvis en la temperatura diària. En el cas de l'arna comuna, les larves que creixen emergint de la corfa i atres espais de hibernación migrarán i prendran prestades les pomes poc en acabant de que caiguen els pétals. Per a una larva donada, esta migració es porta a terme en sol dos o tres hores.[3] El control efectiu utilisant qualsevol método, per lo tant, depén crucialmente d'identificar quàn ocorren moments decisius com estos.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Darby, Gene (1958). What is a Butterfly, Chicago: Benefic Press, p. 43.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Tadic, M. (1957). The Biology of the Codling Moth as the Basis for Its Control (en en), Univerzitet O Beogradu.
- ↑ 3,0 3,1 Jackson, D. Michael (15 de maig de 1982). “Searching Behavior and Survival of 1st-Instar Codling Moths”. Annals of the Entomological Society of America 75 (3): 284–289. doi:.
- ↑ Roelofs, Wendell. “Sex Attractant of the Codling Moth: Characterization with Electroantennogram Technique”. Science 174 (4006): 297–299. doi:. PMID 17778064.
- ↑ Light, Douglas M.. “A pear-derived kairomone with pheromonal potency that attracts male and female codling moth, Cydia pomonella (L.)”. Naturwissenschaften 88 (8): 333–338. doi:.
- ↑ Witzgall, Peter (1 de juny de 1999). “Behavioral observations of codling moth, Cydia pomonella, in orchards permeated with synthetic pheromone”. BioControl 44 (2): 211–237. doi:.
- ↑ Reis, Danièle (2004). “Helicoidal pattern in secondary cell walls and possible role of xylans in their construction”. Comptes Rendus Biologies 327 (9–10): 785–790. doi:.
- ↑ Unruh, T. R.. “Particle Films for Suppression of the Codling Moth (Lepidoptera: Tortricidae) in Apple and Pear Orchards”. Journal of Economic Entomology 93 (3): 737–743. doi:.
- ↑ Berling, Marie (15 de febrer de 2009). “Cydia pomonella granulovirus Genotypes Overcome Virus Resistance in the Codling Moth and Improve Virus Efficiency by Selection against Resistant Hosts”. Applied and Environmental Microbiology 75 (4): 925–930. doi:. PMID 19114533. PMC:2643567.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Codling moth on UKmoths
- Codling Moth Information Support System (CMISS) [1] archivat en Wayback Machine.
- UC IPM Pest Management Guidelines - Apple Codling Moth
- Lepiforum.de
- Database de carpocapsas
- Site d'Informació de carpocapsas
- Carpocapsa - SENASA.gov.ar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cydia pomonella» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.