Anar al contingut

Cypella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cypella (Cypella)


Cypella és un gènero de plantes perennes i bulbosas pertanyent a la família de les iridáceas. Comprén aproximadament 20 espècies originàries d'Amèrica. El nom del gènero prové del grec kyphella, «buit de l'orella», aludint a la forma semblant als plecs d'una orella que adopten els tépals interns de les florés d'estes espècies.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Les espècies de Cypella són plantes bulbosas estacionals, en bulbos coberts de corfolls papiráceas de color marró. Presenten poques fulls, lineares o en forma d'espasa, en la làmina foliar plegada. Els escapes són simples o escassament ramificats, plans i de secció circular. La inflorescència en un ripidio de poques flors cobert per una espata verda, de textura foliosa a coriácea, que recobrix a les bràcteas florals membranosas.

Les florés són actinomorfas, hermafroditas, cridaneres, de color blanc, crema, groc o lila, en taques contrastantes més clares o més obscures, s'unixen a l'inflorescència a través d'un fi pedicel. El perigonio està compost per sis tépals lliures, similars entre sí o marcadament diferents en forma i tamany. En este cas, els externs obovados, estesos des de la base, freqüentment en garres àmplies que formen un bol central. Els tépals interns per lo general són molt més angosts, empinats, curvats en l'àpiç, en glándulas que produïxen olis o elaióforos que usualment estan amagades per plecs de la base del llim. El androceo està format per tres estams, disposts simétricamente, en els filaments prims i dèbils o engrossats en la base i robusts, lliures entre sí, units per la seua base o completament units com en el cas de Cypella brasiliensis. Les anteres es troben unides, per lo manco en el seu extrem apical. en les branques del estil. El ovari és ínfero i els estils presenten les branques trífidas, purpúreas, opostes als estams. El frut és una càpsula trivalva. Els fulls són lineares, plegades. Les flors estan dispostes en panojas, protegides per una o més bràcteas en l'extremitat d'un escape floral. Estes plantes són de floració estival. La flor obri de matí i es marchita per la vesprada (es diu que són molt fugaces), pero es produïxen abundantment durant la temporada. En dies nuvolats o de temperatura més baixa, la flor pot durar un dia sancer. Cypella herbertii presenta un aroma molt llauger i desagrabable en les flors. Les seues fulles són picantes. El seu polen és de color verdemar i el néctar sol adquirir un color obscur similar al dels seus nectarios. Les llavors són polièdriques i de forma triangular. Els bulbos solen estar 20 cm per baix del nivell del sol.[1]

Ecologia

[editar | editar còdic]

Les flors de Cypella, com les de molts atres gèneros de iridáceas, posseïxen elaióforos, és dir, glándulas secretoras d'olis. Estos lípits secretados per les flors funcionen com atrayentes d'insectes polinisadorés.[2][3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El botànic anglés John Gilbert Baker en 1892[4] i el nortamericà Robert Crichton Foster en 1945[5] varen incloure a Larentia i a Phalocallis dins de Cypella. Foster inclús va dispondre a Hesperoxiphion dins d'este gènero. Per a la década de 1960, el taxónomo chilé Pierfelice Ravenna va reconéixer eixa circumscripció àmplia de Cypella,[6][7] pero anys més vesprada va optar per reconéixer els quatre gèneros en forma separada.[8] De fet, Larentia presenta una distribució geogràfica discordante sobre Cypella, el primer al nort de l'Equador i el segon en Sudamérica templada.[9] Ademés, també diferix en la coloració de les flors i en la morfologia de les anteres. Finalment, els estudis filogenético sobre senyes moleculars indiquen que Larentia està més estretament relacionat en Cipura que a Cypella.[9] Hesperoxiphion posseïx una morfologia floral molt similar a Cypella, incloent una gran similitut tant en el gineceo com en el androceo, no obstant, els estudis de sistemàtica molecular també indiquen que abdós gèneros no es troben estretament relacionats. Abans be, Hesperoxiphion és germà de Eleutherine i Gelasine, dos gèneros de la mateixa tribu pero no emparentats en Cypella.[10][1]

Els gèneros suramericans Kelissa i Onira, descrits per Ravenna en 1981 i 1983 respectivament,[11][12] es troben escassament diferenciats de Cypella i, per eixa raó, en 2007 abdós han segut traslladats i inclosos dins del mateix pel botànic argentí Germán G. Roitman.[13][14]


A continuació es brinda un llistat de les espècies de Cypella, ordenades alfabéticamente. Per a cada una es proveïx el nom binomial seguit del autor respectiu —abreviat segons les convencions i usos— i la publicació vàlida.[15] Finalment, per a cada espècie també es detalla la seua distribució geogràfica.

Importància econòmica

[editar | editar còdic]

Són plantes ornamentals, que produïxen una gran cantitat de flors durant casi tot l'estiu. Cypella herbertii, per eixemple, s'ha utilisat com una curiosa planta ornamental en Anglaterra des de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

.[16] Es multipliquen per bulbos i també es pot micropropagar in vitro.

[17]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Goldblatt, P. & John Manning. 2008. The Iris Family: Natural History & Classification. Timber Press, pag. 239. ISBN 978-0-88192-897-6
  2. ↑ Vogel, S. 1969. Flowers offering fatty oil instead of nectar. XI Proc. Intl. Bot. Congress, Seattle, p. 229. Abstr.
  3. ↑ Stephen L. Buchmann. 1987. [enllaç trencat]. Annual Review of Ecology and Systematics, Vol. 18 pp. 343-369
  4. ↑ Baker, J.G. 1892. Handbook of the Irideae. Bell & sons, Londres
  5. ↑ Foster, R. C. 1945. Studies in the Iridaceae III. Contr. Gray Herb. 155: 1-54.
  6. ↑ Ravenna, P. 1968. Notes sobre Iridaceae III. Bonplandia 20: 273-291.
  7. ↑ Ravenna, P. 1977. Notes sobre Iridaceae V. Mus. Nal. Hist. Nat. Santiago Notic. Mens. 249: 7-9.
  8. ↑ Ravenna, P. 1984. Notes on Iridaceae. VI. Phytologia 56: 193-199.
  9. ↑ 9,0 9,1 Goldblatt, P. & John Manning. 2008. The Iris Family: Natural History & Classification. Timber Press, pag. 247. ISBN 978-0-88192-897-6
  10. ↑ Reeves, G., Goldblatt, P., Chase, M.W., Rudall, P.J., Fay, M.F., Cox, A.V., LeJeune, B., Souza-Chies, T., 2001. Molecular systematics of Iridaceae: evidence from four plastid DNA regions. Am. J. Bot. 88, 2074–2087.
  11. ↑ Ravenna, P. 1981. Kelissa, a new genus of Iridaceae from south Brazil. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat., B, Adansonia 3: 106.
  12. ↑ Ravenna, P. 1983. Nordic J. Bot. 3: 204
  13. ↑ Fernando O. Zuloaga, Osvaldo Morrone & Manuel J. Belgrano (eds.). 2007. Novetats taxonómicas i nomenclaturales per a la flora vascular del Con Sur de Sudamérica. Darwiniana v.45 n.2,
  14. ↑ Goldblatt, P. & John Manning. 2008. The Iris Family: Natural History & Classification. Timber Press, 290 pp. ISBN 978-0-88192-897-6
  15. ↑ Hi ha un sol nom correcte per a cada tàxon, que és aquell "válidamente publicat", o siga, que s'até als "principis de nomenclatura". Els principis de nomenclatura, comunes a tots els Còdics, són: que el tàxon no haja segut nomenat abans, que el seu nom estiga en llatí i no haja segut utilisat ya en un atre tàxon, i que estiga associat a una descripció i a un eixemplar tipo. Per a que els noms científics siguen válidamente publicats, el nom, la descripció i l'ubicació del eixemplar tipo deuen ser publicats en una revista científica en àrbits (açò és, en pèrits experts en el tema que revisen les publicacions per a acceptar-les, corregir-les o rebujar-les). Per a major informació sobre les regles de nomenclatura, vejau Greuter, W. et al. 2000. International Code of Botanical Nomenclature (St. Louis Code) [1] archivat en Wayback Machine..Gantner/Koeltz.
  16. ↑ Robert Sweet & Edwin Dalton Smith. 1831. The British flower garden: containing coloured figures & descriptions of the most curious and ornamental hardy flowering plants. Chapter 33. Cypella herbertii.. London, Picadilly.
  17. ↑ BROLLO, M.I.; TIVANO, J.C. Propagació in vitro de Cypella herbertii subespecie herbertii (Herb) Herb. (Iridaceae). Revista de la Facultat d'Agronomia i Veterinària. 9 (2): 1-5, 1995

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Flora Brasiliensis *Espècies de Cypella de Brasil
  • Dimitri, M. 1987. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I. Descripció de plantes cultivades. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires.
  • Roitman, G & Castell,A. Novetats en el gènero Cypella. Bol. Soc. Argent. de Botànica 38: 337-339 (2003).


Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cypella&oldid=603762»