Anar al contingut

DC-3 Veta de Forns

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Avión CAPS 0 3 denominado 5 Tango 22 Cabo de Hornos.jpg
Avió Veta de Forns en l'Aeroclub de Ushuaia.

L'avió DC-3 denominat 5T 22 "Veta de Forns" va ser declarat Be d'Interés Històric Nacional, per decret 1.593 del 9 d'octubre de 2008.[1][2]

Es tracta d'una aeronau similar als dos avions DC-3 de l'Armada Argentina, que varen dur per primera volta la bandera argentina fins al Pol Sur, el 6 de giner de 1962.

Este avió va realisar el seu últim vol el 28 de juliol de 1979. Després de varis anys d'haver segut desafectado del servici, va ser recuperat per a la seua valoració històrica, per la gestió d'una Comissió Pro Restauració i Exhibició creada en Ushuaia en 2002.[3][4]

En 2005, la Llegislatura de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur ho va declarar d'interés provincial.[5]

Posteriorment va ser declarat Be d'Interés Històric Nacional.[6] El Decret ha considerat l'importància que varen tindre estos avions per al desenroll de l'aviació comercial i militar argentina, des de la seua incorporació en 1946, fins a la seua transferència a la Força Aérea en 1968, i després en servici fins a 1979. Varen ser utilisats per a unir numerosos punts de la Patagonia en el restant del país.

S'ha valorat especialment la seua utilisació en la campanya antàrtica argentina de 1961-1962.

Un vol històric fins al Pol Sur Geogràfic

[editar | editar còdic]

Dos avions Douglas DC-3, en matrícules CTA - 12 i CTA - 15 que integraven l'Unitat d'Exploració i Reconeiximent Aerofotográfico, a les órdens del Capità de Fragata Hermes Quijada, varen anar especialment preparats per a operar en la zona antàrtica. El vol polar es va realisar durant la campanya antàrtica argentina de l'estiu 1961-62, en respal d'un avió DC-4, i utilisant una base aérea temporal (Capità Campbell, latitut 65ºS) en la barrera de gèls Larsen. El vol es va iniciar en Buenos Aires el 5 de decembre de 1961 en destí a Riu Gallecs. Després es varen realisar etapes en Capità Campbell, Estació Científica Ellsworth (latitut 78ºS), i la base nortamericana Amundsen-Scott (Pol Sur Geogràfic), aplegant el 6 de giner de 1962. Al sendemà decolaron de tornada per les mateixes escales, incloent Ushuaia el dia 20. Varen continuar després per Riu Gallecs, Punta Indi i Buenos Aires, finalisant el viage el 22 de giner de 1962.

Va ser la primera volta que es va aplegar fins al pol sur volant des del continent suramericà.[7][8]

La tripulació a les órdens del capità de fragata Hermes Quijada va estar integrada per: capitans de corbeta Pedro Francisco Margalot i Rafael Mario Checchi, tinents de fragata Miguel Ángel Grondona, Héctor Albino Martíni i Enrique Juan Ángel Dionisi, tinent de corbeta José Luis Pérez, tinent d'navío Jorge Aníbal Pittaluga, suboficial segon Eduardo Carlos Franzoni, veta principal Ricardo Miguel Rodríguez i les vetes primer Gabino Rufino Elías i Raúl Ibasca.[9]


Actualment es considera que este vol va significar un valiós aporte, i que va permetre, entre atres guanys, inaugurar una ruta transpolar per a unir Amèrica del Sur en Austràlia i Nova Zelanda.[10] L'avió matrícula CTA-15, està des de l'any 2005 en el Museu Històric de l'Aviació Naval, siti en la Base Aeronaval "Comandant Espora".[11]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lupiano,Leonardo,"Terra del Fòc conta en un nou Monument Nacional", en "El Diari del Fi del Món", Ushuaia, 23 d'octubre de 2008.
  2. Decret 1.593 /2008.
  3. Lupiano, Leonardo, colaboració citada
  4. "Festejos al por mayor en el Aero Club Ushuaia", en El Diari del Fi del Món, Ushuaia, 2 de decembre de 2008.
  5. Resolució Nº 248 /2005 de la Llegislatura provincial.
  6. [enllaç trencat]
  7. Contraalmirante Rodolfo N. Panzarini. "L'Antàrtida", Editorial Atlántida. 1962. (Esta edició no té ISBN.)
  8. "Primers argentins en el Pol Sur", pel Capità d'Navío Pedro Francisco Margalot. Servici d'Hidrografia Naval, 2008. ISBN 978-987-95143-5-1
  9. "Efemérides", en el Diari del Fi del Món, Ushuaia, 6 de giner de 2010.
  10. "Destaquen les fites fonamentals de la presència argentina en l'Antàrtida" en El Diari del Fi del Món del 6 de giner de 2016.
  11. Margalot, obra citada, pág 358.