DC-3 Veta de Forns
L'avió DC-3 denominat 5T 22 "Veta de Forns" va ser declarat Be d'Interés Històric Nacional, per decret 1.593 del 9 d'octubre de 2008.[1][2]
Es tracta d'una aeronau similar als dos avions DC-3 de l'Armada Argentina, que varen dur per primera volta la bandera argentina fins al Pol Sur, el 6 de giner de 1962.
Este avió va realisar el seu últim vol el 28 de juliol de 1979. Després de varis anys d'haver segut desafectado del servici, va ser recuperat per a la seua valoració històrica, per la gestió d'una Comissió Pro Restauració i Exhibició creada en Ushuaia en 2002.[3][4]
En 2005, la Llegislatura de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur ho va declarar d'interés provincial.[5]
Posteriorment va ser declarat Be d'Interés Històric Nacional.[6] El Decret ha considerat l'importància que varen tindre estos avions per al desenroll de l'aviació comercial i militar argentina, des de la seua incorporació en 1946, fins a la seua transferència a la Força Aérea en 1968, i després en servici fins a 1979. Varen ser utilisats per a unir numerosos punts de la Patagonia en el restant del país.
S'ha valorat especialment la seua utilisació en la campanya antàrtica argentina de 1961-1962.
Un vol històric fins al Pol Sur Geogràfic
[editar | editar còdic]Dos avions Douglas DC-3, en matrícules CTA - 12 i CTA - 15 que integraven l'Unitat d'Exploració i Reconeiximent Aerofotográfico, a les órdens del Capità de Fragata Hermes Quijada, varen anar especialment preparats per a operar en la zona antàrtica. El vol polar es va realisar durant la campanya antàrtica argentina de l'estiu 1961-62, en respal d'un avió DC-4, i utilisant una base aérea temporal (Capità Campbell, latitut 65ºS) en la barrera de gèls Larsen. El vol es va iniciar en Buenos Aires el 5 de decembre de 1961 en destí a Riu Gallecs. Després es varen realisar etapes en Capità Campbell, Estació Científica Ellsworth (latitut 78ºS), i la base nortamericana Amundsen-Scott (Pol Sur Geogràfic), aplegant el 6 de giner de 1962. Al sendemà decolaron de tornada per les mateixes escales, incloent Ushuaia el dia 20. Varen continuar després per Riu Gallecs, Punta Indi i Buenos Aires, finalisant el viage el 22 de giner de 1962.
Va ser la primera volta que es va aplegar fins al pol sur volant des del continent suramericà.[7][8]
La tripulació a les órdens del capità de fragata Hermes Quijada va estar integrada per: capitans de corbeta Pedro Francisco Margalot i Rafael Mario Checchi, tinents de fragata Miguel Ángel Grondona, Héctor Albino Martíni i Enrique Juan Ángel Dionisi, tinent de corbeta José Luis Pérez, tinent d'navío Jorge Aníbal Pittaluga, suboficial segon Eduardo Carlos Franzoni, veta principal Ricardo Miguel Rodríguez i les vetes primer Gabino Rufino Elías i Raúl Ibasca.[9]
Actualment es considera que este vol va significar un valiós aporte, i que va permetre, entre atres guanys, inaugurar una ruta transpolar per a unir Amèrica del Sur en Austràlia i Nova Zelanda.[10]
L'avió matrícula CTA-15, està des de l'any 2005 en el Museu Històric de l'Aviació Naval, siti en la Base Aeronaval "Comandant Espora".[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lupiano,Leonardo,"Terra del Fòc conta en un nou Monument Nacional", en "El Diari del Fi del Món", Ushuaia, 23 d'octubre de 2008.
- ↑ Decret 1.593 /2008.
- ↑ Lupiano, Leonardo, colaboració citada
- ↑ "Festejos al por mayor en el Aero Club Ushuaia", en El Diari del Fi del Món, Ushuaia, 2 de decembre de 2008.
- ↑ Resolució Nº 248 /2005 de la Llegislatura provincial.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Contraalmirante Rodolfo N. Panzarini. "L'Antàrtida", Editorial Atlántida. 1962. (Esta edició no té ISBN.)
- ↑ "Primers argentins en el Pol Sur", pel Capità d'Navío Pedro Francisco Margalot. Servici d'Hidrografia Naval, 2008. ISBN 978-987-95143-5-1
- ↑ "Efemérides", en el Diari del Fi del Món, Ushuaia, 6 de giner de 2010.
- ↑ "Destaquen les fites fonamentals de la presència argentina en l'Antàrtida" en El Diari del Fi del Món del 6 de giner de 2016.
- ↑ Margalot, obra citada, pág 358.
- Este artícul conté una traducció derivada de «DC-3 Cabo de Hornos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.