Dama de Basa
La Dama de Basa és una escultura íbera de el IV, llaurada en pedra calcàrea policromada pels bastetanos. Es troba exposta en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, en Madrit.
Troballa
[editar | editar còdic]Esta obra va ser trobada el 21 de juliol de 1971 per l'arqueòlec Francisco José Presedo Vés-ho en el Cerro del Santuari, necròpolis de l'antiga Basti (Basa), en la província de Granada (Espanya). El propietari de la finca a on es va descobrir, va reclamar judicialment, reconeixent-se-li que era seua i devia ser indemnisat en la mitat del seu valor econòmic, en ser declarat ben protegible.[1]
Estava dins d'una cambra funerària de 2,60 m d'ample i 1,80 m de profunditat, a on hi havia ademés un ánfora púnica que es comunicava en la superfície per mig d'un embut, a través del com segurament es feyen des de l'exterior libacions com a ofrenes líquides. Açò indica que es professava cult a la persona allí enterrada.
_02.jpg)
Davant de la dama hi havia un chicotet amontonamiento d'armas cremades i atres objectes que formaven la panoplia d'un guerrer. Els arqueòlecs, basant-se en açò, varen aplegar a la conclusió de que podria tractar-se de l'enterrament d'un important guerrer. No obstant, recents estudis realisats per Trancho i Robledo en els restants trobats en l'interior de la Dama revelen que estos varen pertànyer a una dòna, que va superar els vint anys, pero provablement no va passar dels trenta. No és l'únic cas de enterrament de dònes en armes en el seu aixovar funerari.[2]
Les teories que es barallen actualment són que podria haver-se tractat d'una guerrera divinizada (en relació en les falcatas i atres armes trobades en el jaciment) o d'una regna-sacerdot. Si ben el caràcter sacre de la persona allí enterrada és més que evident, no ho és tant el seu caràcter guerrer. És possible que dites falcatas siguen simples ofrenes o demarcadores del prestigi social del que gojava la persona allí enterrada (per lo costosa que era l'elaboració d'una d'estes «espases»), per lo que es tendix a pensar que es tractara en més provabilitat d'una figura femenina de gran importància social, com una reina o hechicera.
Descripció
[editar | editar còdic]
La dama està assentada en un tro que té unes ales prou llargues en el respal. Les pates davanteres del tro són garres de lleó. La superfície està arrematada en la tècnica del estucado i pintada despuix en blau, roig, castanyer i negre, tot això aglutinat en algeps.
El seu rostre mostra unes faccions mediterrànees. Té el pèl negre, en dos grans ones laterals que aguaiten per baix d'un tocat compost per una cofia o tiara que cobrix parcialment les orelles i que ademés està decorada en tres bandes. Du uns pendents de gran tamany que estan buits i que pengen directament del lòbul de l'orella. El coll està cobert per quatre gargantillas i a continuació lluïx un collar format per contes en forma de tonel al que s'enganchen cinc colgantes. Un atre gran collar es mostra en tres peces en forma de cor. En els dits té numerosos anells i en cada nina es poden vore varis rogles. En la seua mà, es mostra un pichón.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Francisco J. Presedo Vel, «La Dama de Basa», Treballs de prehistòria, vol. 30, n.º 1, 1973, págs. 151-216. ISSN 0082-5638
- VV.AA., «La Dama de Basa: noves aportacions al seu estudi iconográfico a través del color i la fotografia», Bolletí del Museu Arqueològic Nacional. ISNN 2341-3409; ISSN 0212-5544.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La Vanguardia Espanyola, 12 d'abril de 1974
- ↑ «La Dama de Basa, armes de dòna íbera» (en és). www.revistaadios.es. Consultat el 2020-12-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dama de Baza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.