Dansa pírrica

"Dansa pírrica" (Art Gallery, Londres 1869).

El Pírrico o Dansa pírrica (en grec πυρρίχιος) és la dansa de guerra grega més antiga. Els ballarins ballaven portant l'armadura de guerra, un escut, una llança i caixco. Tenia connotacions de cerimònies, fesitividades, i funerals.

Versió mítica

Hi ha tres versions mítiques de la seua creació:

1. Durant el regnat de Cronos, abans dels Titanes, i mentres Zeus encara era un bebé, els Curetes varen ballar al seu entorn fent sorolls en les seues armes i escuts per a que el Crono no escoltara el crit de Zeus, de ser aixina, el seu pare li'l devoraria com als seus anteriors fills.
2. En el sege durant la Guerra de Troya, Aquiles, abans d'incinerar als morts, va ballar pirros (πυρά) en la plataforma de llenya abans de dur a Patroclo al funeral.
3. Pirro (fill de Aquiles, en grec Πύρρος) baix els murs de Troya va ballar esta dansa, d'alegria per la mort d'Eurípilo.

Segons Platón

(815a) ... la dansa de guerra que diferix de la pacífica en raó podria cridar-la pírrica. Ell imita, per un costat. els moviments que un fa per a evitar tots els colps que s'acosten o s'allunten, per a caure cap a un costat, retrocedir, botar alt, caure baix; postures agressives, és dir, tir en arc i javalina i gests que imiten tot tipo de colps. L'existència adequada i coordinada d'estos balls, en imitar cossos fins i ànimes fines, ocorre quan tots els membres del cos mantenen la rectitud de les seues llínees.

(Platón, Lleis, 7-815a)