Dany indirecte a el ADN
El dany indirecte a el ADN ocorre quàn un fotó de radiació UV és absorbit per la pell humana a partir d'un cromóforo i este no té la capacitat de convertir l'energia en calor inofensiva ràpidament.[1] Les molècules que no tenen esta capacitat tenen una llarga vida en estat excitació, açò causa una alta provabilitat de reaccions bimoleculares.[1] La melanina i el ADN tenen un temps de vida extremadament curt en estat d'excitació, uns quants femtosegundos (10−15s).[2] En canvi estes substàncies solen sobreviure entre 1,000 i 1,000,000 de voltes més temps que la melanina, i per lo tant poden causar danys a les cèlules vivents que entren en contacte en elles.[1][3][4][5][6]
La molècula que originalment absorbix el fotó s'apellidar "cromóforo". Les reaccions bimoleculares poden ocórrer entre qualsevol cromóforo excitat i el ADN o entre el cromóforo excitat i una atra espècie en lo que es produïxen radicals lliures i espècie reactiu d'oxigen. Estes espècies químiques reactives generen la difusió de el ADN i la reacció bimolecular que lesiona el ADN (estrés oxidativa). És important indicar que no hi ha cap senyal d'avís o dolor en el cos humà causada per este dany.
Les reaccions bimoleculares que causen el dany indirecte a el ADN estan ilustrats en la següent figura:
1O2 és el reactiu nociu del oxigen singlete:[7]
Ubicació del dany
[editar | editar còdic]A diferència del dany a el ADN directe, el qual ocorre en les àrees directament expostes a la radiació UV-B, els radicals lliures poden viajar a través del cos i afectar a atres àrees, possiblement inclús òrguens interns. La naturalea ambulant del dany a el ADN indirecte pot ser vista en el fet que el melanoma maligne pot aparéixer en parts del cos que no estan directament allumenades pel sol, a diferència del basalioma i el carcinoma espinocelular que apareixen només en parts del cos directament allumenades.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cantrell, Ann; McGarvey, David J;(2001).«3(Sun Protection in Man)».Comprehensive Séries in Photosciences.495
- 497–519.
- ↑ «Ultrafast internal conversion of DNA». Archivat des d'el original, el 5 de juny de 2008. Consultat el 13 de febrer de 2008.
- ↑ Armeni, Tatiana; Damiani, Elisabetta(2004).«Lack of in vitro protection by a common sunscreen ingredient on UVA-induced cytotoxicity in keratinocytes.».Toxicology.203(1–3)
- 165–178.doi:10.1016/j.tox.2004.06.008.
- ↑ Knowland, John; McKenzie, Edward A.; McHugh, Peter J.; Cridland, Nigel A.(1993).«Sunlight-induced mutagenicity of a common sunscreen ingredient».FEBS Letters.324(3)
- 309–313.doi:10.1016/0014-5793(93)80141-G.
- ↑ Mosley, C N; Wang, L; Gilley, S; Wang, S; Yu,H(2007).«Light-Induced Cytotoxicity and Genotoxicity of a Sunscreen Agent, 2-Phenylbenzimidazol in Salmonella typhimurium TA 102 and HaCaT Keratinocytes».International Journal of Environmental Research and Public Health.4(2)
- 126–131.doi:10.3390/ijerph2007040006.
- ↑ Xu, C.; Green, Adele; Parisi, Alfio; Parsons, Peter G(2001).«Photosensitization of the Sunscreen Octyl p-Dimethylaminobenzoate b UVA in Human Melanocytes but not in Keratinocytes».Photochemistry and Photobiology.73(6)
- 600–604.ISSN 0031-8655.doi:10.1562/0031-8655(2001)073<0600:POTSOP>2.0.CO;2.
- ↑ singlet oxygen induced DNA damage
- Este artícul conté una traducció derivada de «Daño indirecto al ADN» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.