Oxigen singlete
1: oxigen triplet
2: oxigen singlete
3: radical anión superóxido
4: peròxit d'hidrogen
5: radical hidroxilo.
El oxigen singlete pot referir-se a:
- Oxigen singlete (atòmic), un àtom d'oxigen en un estat excitat [singulete], representat per alguna de les formes 1S o 1D, en lloc del estat fonamental triplet, 3P.[1]
El oxigen molecular singlete o oxigen singlete, és el nom comú utilisat per a les formes energeticamente excitades del oxigen molecular (O2), en dos electrons apareados en els orbitales d'energia més alta (orbital antienlazante), π* 2p. És menys estable que l'oxigen triplet normal, 3Σg-, contenint una energia adicional de 22kcal/mol.[2] Per les seues propietats inusuals, l'oxigen singlete pot persistir durant més d'una hora a temperatura ambiente, en funció de l'entorn. Els dos estats singletes metaestables derivats de la configuració del estat fonamental són 1Δg i 1Σg-.[1]
Diferències de l'oxigen singlete i l'oxigen triplet
[editar | editar còdic]Per les diferències en les seues capes electròniques, l'oxigen singlete i l'oxigen triplet diferixen en els seus propietats químiques.
Les reaccions en oxigen normal (triplet) tenen mecanismes de tipo radicals lliures, per lo que requerixen l'activació per calor per al seu inici, encara que després continuen sense dificultat per ser fortament exotèrmicas. Eixemple: Combustió dels alcanos.
L'oxigen singlete no és un radical sino una espècie activada. Per això no reacciona en els alcanos, pero sí en certs alquenos donant reaccions d'adició concertada.[2]
Els efectes amoladors de la llum solar sobre molts materials orgànics (polímero, etc) a sovint s'atribuïxen a los efectos de l'oxigen singlete.
Química orgànica
[editar | editar còdic]La química de l'oxigen singlete[3] és diferent a la de l'oxigen triplet en estat fonamental. Per eixemple, l'oxigen singlete pot participar en reaccions de Diels-Alder i en les reaccions eno. Pot ser generat en un procés de fotosensibilización per mig de la transferència d'energia de les molècules de colorant com rosa de vengala, blava de metileno o porfirinas, o per processos químics com la descomposició espontànea de trióxido d'hidrogen en l'aigua o la reacció del peròxit d'hidrogen en hipoclorito. L'oxigen singlete reacciona en els alquenos, -C=C-CH- , per l'abstracció del protó en posició alílica en una reacció de tipo reacció eno per a donar hidroperóxido de alilo, HO-O-R (R = llogue), que pot reduir-se a alcohol alílico.[4] Un eixemple és la oxigenación del citronelol[5][note 1]
En alguns substrats es formen dioxetanos, i dienos cíclicos, tals com 1,3-ciclohexadieno, formen [4 + 2] aductos de cicloadición.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Diccionari de química física. J. M. Costa. Edicions Díaz de Sants, 2005. ISBN 84-7978-691-4.Pág. 420
- ↑ 2,0 2,1 Química orgànica. Norman L. Allinger. Editorial Reverté, 1979. ISBN 84-291-7015-4. Pág. 854
- ↑ Oxigen singlete. Ion superóxido. Partix I: Generalitats i métodos d'obtenció. Revista CENIC. Vol. 17-21; Centre Nacional d'Investigacions Científiques, 1986.
- ↑ Esta reacció no és realment una reacció eno, perque no és una adició concertada: l'oxigen singlete forma un exciplex que pot ser cridat un "òxit epóxido", que després abstrau l'hidrogen
- ↑ Paul L. Alsters, Walther Jary, Veronique Nardello-Rataj, Jean-Marie Aubry(2009).doi:10.1021/op900076g.
- ↑ Carey, Francis A.; Sundberg, Richard J.; (1984). Advanced Organic Chemistry Part A Structure and Mechanisms (2nd ed.). New York N.Y.: Plenum Press. ISBN 0-306-41198-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oxígeno singlete» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "note", pero no es trobà una etiqueta <references group="note"/>