Deep Ecliptic Survey

El Deep Ecliptic Survey és un proyecte dels Estats Units destinat a identificar nous objectes dins del cinturó de Edgeworth-Kuiper, dirigit per Robert L. Millis. Entre els seus principals descobriments es conten els planetoides Chaos, Ixion i Deucalión.
L'estudi també ha establit el pla mig del cinturó de Kuiper i va presentar noves definicions formals de les classes dinàmiques dels objectes del cinturó de Kuiper.
David Jewitt i Jane Luu de l'Universitat de Hawái varen descobrir el primer objecte del cinturó de Kuiper en 1992; des d'eixe moment molts astrònoms es varen posar a treballar explorant l'àrea més allà de l'òrbita de Neptú, a on orbitan decenes de mils d'estos KBO.[1] Entre els astrònoms es trobaven com Marc W. Buie, Robert L. Millis, James L. Elliot, els tres del Observatori Lowell en Arizona, Larry Wasserman i Marcos Wagner.
En les instalacions del National Optical Astronomy Observatory format pels observatoris del Kitt Peak National Observatory, el Cerro Tololo Inter American Observatory i el NOAO Gemini Science Center, un equip d'astrònoms es va dispondre a investigar, explorar i evaluar la forma i l'alcanç del cinturó i en especial determinar les òrbites dels objectes que residixen allí. L'estructura d'esta organisació preveu la colaboració dels membres de l'equip per a controlar i compartir l'informació obtinguda, que comprén als astrònoms involucrats en l'investigació dels KBO i atres objectes i proporcionar imàgens i senyes als que estiguen interessats en fins científics o educatius.

El descobriment del cinturó de Kuiper ha contribuït al desenroll dels coneiximents sobre l'astronomia planetària en eixa vasta regió més allà de l'òrbita de Neptú que es creïa que estava buida, ademés de la presència de Plutó i Caronte, pero que ara s'estima que té una presència d'objectes. Cada nit clara per l'exploració i la contribució de la sensibilitat de la cambra en mosaic es poden trobar entre 15 i 20 nous objectes. Molts són del tamany d'asteroides, pero uns pocs es poden comparar en el tamany de Plutó.
La gran varietat dels colors observats fins al moment prometen propietats físiques significatives. L'investigació es va portar a terme en l'ajuda de telescopis de 4 m com els de Blanco, el de Mayall, el de Cerro Tololo i el Kitt Peak National Observatory
Els objectius d'este estudi són determinar la distribució de l'excentricitat orbital i els diferents inclinaments, el percentage de KBO que estan resonància orbital o no, i els que tenen òrbites disperses; també es tracta d'entendre la relació que pot existir entre el cinturó de Kuiper i la pols circunestelar.

Les observacions formulades pel grup de Lowell combinat en els de atres observadors han ajudat a definir la població d'objectes d'este cinturó d'asteroides. L'us d'una nova tècnica per a la detecció d'objectes en moviment és decisiu per al resultat de l'investigació; de fet, fa us de moltes fonts de detecció automàtica del seu equip, pero també és important l'anàlisis visual directe de totes les senyes; el cervell humà és una poderosa ferramenta per a detectar el moviment.
En el passat, la tècnica més utilisada era el parpadeo observat en múltiples imàgens registrades; esta tècnica va dur al descobriment de Plutó. La tècnica consistix en la pren de parells de fotografies del cel nocturn para, a continuació, examinar cada parell i determinar si algun objecte va canviar de posició. Per a això s'utilisa un microscopi de parpadeo, aparat que crea una ilusió de moviment en desplaçar ràpidament dos fotografies sobre sí mateixes i permet aixina detectar canvis en la posició dels objectes o en l'apariència de les imàgens.
Buie va introduir la tècnica del color: la primera volta pren l'image en un pla roig, la segona volta en un blava i verda. Una volta que s'han gravat les imàgens, els objectes fixos es convertiran en grisos i els que es desplacen assumiran un color rojós, que és fàcilment detectable entre tots els objectes grisos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kuiper belt object - Planetoides del Cinturó de Kuiper
- Este artícul conté una traducció derivada de «Deep Ecliptic Survey» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.