Deep Space Transport
El Deep Space Transport (DST) (en espanyol Transport de l'Espai Profundo), també cridat Mars Transit Vehicle,[1] és un concepte d'una nau espacial interplanetaria tripulada, propost per la NASA per a recolzar missions d'exploració científica en Mart de fins a 1,000 dies.[2][3][4] Estaria compost per dos elements: una càpsula Orión i un mòdul de habitació propulsada.[5] A fins de 2019, el DST encara era un concepte per a estudiar, i la NASA no ha propost oficialment el proyecte en un cicle anual de presupost del govern federal dels EE. UU.[6][7][8] El vehícul DST partiria i retornaria de Llunar Gateway per a ser reparat i reutilisat per a una nova missió a Mart.[9][10]
Resum d'arquitectura
[editar | editar còdic]Tant el Gateway com el DST estarien equipats en el sistema d'acoplament estàndar internacional.[3] La nau espacial DST comprendria dos elements: una càpsula Orión i un mòdul de habitació[5] que seria propulsado per mig de propulsió elèctrica i propulsió química, i transportaria una tripulació de quatre persones en un hàbitat de tamany mijà.[2] La nau espacial completament ensamblada en la càpsula Orión acoplada, tindria una massa d'aproximadament 100 tonellades mètriques. La part de l'hàbitat de la nau espacial provablement es fabricarà utilisant ferramentes i estructures desenrollades per al tanc de propulsor SLS;[11] seria Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de diàmetro i Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de llongitut.
La porció de hàbitat de la nau espacial DST també pot estar equipada en un laboratori en instruments d'investigació per a ciències físiques, microscopía electrònica, anàlisis químics, congeladors, investigació mèdica, chicotets quartos d'animals vius, cambres de creiximent de plantes i impressió 3D.[11] Les càrregues externes poden incloure cambres, telescopis, detectors i un braç robòtic.
El seu objectiu inicial per a l'exploració és Mart (sobrevole o òrbita), i atres destins sugerits són Venus (sobrevole o òrbita), i una tornada de mostra d'un gran asteroide.[12] Si la nau espacial DST orbitara a Mart, permetria oportunitats per a l'operació remota en temps real d'equips en la superfície marcianana, com el retorne d'una mostra de Mart assistida per humans. Patrick Troutman és el líder d'evaluacions estratègiques per al transport espacial profunt i la plataforma d'enllaç orbital llunar.
Usaria un sobrevole llunar per a aumentar la velocitat i després, usant la propulsió elèctrica solar (SEP), acceleraria en una òrbita heliocéntrica. Allí completaria el seu trànsit a Mart o uns atres possibles destins. Usaria propulsió química per a entrar en l'òrbita de Mart. Els equips podrien realisar observacions remotes o partir cap a la superfície durant una finestra de 438 dies. El vehícul partiria de l'òrbita de Mart a través d'una cremada química. Usaria una combinació de SEP i assistències de gravetat llunar per a recapturar en l'esfera d'influència de la Terra.[13]
| DST completament ensamblado | Massa estimada[5] (tonellades mètriques) |
|---|---|
| Càpsula Orión
(llançada per separat) |
10,3 |
| Habitat | 21,9 |
| Càrrega | 26,5 |
| Sistema de propulsió elèctrica solar que
inclou propulsor de xenón |
24 |
| Propelente químic | 16 |
| Total Estimat | 98,7 |
Cronograma sugerit
[editar | editar còdic]Si es finança, el DST es llançaria cap a la Porta Llunar en un vol de càrrega SLS,[3] provablement en 2027.[2] S'espera que la nau espacial se someta a 100–300 dies d'operació tripulada DST Habitat ans que comence una prova de vol d'un any (travessia de sacsades) en l'espai cislunar en 2029 com molt pronte.[5] Estaria dissenyat per a transportar una tripulació per a orbitar Mart, pero no aterrisar, en la década de 2030. La seua primera missió provablement implicaria un sobrevole de Venus i una curta estadía al voltant de Mart.[1] Es necessitarien desenrolls i vehículs adicionals per a una missió de superfície humana en Mart.
En agost de 2019, l'Institut de Polítiques de Ciència i Tecnologia (STPI) va entregar un informe encarregat per la NASA en 2017 específicament per a una evaluació tècnica i financera de "una missió de vol espacial humà de Mart que es llançarà en 2033" utilisant el DST.[6] L'informe va concloure que "inclús sense restriccions presupostàries, una missió orbital Mars 2033 no es pot programar de manera realista baix els plans actuals i nocionales de la NASA", i que "l'anàlisis sugerix que una missió orbital Mars podria portar-se a terme no abans de la finestra orbital 2037 sense acceptant grans desenrolls tecnològics, retarts en el cronograma, costs excessius i riscs de dèficit presupostari". Una missió a Mart que es llançarà en 2033, va concloure l'informe, necessitaria tindre sistemes de soport vital i propulsió provats per a 2022, la qual cosa és poc provable. L'informe va estimar que el cost total dels elements necessaris per a la missió a Mart, inclosos SLS, Orión, Gateway, DST i atres llogística, en US $120.6 mil millons fins a l'any fiscal 2037.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Human Exploration and Operations Mission Directorate - Architecture Status. (PDF) Jim Free. NASA. March 28, 2017.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Finally, some details about how NASA actually plans to get to Mars. Eric Berger, ARS Technica. March 28, 2017.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 NASA Unveils the Keys to Getting Astronauts to Mars and Beyond. Neel V. Patel, The Inverse. April 4, 2017.
- ↑ Deep Space Transport approaches the Deep Space Gateway. The Planetary Society.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Deep Space Gateway -Enabling Missions to Mars — Shakedown Cruise Simulating Key Segments of Mars Orbital Mission. Mars Study Capability Team (2018). Michelle Rucker, John Connolly. NASA.
- ↑ 6,0 6,1 Independent report concludes 2033 human Mars missió is not feasible. Jeff Foust, Space News. 18 April 2019.
- ↑ Cislunar station gets thumbs up, new name in President’s budget request. Philip Sloss, NASA Spaceflight. March 16, 2018.
- ↑ NASA evaluates EM-2 launch options for Deep Space Gateway PPE. Philip Sloss, NASA Spaceflight. December 4, 2017.
- ↑ Kathryn Hambleton. «Deep Space Gateway to Open Opportunities for Distant Destinations». NASA. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2017. Consultat el 31 de març de 2017.
- ↑ Robyn Gatens. «Cislunar Habitation & Environmental Control & Life Support System». NASA. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2017. Consultat el 31 de març de 2017.
- ↑ 11,0 11,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaSmitherman 2018 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaMacDonald 2017 - ↑ «Deep Space Transport (DST) and Mars Mission Architecture».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Deep Space Transport» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.