Defensa en profunditat

El terme defensa en profunditat es referix originalment a una estratègia de defensa militar que consistia en colocar vàries llínees defensives consecutives en lloc de colocar una llínea única molt forta. Una de les ventages d'esta estratègia és que l'espente inicial es va perdent en tindre que superar les distintes barreres. Ademés l'estratègia pot conseguir que la força atacant es disperse, debilitant-la per tant i podent posteriorment el defensor reorganisar-se per a atacar el punt més debilitat.

La mateixa idea s'utilisa també en aplicacions civils, com en les instalacions nuclears o en computació.

Defensa en profunditat en l'àmbit militar

La doctrina de defensa en profunditat, també coneguda com a defensa elàstica, és una estratègia dissenyada per a contrarrestar els efectes de tàcticas que ampren una punta de llança acorazar (com pot ser la Blitzkrieg). La composició d'esta tàctica és la següent:

• Primera llínea de defensa: Esta serà una llínea de defensa bàsica i "blana" que, aparte, ha de posseir la capacitat de poder defendre's en erizo, és dir poder atacar cap a tots els ànguls. L'objectiu no és que oferixca una resistència tenaz sino que retinga a l'enemic el temps suficient per a informar al mando a on està succeint l'intent de trencament. Les llínees que no varen ser atacades colaboraran en la defensa quan l'enemic estiga en el terreny central.

• Terreny central: Consistix en una franja de terra entre la primera i la segona llínea de defensa. Esta deuria estar rebujada per a permetre bon àngul de tir.

• Segona llínea de defensa: Al contrari que la primera llínea de defensa esta llínea està dissenyada per a ser més resistent i poder aguantar forts atacs.

• Reserva mòvil acorazar: La reserva consistiria en un grup de carros de combat que serien utilisats per a atacar a la punta de llança enemiga.

• Desenroll: Quan l'enemic concentre les seues forces en un punt de la primera llínea este punt caurà. Una volta que la punta de llança enemiga penetre, la reserva mòvil es dirigirà a la trobada d'ella. Mentrestant, la segona llínea de defensa recolzarà a esta força, mentres que la primera llínea a banda de recolzar concentrarà el seu fòc en els grups d'infanteria que normalment s'utilisen com a cobertura dels flancs de la punta de llança enemiga.

La defensa en profunditat pot eixecutar-se de múltiples maneres, l'anterior desglossada és una d'elles pero no l'única.

Una atra forma és posar vàries llínees defensives consecutives una darrere d'una atra, en lloc de només dos. Una atra forma és colocar una primera llínea forta en reserves operatives darrere que s'usen per a reforçar a on és necessari, cedint espai quan ataca l'enemic en tindre menys tropes en primera llínea, per a poder reforçar el lloc d'atac en reserves.

La clau del concepte engloba totes les formes defensives basades en la densitat de llínea i no en la solidea, és dir, en la capacitat de cobrir espai en el pla i no només una llínea, de cara a absorbir cedint una franja d'espai.

Defensa en profunditat en instalacions nuclears

Els sistemes destinats a minimisar o eliminar els possibles fallos en una central nuclear d'us civil s'organisen seguint un esquema cridat defensa en profunditat. Esta aproximació seguix un disseny de múltiples barreres per a alcançar el propòsit d'eliminar o minimisar els riscs.

Una primera aproximació a les distintes barreres utilisades, de fòra adins podria ser:

1. Autoritat reguladora: Este organisme (en Espanya el Consell de Seguritat Nuclear (CSN) és l'encarregat per velar que el restant de barreres es troben en perfecte funcionament. És fonamental que l'organisme siga eminentment tècnic, no vinculat a interessos polítics ni empresarials, i que les seues decisions siguen absolutament vinculants. Deu poder decidir fòra de qualsevol atre interés, per eixemple, si una instalació nuclear o radiactiva no complix totes les exigències de seguritat. Adicionalment, este organisme deu auditar cada canvi portat a terme en el disseny base.

1. Normes i procediments: És sabut que la major part dels fallos produïts en qualsevol sistema altament automatizado són causats per la mà de les persones que els utilisen. És per això fonamental que totes les actuacions, tant d'operació com de manteniment i inclús en la pròpia construcció, es rigguen de forma estricta per procediments i normes escrites i detallades. Ademés, les actuacions deuen estar controlades per persones independents (control de calitat) i finalment supervisades per la pròpia autoritat reguladora (inspectors residents).
2. Primera barrera física: Són els cridats sistemes de protecció intrínsecs, o també sistemes passius. Ho formen aquells sistemes basats en les lleis de la física que dificulten l'aparició de fallos en el sistema del reactor. Per eixemple l'us de reactors en reactivitat negativa o l'us d'edificis de contenció d'acer, formigó o una combinació d'abdós envolent tota l'estructura.
3. Segona barrera física: La constituïx la reducció de la freqüència en la que poden succeir els fallos. Açò es conseguix per mig de métodos com la redundància (doble o triple), la separació de sistemes o la diversitat de sistemes de seguritat destinats a un mateix fi. Aixina es dissenyen tots els sistemes de seguritat també cridats actius, tals com les duches de aspersión d'aigua que rodegen al reactor, les vàlvules de seguritat que sagellen els circuits, etc.
4. Tercera barrera física: Està composta per sistemes destinats a minimisar o eliminar l'influència de successos externs a la pròpia central. En esta categoria entren múltiples sistemes, tals com les alambrada i sistemes de seguritat que dificulten l'entrada de persones alienes a l'instalació, els esmortidors de cada component que impedixen una ruptura en cas de sisme
5. Barrera tècnica: Totes les instalacions s'instalen en ubicacions considerades molt segures. D'esta forma es realisen durant anys estudis de sismicidad per eixemple pero també s'ubiquen en situacions altament despobladas, de manera que, si totes les demés barreres fallaren, les conseqüències pogueren reduir-se al mínim, per eixemple evacuant a la població en cas necessari.

Defensa en profunditat en els sistemes passius

Archiu:Nuclear power defense in depth.png

Esquema d'alguns sistemes primordales de la defensa en profunditat aplicada als sistemes de seguritat nuclears passius

És molt conegut l'esquema en el que es representen els principals sistemes de seguritat nuclear passiva. En l'image es pot observar eixe esquema, a on cada barrera representa:

1. La pròpia elaboració del combustible d'òxit d'urani, generat en forma ceràmica, de manera que siga inerte.
2. La baïna d'aleació de zirconi que rodeja les pastilles de combustible.
3. La vasija a pressió del reactor, construïda d'acer de gruixa superior a 12 cm.
4. Primera capa de l'edifici de contenció, sagellada i en pressió negativa.
5. Segona capa del edifici de contenció, d'una o vàries capes d'acer, formigó o una combinació d'abdós.