Òxit d'urani
El òxit d'urani concentrat, coca groga, urania és un concentrat de òxit d'urani obtingut per mig de la pulverización del mineral d'urani. És un producte industrial el contingut del qual d'urani és superior al del mineral d'orige en un contingut habitualment superior al 70 per cent i que sol estar constituït per un uranato (sòdic, magnésico, amònic, etc.) o un òxit d'urani.[1][2]
Representació i radiactivitat
[editar | editar còdic]Se sol representar en la fòrmula O3O8.
El concentrat d'urani és radiactiu, insoluble en aigua i conté un 80% d'òxit d'urani. Es fon a uns 2878 °C.
Preparació
[editar | editar còdic]Una volta que està polvorisat, el mineral d'urani es banya en àcit sulfúric per a separar l'urani. La coca groga és la substància que queda despuix de secar-ho i filtrar-ho. No obstant, la coca produïda per les màquines pulverizadoras modernes és marró o negra, i no groga; el nom prové del color i la textura que té el material quan s'extrau.
La coca groga s'usa per a preparar, en fàbriques nuclears especialisades, el combustible dels reactors nuclears, en els quals es processa i purifica per a obtindre diòxit d'urani (UO2).
La coca groga és urani no enriquit i no pot usar-se per sí mateixa per a construir armes nuclears. En un reactor, no obstant, pot ser utilisat per a obtindre plutoni, que sí servix per a este tipo d'armes. També es pot obtindre urani enriquit, convertint-ho en hexafluoruro d'urani (UF6), per mig de la separació isotòpica per difusió o per mig de força centrífuga per a produir urani enriquit, vàlit per a armes i reactors.[2]
Producció de concentrat d'urani
[editar | editar còdic]El concentrat d'urani es fabrica en aquells països que posseïxen mines d'urani. Els majors productors són Canadà, Austràlia, Kazakhstan, Rússia, Namíbia, Níger, Uzbekistan, Estats Units i Suràfrica.
Producció d'urani enriquit
[editar | editar còdic]No obstant el denominat enriquiment d'urani -processament i purificació- i posterior comercialisació solament es produïx en nou països: EE. UU., Rússia, China, Holanda, Regne Unit, Alemània, França, Brasil i Japó. Alguns atres ho produïxen en poca cantitat i per a suministrament de les pròpies centrals o armes militars.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Concentrat d'urani, en Societat Nuclear Espanyola
- ↑ 2,0 2,1 «Combustibles dels reactors atòmics i l'indústria militar, Greenpeace, 2012». Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2017. Consultat el 24 de novembre de 2017.
- ↑ Només huit països produïxen urani enriquit en fins comercials, hui.és, 2016
- Este artícul conté una traducció derivada de «Óxido de uranio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.