Deforestación en Indonèsia

]]

Deforestación en la província de Riau, Sumatra, per a obrir pas a una plantació d'oli de palma (2007).

La deforestación en Indonèsia implica la pèrdua a llarc determini dels boscs i el fullage per gran part del país; ha tingut un gran impacte migambiental i social. Indonèsia és un dels llocs en boscs de major biodiversitat i és la tercera en el número d'espècies darrere de Brasil i la República Democràtica del Congo. Encara en 1900, Indonèsia era un país densament poblat per boscs: representaven el 84 % de la superfície total de la superfície nacional. La deforestación es va intensificar en els anys setanta i des de llavors s'ha accelerat. Es calcula que el bosc que s'estenia per 170 millons d'hectàrees al voltant de l'any 1900 va decréixer a menys de 100 millons d'hectàrees per a finals de el XX. En 2008, es calculava que les pluvisilvas tropicals en Indonèsia haurien segut talades en una década. De l'explotació forestal total en Indonèsia, fins a un 80% es calcula que es porta a terme illegalment.

Grans companyies internacionals en el negoci de la polpa, com l'Àsia Pulp and Paper, o la paperera indonèsia APRIL (Àsia Pacific Resources International Limited) han eliminat grans zones de bosc en Indonèsia i l'han reemplaçat per plantacions. Els boscs a sovint es cremen pels llauradors i amos de plantacions. Una atra gran font d'deforestación és l'indústria de la fusta, moguda per la demanda de China i Japó. El desenroll agrícola i els programes de migració nacionals varen traslladar a àmplies poblacions a les zones de pluvisilva, incrementant aixina el ritme d'deforestación.

La tala i la crema de boscs per a rebujar el terreny i deixar-ho aixina per al cultiu ha fet d'Indonèsia el tercer país del món emissor de gasos d'efecte hivernàcul, despuix de China i d'Estats Units. Els incendis forestals a sovint destruïxen sumideros de carbono d'alta capacitat, incloent pluvisilvas de creiximent llent i turberas. En maig de 2011, Indonèsia va declarar una moratòria sobre nous contractes de tala per a ajudar a combatre açò. Sembla que açò ha segut poc efectiu a curt determini, puix el ritme d'deforestación ha seguit incrementant-se. Per a l'any 2012 Indonèsia havia sobrepassat el ritme de deforestación en Brasil, i s'ha convertit en la nació del món que destruïx boscs en més rapidea. Segons Transparency International, numeroses decisions judicials controvertides en este àmbit han suscitat preocupació sobre l'integritat del poder judicial.

Història

Deforestación per a una plantació de tabac en el nort de Sumatra (h. 1900)

L'archipèlec indonesi té al voltant de 17.000 illes i és el lloc a on es troben els boscs en major biodiversitat del món. En 1900 el bosc representava el 84% de la superfície del país. Per a 1950 les plantacions i els menuts agricultors que explotaven els arbres encara cobrien solament una menuda part. La coberta forestal en aquella época s'estimava en 145 millons d'hectàrees de bosc primari i atres 14 millons d'hectàrees de bosc secundari i de bosc coster. A principis dels anys setanta Indonèsia va usar esta valiosa font pel benefici econòmic per al desenroll de les indústries procesadoras de la fusta del país. Des de finals dels huitanta a l'any 2000, la capacitat de producció s'ha incrementat en casi un 700% en les indústries de la polpa i el paper, fent d'Indonèsia el nové productor de polpa del món i el decimoprimer productor de paper. En 2005, Indonèsia havia perdut més del 72% dels boscs intactes i el 40% de tots els boscs per complet en 2005.

El ritme d'deforestación seguix incrementant-se. L'Informe Migambiental Estatal de 2009 promogut pel president Susilo Bambang Yudhoyono va revelar que el número de punts crítics d'incendi es va alçar a 32.416 en 2009 des de sol 19.192 en 2008. El Ministeri de Mig ambient va culpar de l'incremente a la debilitat de les forces de l'orde i la falta de supervisió de les autoritats locals, sent la causa principal dels incendis deixar lliure la terra. Entre 1990 i 2000 es va perdre el 20% de la superfície forestal d'Indonèsia (24 millons d'hectàrees) i per a l'any 2010, només el 52% de la superfície total era bosc (94 millons d'hectàrees). De 2009 a 2011 el país va perdre 1,24 millons d'hectàrees de boscs, equivalents a 620.000 hectàrees per any. Inclús a pesar de la moratòria sobre els nous contractes de tala imposta en 2010, la taxa d'deforestación va seguir incrementant-se a unes 840.000 hectàrees calculades en 2012, sobrepassant la deforestación en Brasil.

Gran part d'esta deforestación és per a substituir la selva tropical i les pluvisilvas per cultius d'oli de palma; segons un informe de Greenpeace, el sector de l'oli de palma va ser el principal motor de la deforestación en Indonèsia entre 2009 i 2011. Indonèsia i Malàsia controlen la producció del 80% de l'oli de palma. Està provocant la tala massiva de la selva autòctona. S'usa en l'indústria d'alimentació, cosmètica i com a biocombustible. És l'oli més barat del mercat, en alt contingut en greixos saturats, el consum prolongat dels quals i regular eleva el colesterol LDL, factor de risc de malalties cardiovasculars.^{cita requerida}

Regions afectades

Deforestación de turberas per a plantar oli de palmes en Indragiri Hulu, província de Riau, Sumatra

Els boscs tropicals de les terres baixes d'Indonèsia, els més rics en recursos madereros i biodiversitat, són els que estan més en perill. Per a l'any 2000 han desaparegut casi per complet en Sulawesi, i s'ha predit que desapareixerà dins d'uns pocs anys en Sumatra i Kalimantan.

En Sumatra, decenes de mils de quilómetros quadrats de bosc han segut rebujats a sovint per orde del govern central que en això satisfà les exigències de companyies multinacionals per a eliminar el bosc. En Kalimantan, des de 1991–2014, àmplies superfícies de bosc varen ardir en fòcs incontrolats causant contaminació atmosfèrica per tot el surest asiàtic. La deforestación provoca o agrava sequies, inundacions i corriment de terra, lo que afecta a la vida de millons de persones. I ha posat a la vora de l'extinció d'espècies com el tigre de Bengala o l'orangutà de Borneo.