Delta I

El eixida llançador Delta I va ser la primera série d'eixides Delta desenrollats per Douglas Aircraft per a la NASA. Va estar en servici des de 1960 fins a la suspensió pel desenroll del Transbordador Espacial en 1984.

Història

Els seus orígens es remonten al periodo comprés en els dies immediatament posteriors al llançament soviètic del Sputnik en 1957. Com a resposta a les innovacions soviètiques, l'empresa, llavors coneguda com Douglas Aircraft-Missiles and Space Division, va propondre la modificació del seu missil balístic de mig alcanç denominat Thor i fabricat baix demanda de la Força Aérea Nortamericana (USAF), per a la seua utilisació com a llançador autopropulsado encarregat de la posada en òrbita de satèlits.

El primer intent per part de la NASA de llançar un satèlit a bordo de la nau de càrrega Thor-Delta va rebre el nom de ECHO I i va tindre lloc en maig de 1960. Pese al fracàs de la missió, el posterior llançament del satèlit ECHO IA el 12 d'agost de 1960 va permetre que el proyecte de convertir les eixides Delta escomençaren a ser una realitat.

El posterior espente per part de l'Administració Central Nortamericana a la lluita per la supremacia espacial va contribuir notablement al perfeccionament dels sistemes amprats i, en això, al ràpit desenroll de la saga Delta.

Fins a principis dels anys 1980 el llançador Delta va vore incrementat el seu tamany i capacitat, sent utilisat per la NASA com a vehícul primari per a posar en òrbita satèlits de comunicacions públiques, atmosfèrics, científics i per a l'exploració planetària. No obstant, despuix de 24 anys de servici pràcticament ininterromput, la producció del llançador Delta es va vore detinguda. En el seu lloc, es varen impulsar els plans per a assignar els llançaments de satèlits al prometedor proyecte del Transbordador Espacial.