Delta del Volga
La delta del Volga (en rus: Дельта Волги) és el delta fluvial més gran d'Europa, i es produïx quan el major sistema fluvial d'Europa, el riu Volga desemboca en el mar Caspio en l'óblast rus d'Astracán, al noreste de la república de Calmuquia. La delta es troba en la depressió del Caspio, la part oriental més lluntana de la delta queda dins de Kazakhstan. La delta desemboca en el Caspio aproximadament 60 km corrent al sur de la ciutat d'Astracán.
La delta del Volga ha creixcut significativament a lo llarc de el XX pels canvis en els nivells de la mar Caspio. En 1880, la delta tenia una superfície de 3.222 km². Hui la delta del Volga s'estén per una superfície de 27.224 km² i té aproximadament 160 km d'ample. Té una forma clàssica de delta. Es troba en la zona de clima àrit, caracterisat per molt poca pluja. La regió rep menys d'una polzada de pluja en giner i en juliol en anys normals. Els forts vents a sovint agranen la delta i formen dunas llineals. A lo llarc del front de la delta, es troben bajíos fangosos d'arena, marismas i bancs de coquina.
El nivell canviant de la mar Caspio ha donat com a resultat tres zones distintes en la delta. Les zones més altes de la primera zona se'ls crida "montículs de Behr," que són crestes llineals d'arenes arcillosas que té una llongitut variada, entre 400 m i 10 km, i una mija de 8 metros d'alt. Entre els montículs de Behr hi ha depressió que s'omplin d'aigua i es convertixen en baïes salades o dolces. La segona zona, en la delta pròpiament dita, generalment hi ha molt poc relleu (normalment menys d'un metro), i és el lloc a on es troben canals d'aigua actius i abandonats, menudes dunes i planures d'algues. La tercera zona està composta per una àmplia plataforma que s'estén fins a 60 km mar adins, i és la part submarina de la delta.
La delta ha segut protegit des de principis de el XX, en una de les primeres reserves naturals de Rússia (la Reserva natural de Astracán; en rus, Астраханский заповедник, Astrajanski zapovédnik) que es va establir en l'any 1919, pero la major part de la fauna local es considera que està en perill. La delta és una zona de pas d'aus aquàtiques, depredadores i paseriformes. Encara que la delta és coneguda sobretot per les seues esturiones, també es troben en gran número peixos gat i carpes en la regió de la delta. Una part de la regió (800.000 hectàrees) va ser declarada l'11 d'octubre de 1976 com «water and wetlands areas of international significance» segons el Conveni de Ramsar (n.º. ref. Ramsar 111).
S'ha adoptat el loto com a símbol de la bandera dels calmucos, ya que és un símbol venerat en les seues creències budistes tibetanes - són l'únic poble europeu d'orige mongol (Oirat).
La modificació industrial i agrícola de la planura de la delta ha donat com a resultat grans pèrdues de chapull. Entre 1984 i 2001, la delta va perdre 277 km² de chapull, o una mija d'aproximadament 16 km² a l'any, per causes naturals i per l'acció de l'home. El Volga descarrega una gran cantitat de residus industrials i sediment a la partix nort, relativament poc profunda, de la mar Caspio. Els fertilisants afegits nutrixen la floració d'algues que creixen en la superfície de la mar, permetent-los ser més grans.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Delta del Volga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.