Anar al contingut

Deméter de Licosura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Deméter de Licosura

La Deméter de Licosura és un fragment d'una escultura colossal de Deméter, creada per l'escultor Damofón en 180 a. C. per al temple de Despena en l'antiga ciutat de Licosura, actualment Arcàdia, Grècia.[1]

Forma part d'un minipanteón destacat en la ciutat, que també inclou a la deesa Artemisa, al Titán Ánito, i la deesa Despena, la "Senyora", el verdader nom del qual permaneix desconegut, segons el historiador Pausanias, que va catalogar la regió en el seu llibre Descripció de Grècia (


Es creu que les estàtues de cult medien uns 6 metros d'altura, i la representació de les deidades també es va documentar en monedes provincials romanes emeses per la ciutat de Megalópolis.[1]

El bust es conserva actualment en el Museu Arqueològic Nacional, junt al bust d'Artemisa, designat NAMA 1734.[2]

Descobriment

[editar | editar còdic]

La ciutat de Licosura es troba a 7 km a l'oest de Megalópolis, que va ser estudiada àmpliament en l'estiu de 1889, i en el canvi de sigle. Es va recuperar el santuari de Despoina, i en ell els fragments de Artemisa, Ánito, el pit/roba de Despoina.[4]

El bust és un acrolito, un compost de molts materials diferents, dels quals el cap, les mans i els peus són de marbre]local, pero el pit i la roba són de fusta.[5]

Descripció

[editar | editar còdic]

Medix 75 cm, i a diferència de l'estàtua de Artemisa, els ulls de la qual estan incrustats, el rostre de Deméter està tallat en una sola peça, en un vel que es conserva be. El cabell està pentinat en mechones ondulats, i en ell es varen tallar forats en el cap destinats a la colocació d'una diadema de metal. Com a matrona, Deméter té una presència de reina i és un dels principals objectes d'atenció del panteón.[1][6]

La descripció de Pausanias indicava que Deméter hauria sostingut una antorcha en la mà dreta i l'esquerra sobre l'estàtua de Despoina, abdós compartirien un tro i un escabel fets d'un bloc de marbre.[7][8]


Donada la naturalea d'una kore de Perséfone trobada en el santuari propenc, es considera que les deidades del santuari són de naturalea ctónica, part dels Misteris eleusinos.[9]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Hellenistic Period» (en en-us).
  2. 2,0 2,1 «Temple of Despoina at Lykosoura, Head of Demeter | Museum of Classical Archaeology Databases» (en en).
  3. «Pausanias, VIII, 37, 9».
  4. «The Princeton Encyclopedia of Classical Sites, LYKOSOURA Arkadia, Greece.» (en en).
  5. «Pausanias, VII, 23, 5» (en en).
  6. Daniel, A. M.. “Damophon” (en). The Journal of Hellenic Studies 24: 41–57. doi:10.2307/623981. ISSN 0075-4269.
  7. «Pausanias, VIII, 37, 4».
  8. Dickins, Guy (21 de agost 1907). “Damophon of Messene.—II” (en). The Annual of the British School at Athens 13: 357–404. doi:10.1017/S0068245400002999. ISSN 0068-2454.
  9. Burkert, Walter. Greek religion (en en), Cambridge (Mass.): Harvard university press. ISBN 978-0-674-36280-2.


Referències

[editar | editar còdic]