Denébola
| Constelació | Leo |
| Ascensió recta α | 11 h 49 min 03.58 s |
| Declinació δ | +14º 34’ 19.4’’ |
| Distància | 35.9 ± 0.2 anys llum |
| Magnitut visual | +2.14 |
| Magnitut absoluta | +1.91 |
| Lluminositat | 13.8 L☉ |
| Temperatura | 8750 K |
| Massa | 1.75 M☉ |
| Ràdio | 1.65 R☉ |
| Tipo espectral | A3V |
| Velocitat radial | −0.2 km/s |
| Atres noms | HD 102647 / HR 4534 HIP 57632 / GJ 448 |
Denébola (β Leonis / β Leo / 94 Leonis)[1] és la segona estrela més lluenta en la constelació de Leo, darrere de Régulo (α Leonis). El seu magnitut aparent és +2.12. Es troba a 35.9 anys llum de distància del sistema solar.
Nom
[editar | editar còdic]El nom de Denébola prové de l'àrap الاسد ذنب (dhanab al ásid, ‘coa del lleó’). Molts atres noms d'estreles provenen d'esta mateixa raïl àrap Dhenab, entre atres Deneb (α Cygni), Deneb Kaitos (β Ceti) i Deneb Algedi (δ Capricorni). En la carta estelar del hemisferi nort de 1871 de R. A. Proctor, Denébola apareix en el nom de Deneb Aleet.[2]
Dafira és un nom menys utilisat i prové de la paraula àrap que designa el mechón de pèl al final de la coa del lleó, que és a on està situada l'estrela.[3]
En l'astronomia babilonia, esta estrela marcava la dessetena constelació eclíptica, Zibbat A., (‘la coa del lleó’), si be existixen certs dubtes al respecte. Atres noms atribuïts a esta estrela són Lamash (‘el colós’), i Sa (‘blau’); en Pèrsia era coneguda com Avdem, (‘la de la coa’). Junt a la veïna Chertan (θ Leonis), rebia el nom copto de Asphulia (provablement també ‘la coa’).[2]
Característiques físiques
[editar | editar còdic]Denébola és una estrela blanca de la seqüència principal de tipo espectral A3V en una temperatura efectiva de 8750 K. Té una lluminositat 13.8 voltes major que la del Sol, una massa d'1.75 voltes la massa solar i un radi 1.65 voltes més gran que el radi solar. El seu velocitat de rotació és d'a lo manco 120 km/s, 60 voltes més ràpida que la del Sol; en conseqüència, la seua periodo de rotació és inferior a 0.65 dies.[4]En una edat estimada inferior a 400 millons d'anys, és una estrela relativament jove comparada en el Sol, l'edat del qual és de 4600 millons d'anys. Abans considerada una variable Delta Scuti, actualment es pensa que la seua lluentor no varia de forma significativa.[4]
Un excés en l'infrarrojo detectat indica l'existència d'un disc circunestelar al voltant de Denébola, similar al trobat en Vega (α Lyrae) i β Pictoris. Com es pensa que el nostre sistema solar es va formar a partir d'un disc semblant, Denébola pot ser un bon candidat per a la busca de planetes extrasolars. El disc de pols té una temperatura aproximada de 120 K. Observacions d'interferometría infrarroja sugerixen que existixen dos bandes de pols; la primera començaria a una distància de 0.13 au de l'estrela, estenent-se 0.3 au, mentres que la segona escomençaria a 13 au, en un ample de 6.2 au.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Denébola (SIMBAD).
- ↑ 2,0 2,1 Allen (1889). «Leo», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ Denebola (The Fixed Stars).
- ↑ 4,0 4,1 Denebola (Stars, Jim Kaler).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Denébola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.