Estrela (nàutica)

Les estreles nàutiques són un conjunt d'astres seleccionats per la seua lluentor i distribució en l'esfera celest, utilisats en la navegació astronòmica per a determinar la posició i el rumbo d'una embarcació en alta mar. De les aproximadament sis mil estreles visibles a simple vista baix condicions òptimes, un grup de 57 o 58 estreles (depenent de la font, en Polaris com a cas especial) són considerades «estreles nàutiques» o «estreles seleccionades» per la seua magnitut, facilitat d'identificació i utilitat pràctica. Estes estreles, que comprenen 38 constelacions des d'una declinació de -70° a +89°, són fonamentals per als navegants, junt en el Sol, la Lluna i els planetes Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Les estreles varen ser nomenades pels babilonios, grecs, romans i àraps en l'Antiguetat.

Per la seua intensa lluentor, generalment de primera o segona magnitut, estes estreles són les primeres en aparéixer durant el crepúscul vespertí i les últimes en desvanir-se en el matutino, moments ideals per a observacions astronòmiques per la visibilitat simultànea dels astres i l'horisó. Les seues posicions aproximades, expressades en coordenades celests com àngul horari sideral (SHA, per les seues sigles en anglés) i declinació, es redonegen al grau més propenc per a facilitar la seua identificació i us en càlculs nàutics.